El casament és la primera festa a la qual assisteix Riad des de fa gairebé tres anys i li permet evadir-se de la seva situació personal. Arribada la nit, ell i desenes de convidats que encara resisteixen, ballen sense descans. També fumen i canten. Un exercici catàrtic que els ajuda a superar els dos anys i mig de prohibicions que han viscut sota el govern de l’autoanomenat Estat Islàmic (EI).
Lina i Khaled s’han casat tan aviat com han pogut després que ell, de 24 anys, tornés a Mossul des del seu refugi a la ciutat de majoria kurda d’Erbil. Hi va arribar poc després que els militants extremistes prenguessin la segona metròpoli de l’Iraq, el juny de 2014. Després d’una llarga espera, en què les comunicacions entre ambdós promesos es limitaven a missatges de mòbil intermitents, finalment han pogut celebrar la unió.
El barri de Hai Sumar, on se celebra el casament, va ser alliberat dels grups extremistes per les forces iraquianes el mes de gener passat. Van ser quatre dies de combats intensos i les conseqüències de la batalla encara hi són ben visibles. També les marques de la presència d’Estat Islàmic.
Estat Islàmic encara controla el casc antic de la ciutat, a només tres quilòmetres d’on se celebra un casament
Dues grans peces de ciment bolcades pels militants extremistes encara impedeixen la circulació dels vehicles a escassos vint metres d’on els amfitrions han instal·lat la carpa pel dinar. Tot just al costat, la casa on es van refugiar tres combatents d’EI està mig derruïda a causa d’un bombardeig de la coalició internacional. Al mur que la rodeja, intacte, encara hi llueix un escrit verd. És una marca que indicava a quins edificis s’havien desmuntat les antenes parabòliques. Mesos abans de l’ofensiva governamental, Estat Islàmic va extremar les precaucions per evitar que la població resident a Mossul rebés informació de l’exterior o en pogués filtrar.
Reconstrucció difícil
Estat Islàmic encara controla el casc antic de la ciutat, a només tres quilòmetres d’on se celebra l’enllaç matrimonial. Els bombardejos són especialment intensos durant les nits. A les zones alliberades de la ciutat, s’evidencien els reptes als quals hauran de fer front residents i dirigents polítics. Una necessitat urgent és la reconstrucció per poder normalitzar la vida diària de la població. El govern iraquià ha signat un paquet de 202 projectes amb representants de les Nacions Unides amb l’objectiu d’estabilitzar els serveis bàsics –com l’oferta d’electricitat i aigua o la retirada de les runes– en tres mesos. Una treballadora de l’ONU assegura que “la ciutat necessita almenys 5.000 milions d’euros” –el doble del pressupost anual de Barcelona. Però, tenint en compte els precedents, l’escepticisme preval entre la ciutadania. “Esperem que la corrupció i el desgovern no es repeteixin”, exclama Leyla, una empleada de l’Ajuntament.
Malgrat les dificultats a les quals s’enfronta Mossul, la seva població ha recuperat el dret de gaudir. Al petit saló on es desenvolupa el casament, sona una dabka a través dels altaveus. Riad balla la dansa tradicional agafat dels braços dels seus familiars. Durant una estona, aconsegueix sobreposar-se a l’angoixa del fet d’estar sense feina ni casa.
El govern iraquià ha signat un paquet de 202 projectes amb l’ONU amb l’objectiu d’estabilitzar els serveis bàsics
Ara viu amb la seva dona a la llar dels sogres. Una de les primeres mesures que van adoptar els militants d’EI un cop controlada la localitat de Makhmur, on vivia Riad, va ser apropiar-se o destruir el patrimoni de l’antic funcionariat. Com que ell treballava de policia local, la casa que Riad havia construït va ser un dels primers objectius. En un vídeo penjat a Internet pel grup extremista, es pot veure l’edifici de dues plantes on vivia la parella i els seus tres fills esclatant pels aires. “Prefereixo no parlar d’aquest tema”, dirà un dia després del casament: “Em fa mal al cor només de pensar-hi”.
La seguretat com a prioritat
La sensació d’alliberament també es percep al carrer. Els maniquins i els cartells amb imatges d’homes i dones tornen als comerços i els parcs es tornen a omplir. Un divendres de maig –dia festiu a l’Iraq–, milers de persones convergeixen als jardins de Shalalat, l’espai verd més gran de la ciutat. Mohamad i els seus amics adolescents hi vénen cada setmana amb un altaveu i un narguil per fumar, una activitat que també havia estat prohibida per EI. Tot en nom d’una interpretació mil·lenària de l’islam “hipòcrita”, segons el jove Mohamad, que posa com a exemple el fet que, malgrat la prohibició de fumar, els militants islamistes venien paquets de tabac a vint euros.
