Ahir es va presentar a Cine Ciutat el documental ‘Històries de resistència’ dirigit pel documentalista Carles Bover, guanyador d’un premi Goya pel seu documental ‘Gaza’ i director de ‘Destrucció creativa d’una ciutat’. En aquest cas es tracta d’un encàrrec de l’associació Palma XXI que pretén ser un relat coral des dels barris de Palma: la lluita feminista i la mirada de l’urbanisme feminista sobre una ciutat excloent; la situació i drama de les persones migrants i totes les que, en l’intent, moren a la mar; el desplaçament i substitució de la convivència pel turisme que envaeix la ciutat; i el context de límits que imposa la mirada ecologista i especialment la relativa a la necessitat de fer front, des de l’anticipació, a tots els canvis que implicarà la crisi climàtica en una Ciutat-illa, com la descrivia la geògrafa Margalida Mestre, autora de la tesi ‘Ciutat i territori a Mallorca’ (2016).
Totes elles, resistències que sorgeixen de la necessitat de reivindicar el dret a la ciutat, concepte teòric desenvolupat pel filòsof marxista Henri Lefebvre. Perquè el dret a la ciutat passa per garantir per a totes les persones l’accés a allò essencial per sostenir la reproducció social de la vida en els contextes urbans: un habitatge digne, l’accés igualitari i garantit a l’educació i a la cultura, la cohesió i la participació en la governança de la ciutat, la lluita contra les desigualtats i la igualtat efectiva dels drets, entre ells, el dret a un medi ambient sa i a uns recursos naturals a l’abast. Tots ells, drets que es veuen amenaçats pel creixement i la massificació de les ciutats i les lògiques d’acumulació de capital que les sotmeten. En una mirada transversal a totes aquestes lluites i resistències, ens toca fer front a les causes i conseqüències de l’exclusió socio-espacial, la privatització dels espais públics, la mercantilització de la vida urbana o les pitjors conseqüències del desequilibri metabòlic de les ciutats. Amb especial atenció a les relacions de poder i privilegi que les atravessen, molt sovint també dins dels propis espais de lluita.
La Iniciativa Legislativa Popular de Benestar de les Generacions Presents i Futures de les Illes Balears, impulsada des d’entitats i col·lectius socials d’arreu de les illes, vol ampliar la mirada des de la perspectiva de la justícia intergeneracional
El que queda clar però, és que són lluites per a la construcció de la vida col·lectiva en els contextos urbans. I cal pensar, no només en l’avui, sinó enfocar també cap a qui habitarà la ciutat del futur. Les ciutats en si mateixes representen un repte fonamental dels escenaris d’escassetat i crisi climàtica que ja se’ns dibuixen irrefutables. Són punts de tensió i clonflicte que poden agreujar-se en aquests contextes. Per tant, es fa imprescindible una mirada posada en garantir un altre dret, el dret de les generacions futures a accedir als recursos materials i no materials, cures i afectes, per sostenir vides dignes per a totes les persones. I tot això en escenaris de no abundància en un futur que, a més, enfrontarà les pitjors conseqüències, ja inevitables, del caos que hem introduït en les regles del joc ecosistèmic i climàtic.
Es tracta, doncs, d’ampliar la mirada des de la perspectiva de la justícia intergeneracional, i això precisament és el que pretén la Iniciativa Legislativa Popular de Benestar de les Generacions Presents i Futures de les Illes Balears, impulsada des de les entitats i col·lectius socials d’arreu de les Illes que tendrà, aquest dissabte 28 de maig a les sis de la tarda, a la ciutat de Palma, precisament, una de les cites més importants, i que es pretén multitudinària, per reivindicar aquesta nova mirada posada en les generacions futures. Tenint però ben present, que per a les generacions presents, allò que definim a la proposta de llei com a objectius de benestar, no estan garantits en absolut de manera equitativa i igualitària per a totes les persones que habitam aquesta ciutat-illa que invisibilitza, a cop de promoció turística, els conflictes i tensions que això genera. D’aquí que la proposta sigui pel benestar de les generacions presents i futures. Dissabte recuperarem els carrers, que és l’escenari principal de la lluita i les reivindicacions col·lectives. Recuperarem l’espai públic per reivindicar els drets d’una societat que es vol sotmesa i obedient, però que, una vegada darrera l’altra, es demostra rebel i activa, que acumula moltes històries de resistència i que en teixirà moltes més, ara i en el futur. Perquè el nostre far està clar, tant com la identificació de tot allò que ens n’allunya, però no deixarem d’actuar avui per possibilitar, tot i les dificultats creixents, un demà millor.
