Fins fa uns anys, quan algun personatge influent de l’oligarquia de Barcelona creuava la porteria del número 477 de la Diagonal, normalment era per parlar amb el director de La Vanguardia. En aquest immoble conegut amb el nom de Torre Godó hi tenen, des de fa una dècada i mitja, la seu els diversos mitjans d’aquest grup de comunicació amb fama de cuidar les bones relacions amb els àmbits de poder. Però les coses estan canviant: actualment, moltes de les vips que creuen el portal ho fan per despatxar amb l’advocat Cristóbal Martell, lletrat que s’ha convertit en tota una referència dels afers judicials que afecten gent rica i famosa i que té el seu gabinet a la planta vuitena.
Martell –nascut fa 55 anys a Caracas, criat a les Canàries i establert a Catalunya des que va venir a estudiar Dret a la UAB– ha jugat algun paper en gairebé tots els sumaris mediàtics dels últims anys. Se l’ha vist, per exemple, en el judici del cas Nóos, com a lletrat de Marco Antonio Torreiro, excomptable de l’institut presidit per Iñaki Urdangarin, amb qui ja va intentar un acord extrajudicial de confessió dels delictes, però no se’n va sortir; o en l’entorn de la trama Gürtel, ja que ha assistit l’exgerent del PP, Álvaro Lapuerta. També ha actuat en el cas Palau de la Música com a defensor de dos antics responsables de la constructora Ferrovial, acusats de finançar irregularment Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Pedro Buenaventura i Juan Elizaga.
És també l’advocat de Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l’expresident de la Generalitat, en el cas que investiga l’Audiència Nacional espanyola per presumpte blanqueig de capitals, i que l’ha dut uns quants mesos a presó preventiva al centre penitenciari de Soto del Real. L’any 2013 va ser contractat per assistir els patriarques de la família Pujol, en detriment del lletrat que tradicionalment s’ha encarregat dels casos vinculats a Convergència Democràtica de Catalunya, Xavier Melero; de fet, a Martell se’l considera l’autor intel·lectual de la carta pública amb la qual l’expresident de la Generalitat va confessar, el juliol d’aquell any, que la seva família havia ocultat diners en comptes a l’estranger durant dècades precedents, segons la seva versió, d’una herència del seu pare.
Cristóbal Martell apareix en tots els grans sumaris, de Nóos a Gürtel, passant pel cas Palau
Bona part de la ciutadania li va conèixer el rostre a Martell quan, el setembre d’aquell mateix any, va acompanyar el jugador barcelonista Leo Messi a declarar al jutjat de Gavà per la investigació per frau a Hisenda contra el futbolista i el seu pare. Amb tirada a la discreció i a defugir el focus mediàtic –el seu despatx ni tan sols té pàgina web pròpia–, el territori natural de Martell no són tant les sales de vistes sinó els passadissos i els despatxos judicials, per no dir els reservats dels restaurants de la part alta de Barcelona. De fet, se’l considera un gran malabarista de l’acord extrajudicial, especialista a resoldre afers complicats per la via negociadora, amb acords tan inversemblants com el pacte de no-agressió entre la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, i l’exparella de Pujol Jr. Vicky Álvarez, pel qual totes les parts retiraven les querelles que s’havien interposat i es comprometien a no difondre el contingut de la conversa entre totes dues enregistrada al restaurant La Camarga. Curiosament, Martell ha acabat defensant el gran damnificat per aquella gravació, Jordi Pujol Ferrusola.
En el cas dels Messi també va intentar solucionar l’assumpte amb un acord amb la fiscalia, però la família del jugador no es va acabar de refiar de la seva estratègia i van acabar canviant d’advocat i anant a judici.
Acusador en el cas 27 i més
L’astre argentí no és l’única persona vinculada al Barça a qui ha defensat aquest penalista hiperactiu (es diu que al seu bufet hi ha fins a un miler d’assumptes oberts), que ha hagut d’aturar la seva activitat durant uns mesos per un ictus cerebral lleu. També va defensar l’expresident del club Josep Lluís Núñez i el seu fill en el cas de la trama de suborns a inspectors d’Hisenda, un cas la instrucció del qual es va allargar gairebé deu anys. Aquí no va poder arribar a cap acord per evitar l’empresonament dels seus clients, però sí que va aconseguir, en el recurs d’apel·lació, rebaixar la condemna inicial de sis anys a la meitat.
Igualment, va assistir un altre mandatari blaugrana, Joan Laporta, en una denúncia que va interposar contra l’exdirector del museu del club. I està actuant com a advocat del club en els diversos procediments relacionats amb el fitxatge del davanter brasiler Neymar. Home que no mira els carnets polítics de la seva clientela, en la seva cartera actual conviuen des de l’exconseller convergent Germà Gordó, investigat pel presumpte finançament il·legal de CDC, fins als dirigents socialistes Manuel Bustos i Daniel Fernández, amb diverses causes vinculades a l’anomenat cas Mercuri. També representa el rectorat de la UAB, que actua com a acusació particular en el procediment penal contra 27 estudiants i docents del centre universitari per una okupació de l’edifici del rectorat, l’any 2013.
