Avui dia, gran part de la població sembla haver interioritzat que el racisme i el masclisme són ideologies i pràctiques que no tenen cabuda en una societat moderna i justa i que cal arraconar.
No obstant això, hi ha una altra opressió interconnectada amb aquestes que encara no s’ha desenvolupat ni estès socialment amb força. És la qüestió del menjar, com la va qualificar Angela Davis l’any 2004, i el fet que la majoria de persones siguin especistes sense ser-ne conscients.
Per a Davis, “el fet que puguem asseure’ns a menjar un tros de pollastre sense pensar en les condicions horribles sota les quals aquests animals són criats industrialment és un signe de com el capitalisme ha colonitzat les nostres ments”.
Una persona especista és aquella que valora els animals no humans com a éssers inferiors i, molt sovint, com a simple producte de consum. Contràriament, una persona antiespecista considera que qualsevol animal, humà o no, hauria de tenir dret a viure lliurement i amb seguretat, sense ser esclavitzat ni torturat, ja que tots som éssers capaços de sentir por, dolor, alegria i amor.
Als nostres plats, habitualment, hi trobem carn o peix, fet que implica la mort de prop de 60.000 milions d’animals cada any segons l’Organització de les Nacions Unides
Per al filòsof australià Peter Singer, que va popularitzar el terme especista a la seva obra Animal Liberation (1975), “l’especisme és un prejudici o una actitud de parcialitat a favor dels interessos dels membres d’una mateixa espècie i contra els membres d’altres espècies”.
Als nostres plats, habitualment, hi trobem carn o peix, fet que implica la mort de prop de 60.000 milions d’animals cada any segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació. Només a Catalunya, l’any 2016, més de dos milions d’animals van passar per l’escorxador, principalment del sector boví, l’aviram i el boví, segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat. Diàriament, consumim productes lactis, l’obtenció dels quals implica l’embaràs forçat de vaques, la retirada de les cries per a la producció de carn i el seu trasllat a l’escorxador quan no produeixen prou llet per ser rendibles. O un elevat consum d’ous, que, en el cas de Catalunya, l’any 2015, va ser de 900 milions d’unitats, la majoria provinents dels més de quatre milions de gallines ponedores que hi ha al territori. Un consum que també implica la mort dels pollets mascles, ja que no en són productors.
Part de la nostra roba –caçadores, jerseis o calçat– és feta de cuir o llana. Els productes higiènics o mèdics elaborats mitjançant l’experimentació amb animals són un altre dels exemples de productes d’ús diari que impliquen la mort o l’explotació d’animals.
Consciència creixent
Sembla, però, que hi ha una tendència social a reconsiderar aquestes pràctiques i buscar alternatives ètiques que no contemplin cap explotació animal, és a dir, a optar pel veganisme. El terme vegan va ser encunyat per Donald Watson, cofundador de la Vegan Society, la primera societat vegana del món, l’any 1944. Per a Núria Almirón, cofundadora del Center for Animal Ethics de la Universitat Pompeu Fabra: “El veganisme busca emancipar uns individus de l’explotació d’altres. Els vegans, per tant, fan el màxim boicot a tota forma de violència”.
El veganisme augmenta de manera exponencial i es podria dir que està de moda. Això fa que sorgeixin i es consolidin nombrosos projectes de caràcter animalista i/o conservacionista, que van des de grups d’acció directa com Sea Shepherd o l’Animal Liberation Front fins a restaurants, botigues i grups de consum vegans, passant pel creixent nombre de santuaris d’animals.
Santuaris antiespecistes
Malgrat el nom, un santuari d’animals no és cap lloc religiós. Són espais on, sobretot, s’allotgen animals considerats de granja que han estat rescatats. Partint de la idea que tots els animals tenen la mateixa importància, se’ls intenta curar les lesions o les malalties que pateixen i se’ls ofereix un lloc de pau on se sentin lliures i ho siguin. A diferència d’una reserva, on l’objectiu principal és la supervivència d’espècies, els santuaris se centren en els individus, que són respectats pel fet de ser qui són.
A l’Estat espanyol, hi ha gairebé una trentena de santuaris, que acompleixen una missió de refugi i també de divulgació, a través de visites esporàdiques i programades
A l’Estat espanyol, hi ha gairebé una trentena de santuaris, que acompleixen una missió de refugi i també de divulgació i pedagogia, a través de visites esporàdiques i programades. Aquests projectes, però, es troben amb pals a les rodes a l’hora de funcionar. No reben cap mena de subvenció i paguen el mateix IVA que les particulars pels serveis veterinaris que ofereixen. A més, es veuen obligats a registrar-se legalment com a explotació ramadera, quelcom totalment contrari a l’ideari que volen representar.
