Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Colzes contra la persecució política i judicial de la dissidència

/ Antonio Cacio

Tres tigres de diferents pelatges ballant al ritme d’una adaptació de “Chantaje” de Shakira davant la Ciutat de la Justícia és la darrera irrupció a les xarxes de la campanya antirepressiva Colze a colze [braç a braç]. Aquest vídeo, que ha vingut acompanyat d’una segona part, serveix de crida per una acció que les impulsores d’aquesta iniciativa han convocat avui, a dos quarts de vuit del vespre, al passeig de l’Arc de Triomf de Barcelona. La convocatòria s’està fent córrer per les xarxes socials amb l’etiqueta #ObrimLaCaixa, una referència a les dues actuacions policials i judicials conegudes com a operació Pandora, dos dels operatius denunciants des de la campanya.

Colze a Colze es va començar a visualitzar el passat 10 d’abril, amb diverses intervencions a l’espai públic que incloïen el missatge “colze a colze, afrontem la repressió” mitjançant objectes com pinyates –carregades de caramels, confeti i material informatiu–, pancartes, cartells i pintades.

L’objectiu, segons queda descrit al web de la campanya, no és només impulsar una estratègia comuna “de suport a les detingudes en les operacions Pandora i Pinyata”, sinó anar més enllà, fins al punt que “sigui una eina amb la qual poder desentrellar el funcionament i l’abast que té l’aparell repressor –especialment en el seu vessant antiterrorista– i veure quins són els agents que generen discurs i realitat d’acord amb el poder, així com els agents que ho executen”, perquè entenen que “limitar la nostra activitat a la tasca antirrepressiva ens condemna a estar sempre a la defensiva, ens determina a actuar com a resposta d’una agenda que sempre decideixen uns altres”.

Des del web de la campanya s’afirma que no vol “limitar la nostra activitat a la tasca antirrepressiva”, ja que “això ens determina a actuar com a resposta d’una agenda que sempre decideixen uns altres”

La campanya fins ara ha fet incidència en actuacions centrades en l’entorn anarquista. En concret, l’operació Pandora, executada per ordre del jutge de l’Audiència Nacional espanyola Javier Gómez Bermúdez el 16 de desembre de 2014, que es va saldar amb la detenció inicial de set persones i escorcolls a la Kasa de la Muntanya i diversos ateneus llibertaris de la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu de desarticular una suposada organització terrorista d’arrel anarquista. Tres mesos més tard, el març del 2015, va tenir lloc una nova operació derivada d’aquella, coneguda policialment com a operació Piñata, que es va saldar amb una trentena de detingudes a Barcelona, Madrid, Palència i Granada, tretze de les quals van ser acusades de formar part del que aleshores les fonts policials ja anomenaven Grups Anarquistes Coordinats (GAC-FAI-FRI). Avui mateix, cinc encausades com a conseqüència de les operacions Pandora I i Piñata han anunciat que es declaren insubmises a les mesures cautelars que tenien imposades (personar-se un cop al mes a una comissaria de policia, retirada del passaport, prohibició de viatjar fora de l’Estat, obligació de notificar canvis de domicili), després que ahir el jjutge Eloy Velasco ratifiqués una prórroga de 18 mesos en la instrucció del cas Piñata.

L’existència d’aquest suposat grup va quedar judicialment desacreditada amb la sentència del procés judicial contra les anarquistes Mónica Caballero i Francisco Solar, condemnades a dotze anys de presó per la col·locació d’un artefacte explosiu a la basílica del Pilar l’any 2012, però absoltes de pertinença a una organització criminal, tal com pretenia la fiscalia, a partir de l’atestat policial. Finalment, totes dues activistes van sortir de presó a canvi de ser deportades a Xile.

Concentració de suport a les anarquistes Mónica i Francisco, el març de l’any passat |Antonio Cacio

Encara l’octubre del 2015, en un nou operatiu dels Mossos d’Esquadra, tretze persones van ser detingudes després d’escorcollar l’Ateneu Llibertari de Sants i una desena de domicilis a Barcelona i Manresa, en el que es va anomenar Operació Pandora II. La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va arxivar totes les causes mesos més tard. Finalment, l’abril de l’any passat, una ciutadana alemanya va ser detinguda al barri del Carmel de Barcelona i més endavant extradida a Alemanya, on està sent jutjada –junt amb un altre activista– acusades de l’atracament a una sucursal d’un banc vinculat al Vaticà.

Des de la campanya Colze a colze, afirmen que aquest reguitzell d’episodis evidencien una “nova deriva del concepte de terrorisme” que amaga “intencions polítiques” i que intenta “dibuixar un quòrum d’opinió favorable a la persecució de la dissidència”. A partir d’aquests episodis, pretenen “analitzar la utilització actual que s’està fent de l’aparell antiterrorista i com s’està emprant contra diferents sectors de la dissidència política en l’àmbit de l’Estat espanyol i a nivell europeu”, segons expliquen les impulsores al seu web.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;