L’aixada com a bolígraf i la terra com a paper, escrivint renglons de cavallons, convertint les paraules en verdures i hortalisses i la teoria en acció i experiència. Aquesta és la filosofia del projecte Agrodinamo, impulsat per l’entitat sense ànim de lucre La Dinamo Acció Social la Coma, situada a l’horta de Godella, població de la comarca de l’Horta Nord de València. En els seus nou anys d’existència, el projecte ha transformat aquest terreny agrícola en un espai d’aprenentatge i convivència mitjançant l’agroecologia. Ho fa promovent escenaris reals per a l’educació social i, en aquest context, tots els projectes tenen una part d’economia productiva que repercuteix directament en les persones que hi participen, que s’autogestionen els diners que es generen, derivats de la venda de caixes de verdures i de la comercialització en mercats agroecològics.
L’associació La Dinamo va ser fundada l’any 2008 amb l’objectiu de promoure el treball social amb gent jove, a partir d’una proposta d’acció socioeducativa que es basa en una pedagogia amable i per mitjà de l’acompanyament de processos d’emancipació de joves en situació de precarietat. “El nostre tret d’identitat és ser pioneres en el treball d’agroecologia social, entenent l’horta com un lloc privilegiat per a la convivència, el suport mutu i la relació educativa”, explica Paco Herrero, soci fundador d’Agrodinamo responsable de formació política, secretaria i coordinador de l’associació.
Acompanyar mares joves
Paral·lelament, l’entitat també desenvolupa un altre projecte anomenat Femdinamo, nascut l’any 2014, que presta atenció a mares d’entre 16 i 25 anys. Són dones que solen ser objecte d’un intens assenyalament social, que sol generar alts nivells d’estrés. Des del projecte, se’ls ofereix acompanyament per a reduir aquest fenomen. També per a enfortir el vincle maternofilial. “La nostra finalitat principal és que tant les dones que passen pel projecte com les seues criatures s’emporten una experiència de cura i de benestar significativa. Quan s’acompanya la maternitat adolescent des dels diferents espais i institucions públiques, aquesta cura s’oblida”, apunta Sara Giménez, educadora social en La Dinamo des de l’any 2016.
Ambdós projectes van nàixer junts a Burjassot (l’Horta Nord). Però en 2018 es decidí traslladar Agrodinamo a Godella per raons logístiques i educatives. En un primer moment els van cedir camps per a treballar amb les joves, però pocs mesos després es decidí llogar 2.700 metres quadrats d’horta productiva. “Aspiràvem a poder crear un espai educatiu on dur a la pràctica el nostre concepte de la pedagogia i del treball social”, assenyala Manuela Molina, educadora social i mestra del taller d’agricultura. Amb aquest plantejament, la seua intenció va ser que l’horta i el seu cultiu fora la base d’una iniciativa d’economia social per a persones joves amb pocs recursos i proporcionar-los una experiència formativa i de capacitació professional al voltant de la producció i venda d’aliments agroecològics.
Com a llauradores de productes agroecològics, l’Agrodinamo forma part del Sistema Participatiu de Garantia Ecollaures, un segell basat en el treball en xarxa basat la col·laboració i suport mutu entre projectes per a promoure sobirania alimentària. D’aquesta manera, l’SPG-Ecollaures avala la seua producció
i en possibilita la distribució en la xarxa agroecològica del País Valencià. Actualment, en el projecte hi treballen nou professionals, entre treballadores socials, dels àmbits de l’educació, la integració i el treball social i la psicologia.
Les participants d’Agrodinamo són joves en situació de pobresa i precarietat que han viscut episodis conflictius en els seus estudis o que es troben en situació administrativa irregular a l’Estat espanyol, que estan a l’atur i amb poques perspectives de trobar feina.
S’organitzen en dos grups de dotze persones cadascun amb plaça fixa, encara que de vegades hi participa més gent. Els grups es divideixen per edats; un aplega persones d’entre 14 i 16 anys i l’altre, dels 16 fins als 25. Les integrants del primer grup són alumnes d’ESO que participen en el programa d’aula compartida: fan vint hores a la setmana a Agrodinamo i deu a l’institut. “Els perfils són diversos i variats, és fonamental la seua participació de forma voluntària”, remarca David López, educador social d’Agrodinamo.
