Aquest 21 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Llengües Maternes, el qual va ser proclamat per la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) el novembre de 1999. Aquest dia es celebra anualment des de l’any 2000 per promoure la diversitat lingüística i cultural i el multilingüisme. La data commemora els fets ocorreguts durant el 1952 quan estudiants pakistanesos que es manifestaven en reconeixement de la seva llengua, el bangla, com a una de les dues llengües nacionals del Pakistan, van morir a trets per la policia de Dhaka.
Diferents institucions, organitzacions, entitats i ens públics organitzen diverses accions i activitats arreu del territori per commemorar el Dia Internacional de la Llengua Materna. Aquesta efemèride està destinada a difondre la importància del reconeixement i la pràctica de les llengües del món, sobretot de les que són minoritàries, moltes de les quals estan en perill d’extinció.
La didàctica de la llengua, la disciplina d’estudiar-ne l’ús de l’ensenyament – aprenentatge, n’atribueix la definició a aquella llengua apresa en la primera etapa de socialització, el primer idioma que un/a aprèn, la qual és transmesa de manera natural a l’infant, per contacte familiar. En un moment on la baixa per cura d’un nadó, s’atribueix per una banda, a la diferenciació de setmanes entre un dels dos cònjuges, i on les darreres estadístiques continuen clamant al cel i el compromís amb la lluita per la igualtat real i efectiva entre dones i homes no és paritària, les estadístiques objectiven any rere any que les dones continuem l’any 2018 patint doblement els efectes de la precarització dins del mercat laboral i en patim les discriminacions i diferents situacions de vulnerabilitat pel fet de ser dones a causa dels estereotips i rols que se’ns atribueix socialment i culturalment.
L’any passat a Catalunya, es van donar prop de 49.000 prestacions de maternitat, de les quals, només un miler van ser percebudes pel pare a partir de la setena setmana
La conciliació laboral remunerada amb la familiar i les diferents tasques de la llar continua estant a Catalunya a les nostres mans. Mentre ells dediquen de mitjana una hora i mitja menys que nosaltres a les tasques domèstiques, ells treballen una hora diària més que nosaltres de manera remunerada.
La durada del permís i la prestació per l’arribada d’un descendent és de setze setmanes, el qual pot disminuir en funció de si és contributiva, o bé, pot ser augmentada en funció de l’estat de salut de l’infant. Després de les sis setmanes de descans obligatori del part per part de la mare, aquest període de cura i de descans, pot ser gaudit de manera simultània o de manera successiva per l’altre/a progenitor/a sempre que compleixin els requisits exigits pel Ministerio de Empleo i Seguridad Social.
L’any passat a Catalunya, es van donar prop de 49.000 prestacions de maternitat, de les quals, només un miler van ser percebudes pel pare a partir de la setena setmana. Només un 2% dels pares va fer ús del permís i la prestació.
El permís de paternitat, el qual en poden ser beneficiaris tots els treballadors –sigui quin sigui el seu sexe-, té una durada de 4 setmanes amb una prestació del 100% de la base reguladora. Durant el 2016, a Catalunya, es van atorgar quasi 46.000 permisos de paternitat, a diferència dels prop de 49.000 permisos de maternitat que es van donar, un 6% de la població, continua pensant que la cura i el descans per un nounat, és cosa d’un sol membre dins la mateixa unitat familiar.
No hi ha cap estudi científic que atorgui la definició de materna, a aquella llengua que la mare parla a l’infant en el moment de gestació cosa que, si fos així, la seva arrel tindria raó de ser usada
El permís per excedència per cura d’un familiar, el qual consisteix en la suspensió temporal d’un contracte de treball i exempt de remuneració per cura d’un familiar, a Catalunya, l’any 2016 se’n van concedir un total de 7.509 de les quals, 592 únicament van ser sol·licitades pels pares.
En un moment on la cura de la llar i la família continua tenint nom de dona i no perquè ho vulguem ni ho triem nosaltres sinó perquè les estadístiques evidencien que el món laboral no s’extrapola del sistema patriarcal i masclista i que continua sent vigent i essent normalitzat, estandarditzat i acceptat, potser seria moment de revisar una vegada més la nomenclatura del terme “Llengua Materna” i buscar-ne ràpidament alternatives que sense erradicar-ne la definició, la seva entrada al diccionari pugui correspondre’s. Alguns manuals i llibres tècnics, sovint acompanyen el terme mal designat amb altres sinònims, L1 (llengua 1), primera llengua adquirida, llengua d’aprenentatge o llengua familiar que, al meu entendre, com a dones, ens pot donar un canvi de paradigma etimològic i ètic.
Poder trencar la dicotomia de la definició com –aquella que s’aprèn per contacte familiar– únicament al paper i a la funció de la mare, bàsicament, per una banda, per poder trencar rols i estereotips al voltant de la criança i al voltant de la família tradicional entre dos cònjuges de diferents sexes i per la imminent importància que l’altre progenitor –en el cas que n’hi hagi– hi té i ha de tenir-ne un paper clau, i per l’altra, perquè no hi ha cap estudi científic que atorgui la definició de materna, a aquella llengua que la mare parla a l’infant en el moment de gestació cosa que, si fos així, la seva arrel tindria raó de ser usada i seria lògicament acceptada. Com que sabem que, de normal, els infants comencen a dir les primeres paraules amb significat i de forma conscient entre els 9 i els 12 mesos, la qual cosa indica que han d’haver adquirit prèviament les característiques lingüístiques bàsiques, dir-ne materna, deixa altra vegada de tenir significat i a més a més, perquè fenòmens tan rics com el bilingüisme i el multilingüisme no tindrien sentit de ser existits.
