Tant al paper com al web, les veus dels múltiples articles d’opinió, columnes, textos i reportatges que publiquem són molt diverses. A vegades, fins i tot poden semblar contradictòries. Això reflecteix un dels valors clau del nostre mitjà de comunicació: la pluralitat de les persones que formem part del col·lectiu i les que, d’una manera o altra, col·laboren a la cooperativa. És el ric substrat d’aquesta diversitat, cosa que ens permet fer la mena de periodisme que ens caracteritza.
De tant en tant, però, hi ha textos que generen una allau de reaccions de les lectores. Les xarxes socials ens permeten tenir aquest diàleg continu, que la majoria de vegades és molt constructiu i, a voltes, una mica incendiari. Ens agrada que es generin aquests debats intensos perquè ens fa reflexionar sobre aspectes que potser no havíem visibilitzat.
Al cap i a la fi, es tracta d’això, oi? De generar converses per pensar en les complexes arestes de la realitat en què vivim. És obvi que no compartim una visió uniforme sobre el món on ens relacionem, creixem, treballem i aprenem. La maleta personal d’experiències és única i diferent per a tothom. Per això, les fonts periodístiques i les opinions del nostre mitjà mai no seran uniformes ni comptaran amb un consens ple. Ens mou l’interès per debatre. Seria un error que totes les mirades fossin homogènies.
A través de les assemblees setmanals, en què decidim els continguts, també volem escoltar noves veus; incorporar altres visions a l’àmplia gamma de colors que forma la nostra paleta editorial; reflectir les diferents sensibilitats i idees que volem publicar mantenint la coherència amb les línies vermelles que ens hem marcat com a col·lectiu per a la transformació social. Ja ho sabeu, però us ho recordem: la Directa és casa vostra perquè la construïm entre totes. Animeu-vos a participar als consells de redacció i sumeu els vostres bagatges personals a la nostra biblioteca de mirades.
Article publicat al número 432 de la Directa.
