Milers de persones van defensar els 2.315 col·legis electorals l’1 d’octubre, dempeus o assegudes agafades pels braços. Però també hi hagueren cadenes de seguretat de bombers i tractors als accessos d’algunes seus electorals. Prèviament, estibadors de Barcelona es va negar a proveir els vaixells on s’allotjaven -i encara s’allotgen- cossos de seguretat de l’Estat i les universitats van fer tancades. La lluita no violenta ha caracteritzat la reivindicació del dret a decidir i avui una àmplia pluralitat d’actors no només l’han reivindicat sinó que han presentat una iniciativa per garantir-la i reforçar-la. La xarxa En peu de pau, ha anunciat Ruben Wagensberg de Casa nostra, casa vostra, és un espai de coordinació per mantenir el caràcter no violent de les mobilitzacions ciutadanes.
Entre els objectius d’En peu de pau hi ha el d’articular equips socials que ofereixin “un aixopluc de seguretat, calma i tranquil·litat i mantinguin el caràcter no violent”, en el marc de futures mobilitzacions. Sempre, en coordinació amb col·lectius i entitats que ja hi estan treballant, una voluntat que s’ha fet evident a la roda de premsa on hi han intervingut Universitats per la República, Comitès de Defensa del Referèndum o Som Defensores, i on hi eren presents també la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, les entitats ANC o Òmnium i bombers, pagesia, agents rurals i estibadors.
Entre els objectius d’En peu de pau hi ha la d’articular equips socials que ofereixin “un aixopluc de seguretat, calma i tranquil·litat i mantinguin el caràcter no violent”, en el marc de futures mobilitzacions
Avui, En peu de pau ja ha presentat un decàleg per enfortir les mobilitzacions no violentes, on, entre altres, fa una crida a evitar que la por paralitzi: “no es tracta de no tenir por, es tracta de no deixar-se governar per ella!” i alhora, recorda que no cal arriscar “més del que pots assumir” i recomana aportar allò que pot ser més útil als altres en cada situació.
Seguint el fil de la història
Com han recordat algunes de les impulsores de l’espai En peu de pau, la lluita no violenta té una llarga tradició a casa nostra. Des de Lluís Maria Xirinacs, que va decidir plantar-se davant la presó Model de Barcelona per reivindicar una amnistia total, passant pe la massiva insubmissió al servei militar, el moviment de dones i la lluita pels serveis bàsics- com l’aigua o el transport- des dels barris o la resistència als desnonaments que ha socialitzat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Pepe Beunza ha recordat la lluita que va iniciar com a objector de consciència l’any 1971, quan un consell de guerra el va condemnar a presó per desobediència. Beunza s’ha solidaritzat amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, esperançat amb què sortiran “més convençuts i més forts” del que han entrat. “Ells”, ha recordat referint-se a l’Estat espanyol, “tenen la policia i l’exèrcit, però nosaltres tenim una força més poderosa: la de la no violència”.
Totes les intervencions han coincidit en assenyalar la “intel·ligència col·lectiva” palesa en les mobilitzacions que han caracteritzat la lluita pel referèndum. Per al periodista i activista David Fernàndez, és “una senyal i un símbol d’un patrimoni ètic i una victòria moral sobre els que impulsen elevats graus de violència”. Per aquesta raó pensen que ha de continuar sent així.
Tant Aïna Delgado d’Universitats per la República com Helena Vàzquez, de la recent creada coordinadora dels Comitès de Defensa del Referèndum, han defensat el pensament i l’eina de la resistència pacífica
La filòsofa Marina Garcés l’ha definit com un “espai de confiança i cruïlla de móns”, en un moment, ha afegit, de crisi profunda, quan cal “implicació i cura”. A més de jugar un paper de coordinació operativa per a properes mobilitzacions, també posen l’accent en la comunicació, tant per difondre el que ja s’està fent, inclús formacions i tallers de lluita no violenta, així com per contribuir en el desmuntatge de rumors.
Tant Aïna Delgado d’Universitats per la República com Helena Vàzquez de la recent creada coordinadora dels Comitès de Defensa del Referèndum, han defensat el pensament i l’eina de la resistència pacífica, que des d’un primer moment, ha format part de l’adn de les mobilitzacions. Delgado ha reivindicat el sistema educatiu català com a font d’inspiració d’aquesta tradició.
En peu de pau posa en valor el camí recorregut fins ara, pretén mantenir-lo sota el caràcter de la no violència i per aconseguir-ho, contribuirà a l’articulació d’un espai de coordinació per continuar posant el cos quan calgui.
