El 14 d’agost de 2015, en plena bombolla mediàtica estiuenca pel tema de la venda ambulant, hi va haver a Barcelona un operatiu de la Guàrdia Urbana arran del qual es va acusar un venedor ambulant de dos delictes: agressió i atemptat. No se’l va detenir en el moment dels fets, tal com és habitual en els procediments policials, i se’l va acusar posteriorment, una vegada se’l va identificar a partir d’un reconeixement fotogràfic. El 8 d’agost del mateix any, a la mateixa persona se la va acusar d’estar venent a la zona de Drassanes, se la va tornar a identificar fotogràficament i se la va portar davant la justícia per venda ambulant i atemptat. Es demanaven dos anys per cada delicte, dels quals ha estat absolt després de provar que aquell dia estava venent paraigües a plaça Catalunya. Posteriorment, el maig de 2016, se’l va acusar d’atemptat i se’l va detenir una setmana després per fer-li una identificació a comissaria, en la qual no se’l va reconèixer. La causa es va arxivar per falta de proves. El 5 de juliol del mateix any se’l va tornar a acusar d’estar venent al carrer, després d’identificar-lo fotogràficament. Afirma que aquell dia estava a les oficines de SOS Racisme. Però, en el judici no se’l van creure i se’l va condemnar a 180 euros de multa per intentar vendre 22 bosses.
“No volem pensar que a aquesta persona, a qui la policia ja coneix, se li estan imputant delictes de manera intencionada”, ha dit Alícia Rodríguez, coordinadora del Servei d’Atenció i Denúncia (SAID) de SOS Racisme, quan explicava el cas en roda de premsa avui a la seu barcelonina de l’ONG. El que volia traslladar l’activista és quines són les pràctiques que fa servir la Guàrdia Urbana amb el col·lectiu de venedors ambulants: aquest és només un exemple dels processos que viuen les 44 persones que SOS Racisme ha atès des de 2010 a 2016 al SAID i que protagonitzen casos d’abusos i vulneració de drets per part de la policia amb els manters.
L’entitat assenyala que la policia municipal també elabora “atestats falsos” que el que fan és justificar aquestes detencions i desemboquen en procediments per via penal
Detencions irregulars no in situ que poden ser il·legals o irregulars, acusacions i citacions que es fan telefònicament i que poden vulnerar les garanties perquè les persones es puguin defensar i reconeixements fotogràfics poc rigorosos: aquests són alguns dels procediments que el SAID ha constatat que la policia porta a terme contra el col·lectiu de manters i que fan servir per a sostenir acusacions per atemptat contra l’autoritat o resistència, lesions a tercers o per delicte contra la propietat industrial, uns delictes penals que poden comportar penes de presó. A més, l’entitat assenyala que la policia municipal també elabora “atestats falsos” que el que fan és justificar aquestes detencions i desemboquen en procediments per via penal que no es justifiquen ni pel benefici econòmic que porten al venedor ni per perjudici que pugui comportar al consumidor, que sap que no està comprant una bossa de marca.
Pràctiques policials abusives i procediments judicials incorrectes
A aquest seguit de procediments erronis se sumen els processos judicials no correctes: el primer té a veure amb com es confeccionen els atestats policials. Normalment els atestats no es fan in situ i les identificacions es fan a partir d’un reconeixement fotogràfic que segons Lorena Antón, advocada del SAID, no “respecta les garanties que requereix la llei d’enjudiciament criminal per a imputar una persona”. Una vegada elaborats, aquests atestats arriben al jutjat d’instrucció, òrgan que els accepta sense tenir en compte com s’ha portat a terme aquesta identificació. “Normalment en aquests casos els venedors ambulants no gaudeixen de credibilitat; els jutges adopten una presumpció de veracitat implícita a la versió policial, a pesar que aquests testimonis haurien de contraposar-se a la resta de proves”, ha explicat Antón.
A això se suma, segons SOS Racisme, la dificultat de trobar testimonis que avalin la versió dels venedors: normalment, aquests estan amb altres manters que també es troben en situació d’indefensió, per la qual cosa no volen declarar davant un tribunal. Quan la policia té constància d’un frau contra una marca que es ven al carrer, ho comunica a l’empresa, que normalment declina personar-se en el procediment i deixa en mans del ministeri fiscal tot el procés, reclamant només la responsabilitat civil. “Ens trobem llavors que l’estat –la fiscalia– moltes vegades demana penes de presó, d’entre sis mesos i dos anys, que tendeixen a ser del màxim i no del mínim”, ha denunciat Antón, que apunta també a la defensa de les grans marques amb diners públics com un dany col·lateral.
Des de l’any 2015, les persones que tenen permís de residència poden ser expulsades de l’Estat espanyol si han comès un delicte penal. Malgrat que encara no hi ha hagut casos de persones que hagin ingressat a presó per acumulació de penes pel delicte de venda ambulant, es podrien donar casos de venedors que hi entrin pròximament, segons que ha denunciat l’ONG aquest matí.
Qüestionament del paper del govern municipal
El SAID només actua en casos d’abús o de racisme, unes situacions que segons han denunciat avui moltes vegades queden impunes perquè el servei acaba actuant com a defensa. “Hi ha casos de denúncies creuades o situacions que no arriben ni a la justícia. La repressió de la Guàrdia Urbana més la Llei d’estrangeria, més l’aplicació del Codi penal, són un còctel molt perillós pels drets humans, però també parlen de decisió política. És competència de l’Ajuntament i ens porta a pensar quin és el model de ciutat que volem”, ha reflexionat Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya.
“Normalment els venedors ambulants no gaudeixen de credibilitat; els jutges adopten una presumpció de veracitat implícita a la versió policial, a pesar que aquest testimoni hauria de contraposar-se amb més proves”
Cuevas ha demanat un canvi de l’actuació de la Urbana i ha volgut recordar que hi ha una realitat que la venda ambulant ha existit i existirà, que hi ha venedors que volen dedicar-se a la venda i s’ha de donar una resposta a això, regularitzant la venda, funció que ha situat a l’Ajuntament de Barcelona. “Parlar de tot això també ens fa pensar quina ciutat volem; vivim amb una alta pressió turística i això també causa que hi hagi més venda ambulant. Quina imatge volem projectar? No volem una Barcelona que s’identifiqui amb un venedor negre amb una manta a Passeig de Gràcia?”, ha qüestionat Cuevas.
La directora de SOS Racisme ha acabat ressaltant la necessitat d’aturar les actuacions i els abusos per part de la policia sobre els manters i ha fet una petició a l’Ajuntament perquè analitzi la situació i que, si es donen casos d’abusos, s’actuï amb investigacions internes que tinguin resultats. “La Guàrdia Urbana s’ha de centrar en la gestió de l’espai públic, que és la seva competència, però no en temes més penals”, han reblat les responsables de SOS Racisme.
