Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Set mossos afronten peticions de quinze anys de presó acusats d'agredir i vexar tres joves

/ Victor Serri

El pròxim mes de maig es compliran quatre anys del desallotjament i intent frustrat d’enderroc del centre social autogestionat Can Vies, al barri de Sants de Barcelona. Després de ser recuperat pel veïnat del barri, l’històric immoble okupat ha estat reconstruït i progressivament ha anat recuperant la seva activitat. Paral·lelament, s’han celebrat pràcticament tots els judicis derivats de les detencions practicades pel cos de Mossos d’Esquadra durant les protestes batejades com a Efecte Can Vies, però ara és el torn d’alguns dels policies que van actuar aquells dies, alguns dels quals ja han passat per jutjats.

Els antidisturbis dels Mossos d’Esquadra estan acusats de tres delictes contra la integritat moral, dos delictes de lesions i un de lesions amb deformitat

Aquesta nova vista oral s’ha de celebrar els dies 30 d’abril, 2 i 3 de maig a la secció 2 de l’Audiència de Barcelona. A la banqueta dels acusats hi seuran set antidisturbis de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, acusats de tres delictes contra la integritat moral, dos delictes de lesions i un de lesions amb deformitat. Els agents són un sergent responsable de la unitat de dues furgonetes que va actuar en aquest episodi, un caporal i cinc policies més, pel quals l’acusació particular –en nom dels tres joves denunciants– demana un total de quinze anys i sis mesos de presó per cadascun d’ells, com a coautors de tots els delictes investigats.

Un dels joves denunciants, Albert Escrig, el seu germà –present també el dia dels fets–, l’advocat d’Alerta Solidària David Aranda, i l’actual diputada del CUP-Crida Constituent Maria Sirvent, han ofert una roda de premsa aquest dilluns al matí al pati de Can Vies. Escrig ha denunciat que ell i tres persones més van ser “víctimes d’un judici-farsa” el mes de maig de 2016, procediment que va acabar amb condemnes menors que no implicaran la l’entrada de cap d’ells a presó. Aquest procés penal es va engegar arrel de les seves detencions la tercera nit d’aquelles protestes, el mateix episodi que ha fet que ara s’inverteixin els papers entre acusats i acusadors.

D’esquerra a dreta de la imatge, Maria Sirvent (CUP-Crida Constituent), David Aranda (Alerta Solidària) i els germans Escrig durant la roda de premsa a Can Vies |Victor Serri

 

Durant la roda de premsa, Albert Escrig ha volgut denunciar “les petjades psicològiques i emocionals” que els han provocat tots dos processos judicials i la detenció “aleatòria i desproporcionada” de la qual van ser objecte. El jove també ha reflexionat sobre el canvi de cicle polític que s’ha produït des d’aleshores, interpel·lant la societat a “visibilitzar i erradicar les males praxis policials ara que, des de l’1 d’octubre, es té major consciència del què implica l’ús desproporcionat de la força”.

Un relat cruent

L’escrit d’acusació detalla la versió dels joves, que van ser interceptats al carrer de Rosés quan asseguren que cercaven el camí més tranquil per tornar cap a casa. “A crits de ‘os vamos a machacar’, ‘hijos de puta’ i ‘no os vais a escapar’, els van colpejar fortament amb els seus bastons policials (…), actuaven tots de forma coordinada i concertada, amb ànim d’atemptar contra la integritat moral dels detinguts així com de lesionar la seva integritat física, provocant-los angoixa, pànic i una profunda humiliació i impotència per les vexacions rebudes”, rel·lata l’escrit d’un dels advocats dels nois.

Segons els informes mèdics forenses que els denunciants han posat a disposició del jutjat, els tres joves van patir ferides a les extremitats superiors i inferiors, provocades per contusions i cops. Un d’ells va ser ferit al cap i va requerir l’aplicació de set grapes de sutura, un altre va acabar amb una fractura nasal i el tercer va necessitar la col·locació de tres grapes per tancar-li un trau a la regió tibial i ha sofert “patiment psicològic, tenint dificultats per dormir, angoixa i por”. Totes aquestes lesions els van obligar a agafar la baixa mèdica i els han deixat seqüeles de diversa consideració.

Un cop reduïts i emmanillats, van ser conduïts a comissaria i no a un centre sanitari, tot i tenir ferides evidents i estar sagnant fins al punt de deixar tacada la façana contra la que van ser empesos

El quart jove que va presenciar els fets i també va ser detingut –l’altre germà Escrig– no va denunciar-los perquè ell no va resultar lesionat, al quedar entre el mur d’un edifici o l’esquena dels seus companys, que van rebre tots els cops. Un cop reduïts i emmanillats, van ser conduïts a la comissaria de plaça Espanya i després a la de les Corts enlloc de ser traslladats a un centre sanitari, tot i tenir ferides evidents i estar sagnant fins al punt de deixar tacada la façana contra la que van ser empesos. Es dóna la circumstància que un d’ells té la síndrome de Tourette i els seus companys ho van posar en coneixement dels agents que, segons asseguren. van respondre “entonces por qué lleváis a este hijo de puta a la manifestación”, fent cas omís a les advertències i responent amb un “ús desproporcionat de la força tant a l’hora d’emmanillar-lo com en traslladar-lo a la furgoneta, mentre es reien dels seus tics, claralment visibles”.

És per tots aquests motius que els lletrats dels joves reclamen al tribunal que condemni els agents a penes de presó però també sol·licita la prohibició de comunicar-se amb les víctimes i acostar-se a elles, als seus domicilis, llocs de treball o d’estudis a una distància inferior a 500 metres. La Generalitat de Catalunya exercirà la defensa dels agents i haurà de respondre com a responsable civil subsidiària de les possibles indemnitzacions als joves que es derivin d’aquest procediment.
 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;