Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Okupat l'antic Col·legi Major Lluís Vives de València per acollir el nou centre social La Ingovernable

Aquest Primer de Maig es va fer pública l’okupació del Col·legi Major Lluís Vives, un antic centre escolar situat al campus universitari de Blasco Ibañez i propietat de la Universitat de València (UV), que roman tancat des de l’any 2012. Una vintena de joves formen l’assemblea d’okupació La Ingovernable, nom que s’ha fet servir per a batejar l’espai que es va donar a conèixer el Dia Internacional de les Treballadores.

Les membres de l’assemblea portaven ja una setmana dins, però van aprofitar l’activitat i enrenou d’aquest dia de lluita per a donar-se a conéixer. Cap a les dues del migdia van desplegar una pancarta de la façana de l’edifici i van penjar un manifest, també difós a les xarxes, en el qual declaren que: “La Ingovernable naix de la il·lusió d’un grup de persones amb un objectiu comú: crear de forma col·lectiva un espai basat en l’autogestió, el suport mutu, la solidaritat i l’acció directa”.

“Hem complit amb la nostra obligació que és informar a la policia del risc per a les persones que suposa estar a l’edifici, per açò tancàrem”, ens conten des del gabinet de premsa de la UV

Primerament va acudir la Policia Local, que va identificar a algunes de les persones que es reunien a la porta en suport de l’assemblea. La vesprada va passar tranquil·la, només un parell de membres de seguretat privada vigilaven el lloc. Però, cap al final de la vesprada, es va reforçar la seguretat i l’edifici quedà rodejat impedint el contacte de la gent de dins amb l’exterior. “Hem complit amb la nostra obligació que és informar a la policia del risc per a les persones que suposa estar a l’edifici, per açò tancàrem”, ens conten des del gabinet de premsa de la UV. Els problemes a l’estructura de l’edifici van ser un dels motius per a justificar el seu tancament l’any 2012 i mantenir-lo clausurat fins hui. Des de l’universitat afegeixen que, “com és lògic, hem reforçat la seguretat perquè ningú més puga entrar a l’edifici i hi haja més gent en perill”.

Des de l’assemblea d’okupació ens conten, com també han denunciat en un comunicat que circula per les xarxes socials, que des de la nit del dia 1 estan sent objecte de contínues amenaces i coaccions per part dels membres de seguretat. Així, el dia 2 es va viure una baralla entre els membres de seguretat i un grup de suport que s’havia apropat al Lluís Vives per a portar aliments. Els membres de la seguretat privada van colpejar amb les porres i van forcejar amb un parell de membres de l’assemblea que eixien i amb els que llançaven aliments cap a dins. Aquesta és, fins ara, tota la comunicació que hi ha hagut entre representants de la UV i l’assemblea de La Ingovernable, que lamenta “la poca disposició al diàleg dels representants del rectorat i el reforçament de les mesures d’assetjament”.

Projectant un nou CSO

Gent de l’assemblea La Ingovernable conta a la Directa que el projecte naix com a “protesta contra el procés d’elitització que està vivint la universitat des de l’aplicació de la reforma de Bolonya, amb la pujada contínua de les matrícules i l’encariment de la vida”. A més, critiquen “la verticalitat amb què s’organitza la gestió de la UV, sense cap espai d’autonomia per a l’alumnat”. Destaquen, a més, la “falta de legitimitat” de l’actual rector, Esteban Morcillo, que a les eleccions del 2014 va eixir guanyador amb només el 12% de participació estudiantil i per darrere de Ralph, el candidat d’una campanya llançada per l’Assemblea Universitària per a denunciar el desequilibri entre la població estudiantil (88%) i el valor ponderat del seu vot (25%). Per això La Ingovernable naix com un espai d’organització horitzontal i plenament autònom de tota institució, com ja va succeir amb anteriors projectes com Ca la Vaga (novembre del 2012) o Ca l’Estudiantat (2013); projectes que acabaren després d’una vida més o menys llarga i dels que l’assemblea La Ingovernable diu haver pres “bona nota”.

Durant el Primer de Maig la Policia Local va identificar a algunes de les persones que es reunien a la porta en suport de l’assemblea

 

L’okupació és també “una forma de recuperar l’espai no només per a l’estudiantat, sinó per a la ciutat sencera”, declaren. El Col·legi Major Lluís Vives no només era una residència per a estudiants i professorat que feia més accessible estudiar a la universitat, sinó que a més a més també era un espai de trobada de l’alumnat i la principal seu de les activitats culturals de la UV. Situat a la ciutat-jardí, era una residència que tenia capacitat per a 196 persones entre professorat i estudiantat i compta amb cuina, menjador i instal·lacions que han albergat infinitat de concerts, conferències, cinefòrums i altres activitats.