Agrodinamo gestiona un terreny productiu de 10.000 metres quadrats, part dels quals va poder compar gràcies a les 250 persones que van col·laborar en una campanya de microfinançament
Com a recurs d’atenció primària especialitzada, es treballa en xarxa dintre del sistema públic de serveis socials, que és la via més habitual d’accés al projecte. A voltes les participants arriben directament des del sistema de protecció de la infància, siguen centres d’acollida o de serveis socials, que treballen amb menors en situació de risc, o del sistema de reforma, per part de les entitats que porten mesures judicials. “Com més ens coneixen més es multipliquen les propostes, tant a escala territorial com entre els mateixos joves. També tenim contacte amb la xarxa de serveis que atenen persones amb situació administrativa irregular i ens les deriven”, recalca Paco Herrero.
Segons ens conta David López, la possibilitat de tindre les hortes a Godella és una oportunitat per als joves de moure’s en contextos fora dels seus barris d’origen i exposar-se a noves experiències diferents. “Un dels objectius fonamentals d’Agrodinamo és l’acompanyament de les joves en un moment difícil de les seues vides. És molt significativa l’experiència convivencial, vinculada a la terra, la proposta formativa concreta i tot el que passa al seu voltant”, explica. El resultat, segons aquest formador, és l’adquisició d’un bagatge d’autoregulació i confiança en elles mateixes i de reparació de vivències anteriors, que facilita la reinserció sociolaboral.
“L’agroecologia són cures”
Yoana Gil té 19 anys i viu al barri de la Coma de Paterna, poble veí de Burjassot i Godella. Va conéixer Agrodinamo per una professora seua de l’institut: “Quan vaig entrar al projecte ja no anava a l’institut i passava els dies a casa avorrida. No sabia ni com agafar el metro, em perdia”. Va començar a participar-hi quan tenia 18 anys, i parla de com ha millorat emocionalment i com va tornar a tindre ganes d’eixir de casa i relacionar-se amb altres persones i altres espais. El treball amb la psicòloga i les educadores i el treball al camp i al mercat li han fet agafar confiança i avui ja és una companya referent per a la resta de xiques del projecte. “Ara valore el que faig
i la manera com ho fem. La meua família sempre ha treballat al camp. He aprés a tindre consciència del respecte al medi ambient, perquè produïm ecològic i no tirem pesticides, per exemple”, comenta Gil.
Biram Ndow, de 27 anys, viu a Quart de Poblet (l’Horta Sud). Va nàixer al poble pesquer de Tanji, a Gàmbia. Amb 16 anys va saltar la tanca de Melilla. Va passar pel Centre de menors de Sant Joan Baptista en València i va acabar al projecte d’Agrodinamo quan tenia 17 anys. Encara que en un principi ho combinava amb altres feines, des de fa dos anys treballa per al projecte. “Estava fent de voluntari i aleshores em van oferir un contracte a mitja jornada fent tasques de manteniment i al camp. També m’encarregue de la paradeta que muntem la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació (a la Universitat de València). Ací he pres consciència de les cures aplicades a l’agricultura: perquè plantem productes de temporada, perquè no utilitzem pesticides i perquè fem un bon ús de l’aigua. Però el que més m’agrada és la relació amb les companyes i l’aprenentatge mutu que obtenim”, assevera. Ndow també va obtindre ajuda amb l’aprenentatge de la llengua. El xoc cultural de l’arribada al País Valencià va ser molt gran i la socialització fou tot un repte: “Totes les persones som distintes, però quan ens ajuntem i ens respectem, podem traure el millor de cadascuna”, assegura.
Per a les treballadores d’Agrodinamo, el que marca la diferència amb altres projectes anàlegs, és que el vessant d’inserció social posa el focus en l’horta. Gràcies a un microfinançament col·lectiu en el qual van participar més de 250 persones, es compraren els camps que tenien llogats, amb el resultat de 10.000 metres quadrats d’horta productiva, entre camps propis i llogats. “Per a nosaltres era important treballar en clau agroecològica. Aquesta es diferencia d’altres models a l’hora d’entendre d’on prové l’aliment, com el venem, perquè és de temporada, per la cura del sòl i l’aigua i, en conseqüència, perquè per mitjà d’aquest model productiu cuidem el medi ambient. Al final, l’agroecologia són cures”, apunta López.
