Segons dades de la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT), des de l’1 de gener de l’any 2001 fins al 31 de desembre de 2015, hi ha constància de 616 defuncions dins dels centres penitenciaris, centres d’internament o de menors, o bé a la via pública, després d’intervencions policials directes. Tot i que alguns d’aquests casos responen a accidents “inevitables”, el darrer informe de la coordinadora apunta que “també creiem que altres responen a negligències, errors en la salvaguarda del dret a la salut i la integritat física de les persones sota custòdia o a les condicions higienicosanitàries”. Si en assumir la vigilància de persones privades de llibertat, l’Estat també assumeix la garantia de la seva seguretat, les entitats en defensa dels drets humans sempre han considerat que les morts sota custòdia o intervenció policial tenen una responsabilitat directa o subsidiària en l’administració pública.
El desmuntatge de la versió oficial de molts d’aquests casos s’ha aconseguit per l’impacte en l’opinió pública de testimonis o proves documentals difoses per periodistes, grups de suport o veïnes. En aquest reportatge hem volgut rememorar alguns dels episodis més greus dels darrers anys, així com el seu desenllaç judicial –en la majoria de casos benèvol amb els policies actuants–, que engrosseixen una llista on des de 1992 destaca Pedro Álvarez i on també trobem Toni Cordero (Badalona), Angel Berrueta (Pamplona), Patricia Heras (Barcelona) o els 16 morts a la platja del Tarajal.
Idrissa Diallo
El 6 de gener de 2012 Idrissa Diallo moria als 21 anys al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, on estava reclús sota custòdia del Cos Nacional de Policia espanyola per la seva situació administrativa irregular. Diallo va morir per manca d’assistència sanitària en una instal·lació on, tot i que hi malviuen més de 200 persones, no hi ha servei d’urgències mèdiques durant la nit. La decisió de trucar o no a una ambulància depèn del criteri del funcionariat policial de guàrdia, agents que no han de tenir forçosament cap coneixement sanitari.
Idrissa Diallo va morir per manca d’assistència en un CIE on no hi ha servei d’urgències mèdiques nocturn
Idrissa Diallo va ser enterrat en soledat i sense cap familiar ni amic el 6 de juliol de 2012, just sis mesos després de la seva mort al CIE, al cinquè pis de la via Sant Joan de l’històric cementiri de Montjuïc. La família i entitats com Tanquem els CIE treballen des d’aleshores per recuperar la memòria del jove i provar de fer justícia.
Juan Pablo Torroija
El jove argentí es va suïcidar mentre estava detingut a la comissaria de la Policia Municipal de Girona l’any 2011. En un primer intent, Torroija va lligar un extrem de la camisa als barrots de la cel·la i l’altre extrem al voltant del seu coll. Tot seguit es va deixar caure a terra per ofegar-se.
Tal com mostren les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat, l’agent Javier Cruz va ser testimoni directe d’aquest primer intent de suïcidi i va dissuadir el detingut. Després, el va deixar sol durant més de 25 minuts, moments en què Torroija es va tornar a penjar seguint el mateix procediment. Fa prop d’un any, la secció tercera de l’Audiència de Girona absolia l’agent de la policia local. Les acusacions particulars demanaven la inhabilitació de l’agent.
Jonathan Carrillo
El jove moria l’any 2009 en rebre un cop a la cara propinat per un agent de la policia local que el feia caure a terra i colpejar-se fortament el cap. Sis anys més tard, la secció 21 de l’Audiència de Barcelona dictava sentència absolutòria pels quatre policies locals de Terrassa imputats per la mort del jove en concloure que “no s’ha pogut determinar la identitat de l’agressor”. El principal sospitós de donar-li el cop, l’agent Jonathan Leal –que va deixar la seva plaça a Terrassa i actualment exerceix com a agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona–, va quedar exculpat dels càrrecs d’homicidi imprudent i lesions, que portaven associada una pena de quatre anys de presó. Durant el judici va ser determinant el testimoni de dues veïnes que van observar l’agressió des del seu domicili, però el tribunal no les va considerar concloents.
Elhadji Ndiaye
La mort d’Elhadji Ndiaye, ara fa un any a Pamplona, hauria passat desapercebuda si s’hagués donat per bona sense qüestionar la versió oficial dels fets. La publicació d’un reportatge audiovisual elaborat per Ahotsa i SOS Arrazakeria, amb imatges extretes de càmeres de seguretat de la via pública i de l’interior de dependències policials d’aquell dia, va desmentir la versió oficial –que apuntava a una mort per sobredosi. A les imatges es veu com Ndiaye va ser arrestat de manera violenta –era immobilitzat a terra i rebia un cop de puny– per dos policies de paisà mentre conduïa un ciclomotor a la una del migdia. Poc després, mentre era inconscient, era arrossegat per les espatlles i traslladat a la comissaria del Cos Nacional de Policia espanyola d’Arrotxapea. Un cop allà, encara inconscient, els agents el van seguir arrossegant pels passadissos i li van treure els pantalons per buidar-los i registrar-lo. Una hora més tard del seu ingrés a comissaria, Ndiaye moria per aturada cardíaca.