Fins al 60% de les activitats de la UV van quedar-se sense lloc on desenvolupar-se tal com denuncià la campanya #noaltancamentdelvives que va ajuntar tant a treballadors com a estudiants

Fins al 60% de les activitats de la UV van quedar-se sense lloc on desenvolupar-se a partir de l’estiu del 2012, com denuncià la campanya #noaltancamentdelvives que va ajuntar tant a treballadors com a estudiants. Aquesta campanya va denunciar “la falta de transparència amb què va ser tancat el col·legi” i la falta d’unes explicacions clares del perquè es tancava l’únic col·legi major del campus de Blasco Ibañez.

L’assemblea La Ingovernable pretén tornar a la vida aquest edifici, però són prudents anunciant els seus objectius. A curt termini pretenen construir un nou Centre Social Okupat (CSO) al cor de la ciutat. De moment, arrancaran la seua activitat amb la creació de menjadors populars vegans, la constitució d’una caixa de resistència per als moviments socials de la ciutat i la revitalització de l’agenda cultural de l’espai.

Els anys d’abandó

Després de cinc anys d’abandó, l’assemblea denuncia que l’estat en què s’han trobat el Lluís Vives és “lamentable”: brutícia acumulada, excrements, animals morts, mobiliari sacsejat i destrosses fetes per gent que entrà buscant cobre i altres objectes de valor. “Com passà amb Ca la Vaga, l’edifici està com si l’hagueren tancat amb pressa, sense mirar enrere, però les condicions en què ens hem trobat el Vives són molt pitjors que a Ca la Vaga”, diuen des de l’assemblea.

L’edifici està inclòs al Catàleg de Béns i Espais Protegits de l’Ajuntament de València, protegit pel PGOU vigent amb un nivell 2, el que vol dir que només hi ha obligació de mantenir la façana

El Lluís Vives va tancar fa cinc anys perquè, com ens diuen des de la Universitat, “hi havia informes tècnics que desaconsellaven el seu ús per perill per als seus habitants”. Després del tancament, que es va produir a pesar de les protestes, hi hagué tot tipus de rumors sobre quin seria el seu destí. Es parlà de privatització, de reformes, rehabilitacions, ampliacions… L’única cosa certa és que cinc anys després del tancament, l’edifici seguia sense cap ús i sense esperances de reobrir a curt termini. Mesos després del tancament l’any 2012, la UV va proposar una rehabilitació que passava per l’ampliació, emparat en què l’edifici està inclòs al Catàleg de Béns i Espais Protegits de l’Ajuntament de València sota l’etiqueta de Bé Immoble de Rellevància Local, protegit pel Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) vigent amb un nivell 2, el que vol dir que només hi ha obligació de mantenir la façana. Este projecte va ser tombat per l’Ajuntament, i des del rectorat de la UV ens diuen que s’està tramitant un nou projecte de rehabilitació però que tot dependrà del finançament i, ens avancen, que almenys als pressupostos del 2017 no hi ha una partida per a açò.

La Fundació Goerlich també es va oposar a aquell primer projecte de rehabilitació i ampliació per ser massa agressiu amb “una de les joies de l’arquitectura racionalista”, deia el seu president Andrés Goerlich a Ràdio València a començaments del 2015, i afegia: “[l’edifici] pot ser plenament operatiu sense grans pressupostos o grans obres i, per descomptat, tampoc amb obres estructurals”. El dia 2 la Fundació lamentava al seu Facebook que l’abandó haja desembocat en una okupació, però insisteixen: “Els problemes estructurals que la Universitat diu que té l’edifici no són tals, és l’excusa per a justificar el que és injustificable, la seua inacció i la mala gestió d’aquest assumpte”. Així mateix, l’Associació Cultural Constantí Llombart porta un parell d’anys reclamant, mitjançant escrits a la UV i al govern valencià, la recuperació del Lluís Vives per a ús educatiu, cultural i social, fet que no suposaria un cost addicional ni per a la UV ni per al govern.

La Ingovernable en marxa

De moment, La Ingovernable està en marxa. S’estan fent treballs de rehabilitació, condicionant les instal·lacions i netejant. Prompte començaran a obrir les portes de forma controlada per a donar a conéixer l’espai. Encara no s’han convocat mobilitzacions, només en cas d’emergència si la policia decidira actuar, per a la qual cosa seria necessària l’aprovació del rector de la UV, que permetera l’accés de la policia, segons la vaga definició de l’article 27.10 de la Constitució de l’Estat Espanyol i Llei Orgànica 6/2001 d’Universitats.

Els membres de l’assemblea d’okupació estan tranquils fins al moment, amb moltes ganes i il·lusió de tirar aquest projecte endavant, encara que comencen a inquietar-se per l’actitud dels membres de seguretat privada i el rectorat. Com diuen al comunicat llençat el dia 2 de maig, seguiran amb la seua actitud “dialogant i pacífica”, però deixen ben clar que “no cedirem davant xantatges ni amenaces, que som fortes, estem unides i que La Ingovernable no abandona”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!
;