El santuari Compasión Animal és un refugi per animals que han estat explotats. Situat a la Serra d’Énguera, a 30 quilòmetres de Xàtiva, alberga més de 250 animals, la majoria d’ells provinents de granges i escorxadors. Compten amb un terreny de 80 hectàrees, on conviuen porcs, vaques, cavalls, rucs, indiots, gallines, ovelles, cabres i un llarg etcètera d’espècies. “L’espai funciona exclusivament gràcies a les aportacions econòmiques de socis i padrins i al treball de les persones solidàries. D’una banda, voluntàries de gestió, que s’encarreguen d’organitzar esdeveniments i fires, de la captació de nous socis i de contactar amb patrocinadores. De l’altra, voluntàries de camp, encarregades de netejar les quadres i de la construcció i la reparació de les tanques i altres estructures del santuari”, destaquen les fundadores. Juntament amb la tasca de rescatar tants animals com sigui possible, el projecte també es planteja l’objectiu de promoure els drets dels animals i inspirar un canvi en la societat a través de les històries dels habitants del santuari.
Sea Shepherd: activistes a l’oceà
Sea Shepherd Conservation Society (SSCS) és una organització sense ànim de lucre que lluita per la conservació marina i promou i practica el veganisme. Fundada l’any 1977 per Paul Watson, Sea Shepherd utilitza la seva flota de vaixells en aigües internacionals per fer accions directes com interferir i enfonsar vaixells il·legals de caça de balenes, sabotejar xarxes de deriva o lluitar contra la caça de foques. Organismes com la Comissió Balenera Internacional i el govern nipó han condemnat les seves accions, que han titllat d’ecoterroristes.
No obstant això, la SSCS no es posiciona com una organització vegana ni pels drets i el benestar dels animals, com sí que fan els santuaris. “Som un moviment per la fauna silvestre marina i la conservació de l’hàbitat”, explica Watson –fundador de l’organització i capità del buc principal de la flota, l’MY Steve Irwin– al seu bloc. “La diversitat dels oceans està disminuint diàriament. La sobrepesca i la contaminació amb plàstics, petroquímics, vessaments agrícoles i aigües residuals són alguns dels motius d’aquesta disminució de la biodiversitat marina. Necessitem eliminar les corporacions, les pesades maquinàries de pesca i d’arrossegament i les enormes xarxes, palangres i vaixells factoria. La posició de Sea Shepherd és que tota la pesca comercial ha de tancar perquè les poblacions del mar puguin tenir una oportunitat per recuperar-se”, exposa el capità.
“Però, quina relació té amb tot això algú que menja hamburgueses, bacó, ous o pollastre?”, es pregunta Watson. “Veiem la connexió que hi ha entre la ramaderia i la contaminació a l’oceà, la disminució de la vida al mar, la destrucció de boscos tropicals i el canvi climàtic. Per això, el veganisme és autèntica conservació en acció; va més enllà de parlar del canvi climàtic i de la disminució de la biodiversitat i fa quelcom per abordar el problema”.
A l’Estat espanyol, hi ha gairebé una trentena de santuaris, que acompleixen una missió de refugi i també de divulgació, a través de visites esporàdiques i programades
Segons la UNESCO, per produir un quilo de carn es necessiten 14.500 litres d’aigua. També hi ha l’anomenat peix de ferratge, que suposa un terç de tota la vida marina que la indústria pesquera extreu del mar. Aquests peixos són capturats específicament per alimentar porcs, pollastres, visons, guineus, salmons de piscifactoria i gats domèstics. A més, es calcula que la indústria ramadera consumeix més aigua i més extensions de terra, produeix més residus i genera més gasos d’efecte hivernacle –especialment gas metà– que la indústria del transport.
“Molts dels grans grups ecologistes han decidit ignorar deliberadament la gran veritat incòmoda del fet que menjar animals està directament relacionat amb l’efecte hivernacle, ja que no volen contrariar els seus donants”, explica Watson, exmembre de Greenpeace que va ser expulsat de l’organització pel fet d’exigir-li accions i posicionaments més contundents.
Així, la SSCS va decidir –fa molts anys– promoure el veganisme com a pràctica d’una bona ètica de conservació. “Ser vegà, però, no és la panacea. És una contribució important a una solució, però no podem ignorar el fet que l’augment de població humana significa més agricultura industrialitzada i més fertilitzants, pesticides, plàstics… El conservacionista definitiu és aquell que menja aliments produïts localment, orgànics i vegans”, conclou el capità. “Difícil? Un veritable canvi sempre ho és, però, si no prenem aquestes decisions difícils, el futur serà impossible”.
