A partir de les 5 d’aquesta tarda, hora habitual de sortida de les classes a tots els centres escolars catalans, la campanya Escoles Obertes s’ha propagat com una taca d’oli arreu del territori la consigna llançada des de la campanya Escoles Obertes, una inciativa propagada a partir de l’ordre del fiscal superior de Catalunya dictada als Mossos d’Esquadra dimarts passat en la qual es requeria al cos que precintessin tots els col·legis electorals des de dos dies abans de la cita de l’1 d’octubre. L’ordre del TSJC de l’endemà dimecres contravenia la instrucció del fiscal ja que ja no es parla de precintar els centres sinó que indica als agents que identifiquin els responsables de les activitats i requisin material electoral a partir de diumenge al matí. Malgrat això, i que a primera hora de la tarda el web d’Escoles Obertes ha estat clausurat per ordre de la Guàrdia Civil, en la la majoria de centres han començat una ocupació pacícifica impulsades de les associacions de pares i mares i les mateixes mestres i alumnes, en alguns casos amb els suport dels comitès de defensa del referèndum que s’han organitzat en barris i poblacions.
En la gran majoria d’aquests barris es fan activitats es fan amb plena normalitat (jocs infantils, esports, projeccions de cinema) i s’hi han programat àpats populars i acampades o vivacs per mantenir-los ocupats durant tot el dia i la nit de demà. Les ocupacions tenen lloc d’una forma pacífica i només s’han produït incidències puntuals en uns cinc centres educatius als quals s’hi han dotacions policials. En algun casos, com en l’Institut Lluís Vives al barri de la Bordeta de Barcelona o l’Institut Miquel Taradell del Raval, dotacions de mossos s’hi han personat al llarg de la tarda i han demanat identificar la persona “responsable”; davant la possibilitat de fer-ho, han marxat. L’escola Gayarre del barri de Sants no ha pogut ser ocupada perquè una dotació de mossos barrava el pas, mentre que a l’escola Collasso i Gil, també el Raval, una parella de mossos situada a l’entrada ha deixat entrar una trentena de persones del centenar que pretenia fer-ho.
En algun casos, com en l’Institut Lluís Vives al barri de la Bordeta de Barcelona o l’Institut Miquel Taradell del Raval, dotacions de mossos s’hi han personat i han demanat identificar la persona “responsable”
El referèndum ha posat l’educació en el punt de mira. Aquest diumenge dia 1 d’octubre els col·legis electorals (molts d’ells situats en centres educatius) seran uns dels punts més rellevants de la jornada perquè serà en aquests espais on es duran a terme les votacions que han de donar un resultat al referèndum d’autodeterminació de Catalunya. La Generalitat ha disposat 2.315 col·legis electorals amb un total de 6.249 meses, que han portat la comunitat educativa al centre de l’escena política i han revifat el debat sobre els valors que transmet l’escola en catalana. Davant dels possibles obstacles que es puguin presentar el dia 1, la consellera d’ensenyament, Clara Ponsatí, recordava en un acte al pati Palau de la Generalitat amb la presència de docents les paraules de Sòcrates que sentenciaven que “una vida que no pot ser jutjada no val la pena que sigui viscuda”.
El missatge per part de diverses representants de la comunitat educativa posa de manifest la necessitat de difondre els valors i els drets democràtics d’una societat des de les escoles. Aquest principi es posa de manifest en el moment actual i per això Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC, crida a “anar a defensar les urnes” del dret a l’autodeterminació. Font recorda que les escoles són les portadores del “sentit crític” i encarregades d’una “educació i ciutadana” que en cap cas es pot considerar adoctrinament. Per la seva banda, La vicepresidenta de Polítiques Educatives de Fapac, Belen Tascón, assegura que l’entitat que aglutina 2290 associacions de pares i mares catalanes es blinda a favor de la defensa de l’educació. Tascón detalla que una bona educació anirà acompanyada de “valors democràtics” i de drets civils i humans. “De la mateixa manera que defensem l’escola, ara defensem els carrers”, emfatitza.
Les alumnes punta de llança del moviment
Des d’inicis de setmana, diversos col·lectius d’estudiants ocupen l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) en defensa del dret a decidir. Universitats per la República, col·lectiu que engloba a estudiants de les diferents centres universitaris, ha manifestat que mantindrà l’ocupació durant els pròxims dies. Una de les portaveus, Aina Delgado, explica que l’objectiu de la plataforma i l’ocupació era convertir la UB “en un punt de trobada de les persones mobilitzades” pel dret a decidir que ha desembocat en una vaga d’estudiants que ha tingut lloc aquest dijous i divendres (pel que fa al cicle superior) i dimecres i dijous (pel que fa a educació secundària).
El dret a vaga està reconegut per la ciutadania a partir dels catorze anys, i per aquest motiu, les escoles i els instituts representen el primer contacte dels alumnes amb les protestes i les reivindicacions
El dret a vaga està reconegut per la ciutadania a partir dels catorze anys, i per aquest motiu, les escoles i els instituts representen el primer contacte dels alumnes amb les protestes i les reivindicacions. La tasca d’aprenentatge a les aules també inclou aquest aspecte i per això Ramon Font de la USTEC comenta que la situació política actual està lligada amb les escoles fins i tot més enllà de la votació. Destaca que les mestres i professores s’encarreguen “d’educar per la pau i la no violència” i espera que la votació del diumenge sigui pacífica però massiva. En aquesta línia, Tascón assegura que “el dret de manifestació no es pot dissociar del de ser educat” i encara que es tracti de moltes accions individuals de les quals s’hauran de valorar tots els riscos, des de la FaPaC s’afirma que s’han donat consells per tal de minimitzar possibilitats de les persones a ser investigades per delictes de desobediència o de sedició.
Aquest seguit de moviments poden anar seguits d’una vaga general que diverses formacions sindicals han convocat pel dia 3 d’octubre per denunciar la “vulneració de drets civils” que s’han vist traduïts, segons aquestes organitzacions sindicats, en “assetjament laboral” cap a diverses àrees professionals. Font també explica que si durant el dia 1 d’octubre la situació de repressió s’agreuja, la vaga pot començar l’endemà mateix, el dia 2.