La delegada del govern espanyol a Navarra, Carmen Alba, es va negar a comparèixer al Parlament navarrès, a petició de SOS Arrazakeria, donant per bo l’arxivament de la investigació i la versió policial. Des d’Africa United i SOS Arrazakeria han recorregut la decisió judicial, per forçar, com a mínim, “la celebració d’un judici per determinar la responsabilitat d’una intervenció i una mort motivada per les identificacions i detencions policials de caràcter racista”.
Yassir El Younoussi
Yassir El Younoussi va morir el 31 de juliol de 2013 a les dependències de la comissaria dels Mossos d’Esquadra del Vendrell. El jove marroquí va ser retingut per cinc agents dels Mossos d’Esquadra que van accedir a la cel·la per immobilitzar-lo, el van lligar al matalàs amb cinta adherent i li van posar un casc per evitar que es colpegés el cap contra la reixa de la cel·la. El procés d’immobilització va durar nou minuts. El jutjat d’instrucció número 2 de la capital del Baix Penedès va obrir diligències d’investigació per aquells fets i va imputar vuit policies, però la causa va ser arxivada provisionalment. L’arxivament definitiu del cas es va efectuar després que la família hagués presentat un recurs a l’Audiència de Tarragona perquè els jutjats del Vendrell reconsideressin les diligències de la fase d’instrucció, durant la qual es van denunciar nombroses irregularitats.
Juan Andrés Benítez
Tres mesos més tard dels fets del Vendrell, Juan Andrés Benítez moria al carrer Aurora del barri del Raval de Barcelona. Vuit agents dels Mossos d’Esquadra van protagonitzar aquell brutal episodi, que va transcendir a l’opinió pública gràcies a les gravacions amb mòbil fetes pel veïnat.
Els agents que van matar Juan Andrés Benítez segueixen al cos dels Mossos i els 150.000 euros els va pagar la Generalitat
Finalment, els agents van arribar a un acord amb l’acusació particular –formada per la representació legal de la germana de l’activista– i l’acusació popular –l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans–, pel qual es declaraven culpables d’homicidi per imprudència i lesions agreujades i acceptaven penes de dos anys de presó, la prohibició de patrullar al carrer durant cinc anys i l’obligatorietat de fer un curs sobre drets humans. Els agents no van ser expulsats del cos i els 150.000 euros d’indemnització imposats als condemnats van ser coberts per la Generalitat. Amb l’acord tots ells reconeixien la mortal pallissa amb la contrapartida d’evitar l’ingrés a la presó.
Iñigo Cabacas
El 6 d’abril de l’any 2012, l’aficionat de l’Athletic Club de Bilbao Iñigo Cabacas moria en rebre un tret de bala de goma al cap, després d’un partit del seu equip contra el Schalke 04. Cabacas patia l’impacte d’un projectil disparat per l’Ertzaintza al centre històric de Bilbao, a una distància inferior als 20 metres i en el decurs d’una càrrega indiscriminada.
La família de Cabacas va denunciar les nombroses traves judicials, pressions dels sindicats policials i els interessos polítics que pretenien tancar el cas sense depurar-ne responsabilitats. “Des del principi van intentar tergiversar les coses, bé relacionant el nostre fill amb la kale borroka –quan mai no ha tingut res a veure amb incidents– o difonent la versió que havia rebut un cop d’ampolla o, en paraules d’un alt responsable de l’Ertzaintza, que la seva mort havia sigut accidental”, denunciava el seu pare en una entrevista a la Directa.
Iñigo Cabacas va patir l’impacte d’un projectil de l’Ertzaintza, a una distància inferior als 20 metres
Finalment, en una interlocutòria dictaminada el passat mes de març, la jutgessa instructora del cas va imputar un oficial, un sotsoficial i un tercer agent per un delicte d’homicidi per imprudència professional, i alhora va decretar el sobreseïment provisional d’actuacions per a tres ertzaines més. El màxim responsable de l’operatiu, conegut amb el sobrenom d’Ugarteko, ha estat exculpat de qualsevol responsabilitat, malgrat que la família el considera “l’assassí” del seu fill. Aviat s’hauria d’obrir la fase de vista oral, en la qual els acusats s’asseuran davant del jutge.
Article publicat al número 444 de la ‘Directa’