Una de les claus que està permetent que les residents de la meitat est de Mossul retrobin una certa normalitat després del pas de la guerra és la seguretat. S’han multiplicat els punts de control, custodiats per homes armats amb vestimenta militar. Somrients i aparentment relaxats, aquests soldats i milicians han rebut instruccions de prioritzar el manteniment de les bones relacions amb la ciutadania local.
“Un dels errors que va estendre el descontent entre els habitants de Mossul abans de l’arribada d’EI eren els abusos policials”, explica Ghazi, antic comerciant que ara lidera una unitat de les Forces de Mobilització Popular (FMP, l’organització paramilitar més gran de l’Iraq, amb capacitat per rivalitzar, en un futur, amb les forces de seguretat estatal) al barri de Hai Sumar.
Ghazi és sunnita i de Mossul, a diferència de la majoria dels més de 100.000 militants xiïtes que combaten a les files de les diferents milícies que formen les FMP. Aquesta entitat va adquirir rellevància el 2014, quan Estat Islàmic va conquerir una tercera part del país. Llavors, les imatges dels soldats escapant de Mossul van esdevenir un símbol del fracàs de les forces de seguretat estatals per evitar l’expansió d’un adversari organitzat.
La corrupció, les disputes internes i l’estructura ineficaç de l’exèrcit van facilitar l’avenç d’Estat Islàmic el 2014
Després d’entrevistar-se amb nombroses personalitats d’àmbits diversos, el periodista local Waleed Safi parla d’una “confluència d’errors i mala governança que expliquen la fràgil situació en què es trobava l’exèrcit davant l’ofensiva d’Estat Islàmic”. Entre altres, enumera la corrupció, les disputes internes dins el comandament militar o l’estructura complexa i ineficaç que va impedir una transmissió correcta de les ordres. A més, en molts casos, es distribuïa munició que no encaixava a les armes corresponents, pel temor dels dirigents iraquians que es produís un cop d’Estat o que el material caigués en mans d’altres grups armats.
Fa tot just un any, l’antic ministre d’Intel·ligència justificava que “les FMP van néixer d’una necessitat”. Estat Islàmic amenaçava les ciutats sagrades del xiisme com Najaf i Karbala o la mateixa capital. Com a resposta, el principal clergue del país, Ali al-Sistani, va llançar una fàtua –o pronunciament legal– per demanar a la població que es mobilitzés. D’aquesta manera, els grups armats rebien legitimitat religiosa, tot i ser anticonstitucionals. El suport polític va arribar quan el primer ministre Nouri al-Maliki va prioritzar les milícies per davant de l’exèrcit i la policia. La ciutadania xiïta, confessió que professen dues terceres parts de la població iraquiana, es van mobilitzar massivament: el 75% dels joves d’entre 18 i 30 anys de les províncies de majoria xiïta volien allistar-se.
Les milícies de les FMP van ser clau per frenar els progressos d’Estat Islàmic, motiu pel qual van patir nombroses baixes, al mateix temps que la seva popularitat augmentava. Actualment, però, l’ofensiva principal la lideren unes reforçades forces de seguretat estatals, mentre que les FMP es troben al centre d’un debat polític sobre el seu futur, que deixa entreveure les lluites de poder dins la comunitat xiïta.
Les milícies xiïtes han tingut un paper destacat en la batalla de Mossul, però generen recels entre la població
L’antic primer ministre Al-Maliki, autoanomenat padrí de les FMP, defensa l’autonomia de les milícies amb l’objectiu de debilitar el seu successor al càrrec de cara a les eleccions legislatives de l’any vinent. En contraposició, l’actual primer ministre Haider al-Abadi vol reforçar l’exèrcit iraquià perquè creu que les milícies soscaven l’autoritat de l’Estat. Però ha d’acceptar que, després de tres anys de combats contra EI, ara les milícies són molt populars. La tercera figura del xiisme polític, el clergue Mouqtada al-Sadr, lidera un dels grups més importants dins les FMP. Proposa que part dels combatents paramilitars s’integrin a les files de l’exèrcit quan finalitzi la campanya contra Estat Islàmic.
Per a l’assessor polític Sardar Aziz, el perill d’institucionalitzar unes milícies que són principalment xiïtes és que es “legitimin” altres demandes com “les peticions d’autonomia per part del govern federal kurd […] i s’estableixi un precedent per a la creació d’una milícia sectària sunnita”.
Des de la seu de la comandància de les FMP locals, Ghazi assegura que la resolució sobre el futur està en mans del govern central. “No és una decisió que hem de prendre nosaltres sinó l’Estat”. Però, què prefereix? “Bé, després de tants anys d’inestabilitat, el govern iraquià ha de ser qui gestioni les polítiques a l’Iraq, inclòs tot allò que concerneix la seguretat”. Una manera subtil de defensar la necessitat d’integrar les FMP a l’exèrcit, opció que no tots els dirigents de l’organització comparteixen.
*Article publicat al número 430 de la ‘Directa’
