Avui divendres 6 de gener es compleixen 5 anys de la mort d’Idrissa Diallo. Tenia 21 anys quan va perdre la vida la Nit de Reis del 2012 al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, on estava reclús sota custòdia del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola per la seva situació administrativa irregular després d’accedir a territori europeu per la ciutat nord-africana de Melilla.
La família d’Idrissa Diallo no va rebre comunicació oficial de la mort i cinc anys després dels fets no es coneixia, fins al dia d’avui, on romanien les despulles del jove
Un lustre després del tràgic succés ningú sabia, fins al dia d’avui, on romanien les restes mortals d’aquest jove originari de Guinea Conakry. Per aquest motiu, el passat 13 de desembre, la cooperativa audiovisual Metromuster va oferir una roda de premsa per fer pública una entrevista amb la mare i els germans de Diallo on explicaven que mai havien rebut comunicació oficial de la mort ni sabien on es trobava el seu cos. La Directa ha pogut esbrinar definitivament la localització de les despulles d’Idrissa, que es troben dintre d’un nínxol anònim, sense làpida ni cap identificatiu, al cementiri de Montjuïc de Barcelona.
Això ha estat possible cinc anys després de la seva mort gràcies al fet que, finalment, hem pogut tenir accés a un document de l’expedient judicial del cas on la Directora de Serveis Jurídics de Cementiris de Barcelona informava el jutjat d’instrucció número 5 de Barcelona de la inhumació del cos. El Departament de Justícia ja ens havia confirmat que el cos del jove guineà va entrar a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya el mateix dia de la mort i va sortir de les seves instal·lacions el 4 de juliol de 2012, però el servei de premsa de la Delegació del Govern espanyol no havia facilitat a aquest i altres mitjans –tot i les reiterades peticions– la informació relativa als tràmits duts a terme des d’aquesta institució estatal per complir la seva obligació legal d’informar a la família i confirmar si el cadàver havia estat repatriat i, en cas contrari, conèixer el lloc on van ser enterrades les restes mortals.
Idrissa Diallo va ser enterrat en soledat i sense cap familiar ni amic el 6 de juliol del 2012, just sis mesos després de la seva mort al CIE, a la fossa columbari 516 de l’agrupació 9a, ubicada al cinquè pis de la via Sant Joan de l’històric cementiri de Montjuïc. Un equip de la Directa ens vam desplaçar dimarts passat sobre el terreny per comprovar la veracitat de les dades i després de dues hores de cerca entre els milers de tombes i panteons, vam trobar un nínxol que es corresponia amb totes les dades de les quals disposàvem gràcies a la documentació judicial.
El pròxim 6 de juliol, dia que es compliran cinc anys d’ençà que es va segellar el nínxol, el que quedi del fèretre d’Idrissa Diallo serà exhumat per transportar-ho a una de les osseres del cementiri
Per confirmar l’autenticitat de la sepultura vam contactar amb l’àrea de comunicació de Cementiris de Barcelona. Hores després, un responsable de premsa ens va confirmar via correu electrònic que després de comprovar els seus registres, Idrissa Diallo es trobava exactament en el nínxol encimentat que havíem fotografiat el dia anterior. En aquesta mateixa missiva el cementiri ha confirmat a la Directa que el pròxim 6 de juliol, dia que es compliran cinc anys d’ençà que es va segellar el nínxol, el que quedi del fèretre d’Idrissa Diallo serà exhumat per transportar-ho a una de les osseres del cementiri i deixar lliure una plaça que mai ningú va tenir ni l’oportunitat de pagar.
L’enterrament de les invisibles
Idrissa Diallo és només una de les milers de persones que romanen anònimes als cementiris de Barcelona. Els cossos de persones sense llar, migrants i gent sense recursos econòmics són inhumats mitjançant els anomenats ‘enterraments de beneficència’. Antigament, les seves restes mortals anaven a parar a les fosses comunes existents als cementiris, però des de la clausura de la darrera l’any 2006 a Collserola, Cementiris de Barcelona s’encarrega d’enterrar-les en nínxols amb poc ‘valor de mercat’.
Sense làpida, sense nom i normalment a la part superior i de més difícil accés, aquestes persones invisibles són enterrades gratuïtament, cobrint-se les despeses i procediments mínims exigits per les ordenances municipals. No passen pel tanatori, tampoc tenen cerimònia ni cap companyia més enllà que la dels operaris.
L’any 2010 es van registrar 197 sepelis d’aquest tipus, però des d’aleshores la xifra anual no ha tornat a baixar dels dos-cents, arribant fins als 307 l’any 2014
Després que serveis socials i un jutjat (si es desconeix la identitat del fèretre) certifiquin que la persona difunta no disposa de recursos per pagar l’enterrament i que tampoc té un entorn familiar o d’amistats que se’n faci càrrec, s’enterra el cos per un període de cinc anys. Les despulles són posteriorment traspassades a una de les osseres del cementiri, tot i que existeix la possibilitat que la família pugui reclamar-les durant aquest lustre i evitar tal extrem.
Des de l’inici de la crisi econòmica, aquest tipus d’enterraments han crescut exponencialment. Segons les dades de Serveis Funeraris de Barcelona l’any 2010 es van registrar 197 sepelis d’aquest tipus, però des d’aleshores la xifra anual no ha tornat a baixar dels dos-cents, arribant fins als 307 ‘enterraments de beneficència’ l’any 2014 a la capital catalana.
Un procés inacabat
Per reivindicar la memòria d’Idrissa Diallo com a cas paradigmàtic de la cruesa del sistema de control migratori i de fronteres, els col·lectius Tanquem els CIE, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Tras la manta i el Espacio del Immigrante, han convocat un acte d’homenatge divendres 6 de gener a les set de la tarda a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona, coincidint amb l’aniversari de la seva mort. La convocatòria comptarà amb l’actuació musical d’un corista de Gambia, parlaments dels col·lectius convocants i una acció que consistirà a escriure postals amb missatges que es penjaran a la plaça i posteriorment s’enviaran al poble natal de Diallo.
Dimarts 13 de desembre, Metromuster i la Directa van fer públiques les imatges de l’entrevista que la productora va enregistrar el passat estiu a Guinea Conakry, en el marc del rodatge del llargmetratge Idrissa: crònica d’una mort qualsevol. En elles, la família d’Idrissa Diallo clamava justícia i mostrava el seu desig de recuperar les restes mortals del seu fill i germà.
“Estem treballant de mutu acord amb la família per impulsar un procés de memòria i reparació que té com a principal objectiu aconseguir l’exhumació i repatriació del cadàver”, afirma García Berrio
Per aquest motiu, Irídia, centre per la defensa dels drets humans, va anunciar en roda de premsa conjunta amb els col·lectius convocants de l’homenatge i SOS Racisme, que estan “estudiant tots els mecanismes legals per exigir la responsabilitat que va tenir l’Estat en la mort d’Idrissa”. L’advocat d’Irídia Andrés García Berrio explica que aquest cas “atempta i vulnera no només els drets humans d’ell i la seva família sinó que a més exemplifica fins a quin punt el racisme institucional pot arribar a infravalorar els drets de les persones dins el sistema de control migratori”.
“Estem treballant de mutu acord amb la família per impulsar un procés de memòria i reparació que té com a principal objectiu aconseguir la representació legal de la família per poder demanar l’exhumació del cadàver i la repatriació del mateix perquè sigui enterrat on decideixin”, afegeix el lletrat. Cinc anys després de la seva mort, és possible que Idrissa Diallo encara no hagi fet el seu darrer viatge.
