Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Què hi trobem, a la 'Directa' 435?

Recentment, el Parlament català ha anul·lat els quasi 64.000 consells de guerra celebrats a Catalunya entre l’abril de 1938 i el desembre de 1978 per ser contraris a la llei i vulnerar les exigències més elementals del dret a un judici just. Altrament, es manté la impunitat dels autors dels assassinats extrajudicials i els responsables de la vulneració dels drets humans, protegits per l’amnistia de 1977 i, per tant, més difícils d’encausar. Mitjançant una investigació que se centra en dos episodis viscuts durant el franquisme i un durant els primers anys de democràcia, posem sobre la taula la vigència de la impunitat dels crims de guerra practicats per cossos armats a l’Estat espanyol.

Víctor Yustres entrevista Éric Toussaint (Namur, Bèlgica, 1954), portaveu i cofundador del Comitè per a l’Abolició dels Deutes Il·legítims

A la secció Miralls, Víctor Yustres entrevista Éric Toussaint (Namur, Bèlgica, 1954), portaveu i cofundador del Comitè per a l’Abolició dels Deutes Il·legítims (CADTM), una xarxa internacional amb comitès locals a més de trenta països que lluita per elaborar alternatives radicals contra els deutes il·legítims, tant públics com privats. Toussaint és doctor en ciències polítiques a les universitats de Liège i París VIII, membre d’ATTAC a França i autor de més d’una quinzena de llibres de referència sobre el deute i la crisi financera i de centenars d’articles. A més, ha estat assessor dels governs de l’Equador i Veneçuela i d’alguns ‘ajuntaments del canvi’ a l’Estat espanyol i ha coordinat la Comissió per a la Veritat sobre el Deute Públic a Grècia.

A continuació, Daniela R. Waldhorn, investigadora i activista en defensa dels animals, i Albert Giralt Coll, investigador de la Universitat de Lausana, contraposen arguments al voltant de la pregunta “està justificada l’experimentació amb animals per a finalitats mèdiques o científiques?”. Acompanya la secció una il·lustració de Jennifer Tapias. També a la secció d’opinió Impressions, Guillem Gómez i Blanch, membre de Kolektivista Rondo, plataforma de promoció i estudi de l’esperanto al País Valencià es pregunta per què resulta útil l’esperanto en el projecte d’una societat sense classes i en la lluita per arribar-hi.

Portada de la Directa 435

 

A la secció Cruïlla, Maties Lorente i Vicent Almela firmen un reportatge sobre el poble de Lliurona, situat entre la Garrotxa i l’Empordà, que celebra el vint-i-cinquè aniversari del seu centre educatiu públic, rural i unitari. Reclamen un nou edifici per poder deixar els barracons que ocupen actualment. Obrint la secció Roda el món, Joan Ribas explica des de Gàmbia com l’emigració del jovent cap a Europa amenaça el desenvolupament del país, precisament quan es troba en un moment esperançador políticament. Tot seguit, Ferran Vargas explica que l’emperador del Japó pensa a abdicar. L’aspiració del dinasta nipó, plasmada en una llei pel Parlament, evidencia un fràgil joc d’equilibris en l’estructura política i social del país. Tanca la secció l’anàlisi de Marc Almodóvar sobre la situació al golf Pèrsic, que s’endinsa en una pugna pel lideratge polític i econòmic regional per dissimular una successió polèmica a l’Aràbia Saudita.

Obrint la secció Expressions, Marta Molas es pregunta si hi ha temes tabú a la cultura per a joves

Obrint la secció Expressions, Marta Molas es pregunta si hi ha temes tabú a la cultura per a joves. L’autora parteix de la darrera Fira de teatre infantil i juvenil d’Igualada, que tenia una màxima per complir: cap tabú ni tema prohibit. S’hi van representar obres que tractaven temes complexos com la transsexualitat, el ciberassetjament o la mort. Des de la Directa hem volgut focalitzar-nos en el jovent i observar els diferents tipus de productes culturals que consumeix. A continuació trobem el relat d’Ivet Aroles titulat Bruixoles. A la secció de ressenyes, Jordi Garcia comenta l’obra (In)visibles. Les nostres anàlisis pedagògiques una obra coordinada per Anna Muñoz i editada per Caliu – Espai editorial. A més, Josep Pimentel ressenya el llibre Sebastià Sunyer i Gavaldà. Vida d’un propagandista tolstoià, de Fran Fernández Gómez. Per últim, Àlex Romaguera ha escoltat el nou disc de la mítica banda berguedana Brams, titulat Demà, de la qual en firma una ressenya.

Tancant la Directa 435, Mariana Cantero entrevista Mercè Girona, activista ecologista i fundadora del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius. Girona explica la seva visió sobre l’evolució del moviment ecologista o la seva relació amb la política institucional. En relació amb aquest tema, afirma que “la relació amb els partits d’esquerres ha portat friccions dins el moviment ecologista”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!
;