A l’assemblea que ha mantingut la campanya per l’absolució dels Deu de Saragossa, hi han treballat braç a braç tan encausades, amics i amigues, i simpatitzants del moviment antifeixista. Els i les familiars i pròximes dels joves, també involucrades en aquesta assemblea, han estat el pilar fonamental que ha mantingut viu el treball. No s’han limitat a ser presents i donar suport moral. Ells i elles, pares, mares, cercles pròxims i pròximes, han organitzat, preparat, meditat i executat gran part de la feina. Merche i Begoña són dues d’aquestes persones que componen l’assemblea. Ens obren la seva visió de com estan vivint la militància implicades en una causa tan personal per a elles.
Les deu activistes van ser encausats després de ser detinguts el 28 de febrer de 2015, per haver participat en la protesta contra la celebració d’un concert neonazi al barri de Las Fuentes, a la capital aragonesa. Se les acusa de desordres públics i atemptat, pels quals es demanen penes de presó i 20.000 euros de responsabilitat civil.
Els fets pels quals es jutja als Deu de Saragossa van succeir el febrer de 2015. Abans d’aquest moment, participaveu en algun tipus de lluita sindical, social o política?
Merche. En el meu cas, des dels noranta he estat vinculada a la lluita sindical i he donat suport altres lluites de caràcter social i polític.
Begoña. Jo he participat en la defensa de l’escola pública.
Però no militaveu en cap col·lectiu específic contra el racisme i la xenofòbia …
M. No, alguns hem anat a algun acte convocat però mai havíem militat.
Llavors, a més d’una qüestió personal, com és obvi, quin altre factor us va empènyer a fer un pas endavant?
M. Jo no sóc familiar directa; són amics d’una de les meves filles, i des del principi vaig sentir que s’estava cometent una injustícia amb ells. Això ha estat motiu suficient per a involucrar-me en la campanya.
B. Aquella nit no estàvem a la manifestació, però tinc clar que tant el meu fill com la resta que van acudir, són part dels que treballen de forma activa per una ciutat lliure de feixisme. Són la veu de moltes persones que pensem com ells. I és injust que aquests joves siguin els únics encausats per uns fets en els quals hi va haver moltes parts responsables, començant per les institucions que van permetre el concert.
Fa més d’ un any que reivindiqueu l’absolució dels deu. Què ha canviat en vosaltres?
M. Ara sóc més conscient de la necessitat de la implicació personal en la lluita. T’adones que participar activament en el treball de grup va donant els seus fruits. Això corrobora la necessitat de crear xarxes entre les persones per organitzar-se i no resignar-se davant les situacions que sents injustes i que una, per si mateixa, veu impossible d’afrontar. He constatat la importància del treball col·lectiu.
B. Ha estat tornar a viure la intensitat del treball en grup i en xarxa, i una oportunitat de viure al costat de persones d’altres edats, trajectòries i compromisos, el moviment ciutadà davant la mala interpretació d’una part del sistema.
Hi ha hagut algun moment en el qual heu pensat que no servia per a res del que fèieu, que no canviaria res per molt que us hi esforcessiu?
M. En cap moment, tot el contrari. Està servint per canviar la visió dels fets. Al principi va ser molt negativa, la premsa local va presentar aquest tema com un enfrontament entre bandes. Crec que gràcies al nostre treball aquesta injusta visió es va dissipant.
B. A més sempre hem rebut una bona resposta de la ciutadania en general. En el moment en què ens vam donar a conèixer, els suports es van succeir.
Quin creieu que han estat les majors dificultats que us heu trobat a l’hora de desenvolupar la campanya?
“La visió esbiaixada ha estat un dels principals problemes perquè gent aliena a aquests nois pogués tenir una visió objectiva. Se’ls ha culpabilitzat per endavant de fets que entenem que s’hauran de demostrar”
M. Fer veure la gent que els Deu no són una banda de carrer ni gent perillosa. La visió esbiaixada ha estat un dels principals problemes perquè gent aliena a aquests nois pogués tenir una visió objectiva. Se’ls ha culpabilitzat per endavant de fets que ells neguen rotundament, i que entenem que s’hauran de demostrar. La informació que hem aportat no està basada en suposicions o opinions, sinó extreta del mateix procés, de les mateixes declaracions i atestats. Hem volgut ser escrupolosos amb això, i potser per això cada dia són més les persones que se solidaritzen amb els Deu.
B. Per a mi, la dificultat més gran ha estat la inexperiència, ja que no érem un grup organitzat amb anterioritat i ni tan sols ens coneixíem.
I algun objectiu concret o activitat que no hàgiu pogut realitzar?
M. No hem pogut atendre alguna invitació per acudir a altres ciutats per no poder desplaçar-nos, bé per treball o per motius personals. En una ocasió vam haver de suspendre un acte per malaltia. Però d’altra banda, anem complint objectius.
D’altra banda, suposem que us haureu trobat respostes positives i facilitats inesperades …
M. Molta gent, i molts col·lectius, ens han ajudat en moltes ocasions a tirar endavant la campanya d’una forma generosa i desinteressada.
B. Hi ha hagut una gran quantitat de petites aportacions en temps, diners, contactes, etc. Per a moltes persones crec que hem servit de via per col·laborar en la idea d’una ciutat lliure de feixisme.
Estem a la recta final. A partir d’aquest 17 d’octubre se celebra el judici. Què creieu que heu aportat al conjunt de la ciutadania, independentment de quina sigui la sentència?
“També hem aportat el ‘no callar’. No hem de callar davant el que creiem que és una injustícia. I és una injustícia que aquests joves estiguin encausats per participar en la defensa d’una ciutat lliure de feixisme”
M. Hem denunciat que hi ha grups d’ideologia nazi, hem manifestat en tots els àmbits que hem pogut que això és alarmant i perillós. Hem demanat als responsables polítics que aquesta és una qüestió que haurien d’abordar de forma clara i contundent.
B. També hem aportat el “no callar”. No hem de callar davant el que creiem que és una injustícia. I és una injustícia que aquests joves estiguin encausats per participar de manera activa en la defensa d’una ciutat lliure de feixisme. A més, hem treballat de manera col·lectiva per una mateixa idea, i encara que han sorgit els debats, sempre hem assumit les decisions en assemblea, el que ens ha fet créixer com a ciutadanes compromeses, donant exemple de que la unió és la nostra principal eina per ser forts davant les injustícies.
*Article publicat originalment a Arainfo.