A més del treball i l’aprenentatge en el camp agroecològic, els dos grups de joves també aprenen altres competències al local de Godella, com ara dissenyar un currículum, habilitats amb les tecnologies digitals o aprendre llengües, entre d’altres. Un altre recurs formatiu del qual disposen són els tallers d’habilitats per a l’emancipació, que funcionen gràcies a la posada en comú de processos individuals. Així, les participants “assoleixen aprenentatges per al seu pas a la vida adulta”, ens explica Tamara Vega, treballadora social d’Agrodinamo. Moltes d’aquestes dinàmiques es fan fora del taller per a donar visibilitat en certs espais i situacions en què les joves es poden sentir indefenses, com ara demanar una cita mèdica, agafar el metro o fer un tràmit a l’administració. Mitjançant aquesta iniciativa, s’hi enfronten amb acompanyament i suport de grup.
Vida de poble
La visibilització i la integració al poble de Godella de les joves participants a Agrodinamo i l’enfortiment dels vincles amb les veïnes ha sigut també un dels eixos fonamentals per al desenvolupament del projecte i la seua continuïtat. Paco Morcillo és un d’aquests veïns de bancal. És membre fundador i representant legal de l’associació Sembra en Saó, fundada en 2005, que es dedica a la millora de la qualitat de vida de les persones mitjançant l’agricultura ecològica. Principalment, promou hortes ecològiques en diferents entorns, com ara escoles, residències o espais de lleure. “Som veïns i ens organitzem per fer conjuntament algunes tasques del camp, com ara el lloguer de maquinària, la compra de fem o inclús ens ajudem amb el rec. També fem, puntualment, intercanvi d’excedents”, comenta Morcillo. La seua proximitat al poble de Godella i el fet que hi passe molta gent que passeja dona molta visibilitat a ambdós projectes i obre la possibilitat que prenguen consciència que pot haver-hi un altre futur per a l’horta que no siga la seua desaparició.
Agrodinamo es finança amb suport de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Vivenda del govern autonòmic. Així i tot, el projecte obté uns beneficis per la venda dels seus productes per mitjà de cistelles de verdures a veïnes i persones que hi simpatitzen i a diferents parades, com la que tenen al mercat de la Universitat Politècnica de València o a la Universitat de València. Aquests beneficis es reparteixen entre les joves que hi participen mitjançant un sistema que anomenen “de peonades”. “És un mètode allunyat del concepte capitalista de traure productivitat. Es valora donar el millor d’una mateixa en comptes de la capacitat de producció. Al final de la setmana es repassa grupalment què ha fet cadascuna i es reparteixen els beneficis de forma transparent i consensuada”, ens conta David López. Aquest sistema, a banda de treballar els rudiments matemàtics a l’hora de repartir els diners, ajuda a donar un valor i una confiança al treball que es du a terme a l’horta.
Diego Gómez, tècnic del Centre de Cooperació al Desenvolupament i coordinador del mercat agroecològic a la UPV, també és col·laborador d’Agrodinamo. Aquest punt de venda universitari fa quasi vuit anys que va començar a funcionar. Des de l’inici, la coordinació del mercat va entendre que l’experiència d’Agrodinamo s’ajusta perfectament al principi de sobirania alimentària que és el seu fonament. En els darrers anys, alumnat i el personal investigador de la UPV ha estat en contacte estret amb el projecte, visitant les hortes o rebent a l’aula a l’equip d’Agrodinamo. Al mateix temps, la universitat ha facilitat alguns serveis tècnics, com ara anàlisis de reg i de terra, control de plagues o suport amb la difusió del punt de venda. “Aquesta col·laboració és important perquè permet assegurant la seua sostenibilitat i completa el cicle formatiu dels alumnes. Per altra banda, la UPV no deixa de ser una institució pública amb l’obligació de donar suport als processos socials del seu entorn i també una forma d’orientar els recursos públics a l’agroecologia i el consum responsable”, apunta Gómez.