Despatxos ‘Upper Diagonal’
Cristóbal Martell és la figura més emblemàtica d’una flamant cosmogonia de penalistes estrella, que ha guanyat presència social a redós dels grans escàndols de corrupció. A poques travessies del seu gabinet jurídic, al 198 del carrer d’Aribau, hi ha un altre despatx amb vistes a l’Upper Diagonal, clau per entendre la intrahistòria recent de les elits barcelonines. Els seus dos socis directors, Pau Molins i Jesús-María Silva Sánchez, van emergir en el magma informatiu l’abril del 2013, quan la Casa Reial espanyola va anunciar que l’aleshores rei Joan Carles havia encarregat a Miquel Roca Junyent la defensa de la infanta Cristina, investigada per evasió de capitals en el Cas Nóos. Roca, exsecretari general de CDC i un dels pares de l’actual Constitució espanyola, fa d’advocat des que va abandonar la política el 1996. Però no és penalista. El seu bufet (tota una multinacional de l’advocacia que competeix pel primer lloc de l’Estat en facturació amb Cuatrecasas), està especialitzat en dret mercantil i en l’assessorament legal de grans firmes comercials. De fet, en el cas de la filla del rei –que finalment ha estat absolta– el paper de Roca ha consistit més aviat a activar els seus privilegiats contactes polítics, mentre els especialistes encarregats de la defensa penal han estat Silva i Molins, el despatx dels quals està associat des d’aleshores al de Roca i Junyent.
Pau Molins (germà de l’exconseller convergent Joaquim Molins, traspassat aquest agost, i vinculats tots dos a la família propietària de la cimentera Molins) ja va adquirir una gran popularitat uns anys abans, el 2009, quan va esclatar l’escàndol del saqueig del Palau de la Música per part dels seus principals gestors, Fèlix Millet i Jordi Montull. Encarregat inicialment de la defensa del primer, l’antic home fort del Palau el va despatxar al cap de pocs mesos, però abans Molins es va passejar per tots els mitjans de comunicació on el requerien donant explicacions en nom del seu client, i va arribar a assegurar que Millet podia patir “algun trastorn psiquiàtric”.
Martell també l’advocat de la família Pujol, Messi, Núñez i el Futbol Club Barcelona en el cas Neymar
Qui sí que ha aguantat els vuit anys d’instrucció del cas Palau fins al judici que ha tingut lloc aquest 2017 ha estat un altre soci del bufet Molins & Silva. Es tracta de Jordi Pina, advocat defensor del número dos de Millet a la institució, Jordi Montull. De fet, a Silva i Molins se’ls considera els estrategs de la tàctica de confessió de part de la seva apropiació il·lícita per part dels exresponsables del Palau mitjançant una carta a la fiscalia en què expressaven la voluntat de col·laborar amb la justícia. Pina també ha destacat en la seva participació en el judici per la consulta del 9-N com a advocat defensor de l’exconsellera d’Educació, Irene Rigau.
Entre les penalistes se sol comentar que els grans casos de corrupció no els surten rendibles, ja que requereixen un temps i esforç que no sempre es pot reflectir a les seves minutes; el negoci es troba en casos menors, que es resolen amb pocs tràmits. Amb tot, hi ha qui considera que val la pena agafar-los perquè és una manera de fer-se un nom i un currículum.
Petrum, Godia i Bartomeu
Un altre lletrat que en els darrers temps s’està especialitzant a acaparar casos mediàtics és José Ángel González Franco, que té el despatx (no deixem l’eix privilegiat del tram cèntric de la Diagonal) a tocar del Palau Robert. Entre la seva clientela, hi ha gent famosa investigada per frau fiscal, com el motociclista Sete Gibernau, o una de les hereves de l’imperi financer Godia, Liliana Godia, i el seu marit Alberto Palatchi (Pronovias), aquest darrer saldat amb la fórmula habitual del reconeixement dels delictes i el pagament d’una multa de 4 milions d’euros. González Franco té un paper, potser menor, en l’anomenat cas Petrum –que rastreja diversos episodis de tràfic d’influències al voltant de l’exalcalde de Torredembarra–, en què defensa un dels empresaris investigats, Marià Judez. A més, ha estat el lletrat assessor del president del Barça, Josep Maria Bartomeu, en els embolics judicials al voltant de Neymar.
Un altre especialista a assistir vips assenyalats per Hisenda per frau és David Aineto Trabal, responsable de l’àrea penal d’Aequo Advocats (amb despatx no gens lluny del de González Franco; en aquest cas, als Jardinets de Gràcia). Aineto s’ha encarregat de la defensa de dos futbolistes del Barça investigats per frau a Hisenda, el brasiler Adriano i l’argentí Mascherano, el segon dels quals també resolt amb acord extrajudicial. També va fitxar com a lletrat de Telefónica-Movistar a Catalunya durant el conflicte pels subcontractes i per l’okupació de la seu de la companyia al Portal de l’Àngel.
Amb tot, el cas més polèmic on ha tingut participació ha estat el dels vuit agents dels Mossos d’Esquadra encausats per ocasionar la mort del veí del Raval Juan Andrés Benítez. Aineto va exercir l’acusació particular en representació de la família del finat; el cas va arribar a judici l’any passat i es va saldar amb un acord entre les parts, mitjançant el qual els agents es consideraven responsables dels fets però eren condemnats a penes que els evitaven anar a la presó. Aineto va aconseguir una indemnització de 150.000 euros per a la seva representada, la germana de la víctima, de la qual es farà responsable civil el govern de la Generalitat.
Article publicat al número 437 de la ‘Directa’
