Imagina que t’inscrius com a sol·licitant d’habitatge de lloguer, que apareix un pis al barri ajustat a les teves necessitats i que la teva economia no és un obstacle infranquejable per signar el contracte. Davant d’un mercat immobiliari amb preus pels núvols i unes borses públiques col·lapsades, aquest escenari sembla una entelèquia. Però El Bombí s’ha proposat fer-la possible.
Aquest projecte té l’objectiu d’intermediar entre petites propietats que no volen participar en la dinàmica especulativa i persones que necessiten accedir a un habitatge. Impulsat per l’Impuls Cooperatiu de Sants i el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, en aquesta zona de Barcelona, és una fórmula alternativa a les immobiliàries, d’inscripció gratuïta, que pretén fomentar l’autoorganització veïnal, reduir els preus del lloguer i garantir seguretat per a les dues bandes.
Rubén Molina, membre de l’Impuls Cooperatiu de Sants i tècnic del projecte, explica que no ha costat massa que un centenar d’unitats de convivència es registrin a la borsa com a sol·licitants, però, en canvi, és una tasca àrdua atraure la propietat dels habitatges. Per convèncer-la, recalca que aportar un immoble també pot contribuir a enfortir la comunitat: “Garantir l’habitatge assequible és abonar la vida del barri i la seva continuïtat tal com el coneixem”.
Hi coincideix Neus Anglès, gerent del Secretariat d’Entitats de Sants, qui afegeix que les petites propietàries “són uns actors importants per combatre la gentrificació, que ens afecta a totes”. Segons Anglès, hi ha dos ingredients bàsics per fer funcionar l’eina: “el coneixement mutu entre persones propietàries i llogateres” i “l’acompanyament per part del Bombí”.
Laia Tries forma part del centenar de persones que ja s’hi ha inscrit. Es va separar de la seva parella, va estar uns mesos a casa d’una amiga i, finalment, l’únic que ha trobat és un pis per 700 euros mensuals amb una única habitació, on dormen ella i la seva criatura. “He hagut de reduir la meva jornada per ocupar-me del meu fill i cobro 1.300 euros. Arribo a final de mes perquè l’ajuda familiar em cobreix els extres”, reconeix.
Al Bombí s’ha establert un sistema de “baremació mixta” que té en compte la situació social i les característiques de la unitat de convivència
Malgrat que fa 21 mesos que va entrar en vigor el nou índex de preus dels lloguers, el segon trimestre d’enguany el valor mitjà a Barcelona ha viscut un repunt. S’ha enfilat fins als 1.135,55 euros al mes, és a dir, un 4,44 % més respecte del primer trimestre. El març del 2022, el Tribunal Constitucional espanyol va rebutjar part de la llei catalana que estipulava el primer topall de preus i, per això, Catalunya va haver d’esperar un any fins que el Congrés espanyol va aprovar la llei d’habitatge estatal.
Per entrar a la llista de demandants, Tries va omplir un formulari amb dades sobre la seva composició familiar i la seva situació social i econòmica. Al Bombí s’ha establert el que anomenen una “baremació mixta”. És a dir que, a més de l’ordre d’inscripció, es té en compte la situació social i les característiques de la unitat de convivència. Per altra banda, per establir el vincle entre una unitat i un habitatge es prenen en consideració les necessitats de qui cerca sostre i les característiques de l’immoble, i això inclou el preu i les capacitats econòmiques.
El registre està d’entrada acotat a unitats familiars dels barris de Sants, Sants-Badal, Hostafrancs, la Bordeta i la Font de la Guatlla, però el criteri d’accés no és únicament si hi viuen o no: també es té en compte si hi ha un vincle anterior amb el barri, sigui residencial o laboral. “Volem trencar la rigidesa del codi postal”, explicita Molina.
Al mateix temps, El Bombí es compromet a acompanyar les petites propietàries en els tràmits necessaris per a la signatura i el registre del contracte. A més, garanteix una pòlissa d’assegurança d’impagament a través de la cooperativa especialitzada Arç i el contacte d’un administrador de finques. En l’actualitat, hi ha immobiliàries que infringeixen la llei i demanen que la persona llogatera es faci càrrec d’aquesta mena d’assegurances, o demanen complir requisits molt exigents per acreditar la seva solvència, cosa que exclou molta gent.
Gaizka Pagonabarraga és una de tantes persones amb dificultats per complir-los, raó per la qual s’ha sumat al Bombí. “Pateixo la dictadura de la normativitat: pel fet de ser autònom hi ha immobiliàries que em rebutgen o m’exigeixen avalador”, relata. Després de mesos navegant per les plataformes de lloguer, denuncia la proliferació dels arrendaments de temporada –que fins ara no han hagut de complir el topall de preus– i la competició ferotge per aconseguir accedir a un lloguer. “Hauria de deixar de treballar per trobar pis. Si no truques en el precís instant que apareix una nova oferta, ja no aconsegueixes contactar-hi”, lamenta.
Consolidar estructures comunitàries
En l’actualitat, hi ha llargues llistes d’espera a les borses públiques de sol·licitants d’habitatge de protecció social o amb preu assequible. A finals del 2024, constaven 105.647 persones inscrites en el Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció a Oficial a Catalunya, gairebé 50.000 a la comarca del Barcelonès. Per Rubèn Molina, a més de ser un parc públic insuficient, els requisits d’accés són “molt rígids”.
Les estructures comunitàries, com El Bombí, a més d’intentar superar aquesta rigidesa, també tenen l’ànim de perdurar i no volen estar subjectes al “color” del partit que governa. És per això que El Bombí no és un projecte aïllat. La Comunalitat de Sants s’ha autoimposat la missió de “generar estructures comunitàries que garanteixin la reproducció de la vida”, explica Molina. La primera, en aquest sentit, fou la Xarxa comunal d’ocupació (XACO), que amb criteris socials i comunitaris fomenta l’ocupació local i de qualitat. Des que va néixer, hi han passat 631 demandants de feina –ara mateix, n’hi ha 180 actives– i s’han gestionat 105 ofertes.
El Bombí no sorgeix del no-res ni està aïllat. Hi ha altres projectes similars que l’han precedit i té la vocació de replicar-se a altres barris o pobles, i en alguns, com Sarrià (Barcelona) o Cardedeu, ja hi han mostrat interès. Durant dos anys, les seves impulsores es van dedicar a fer una prospecció de projectes semblants i també es van reunir amb col·lectius d’habitatge, com el Grup d’Habitatge de Sants, per tal d’elaborar la diagnosi.
El Bloc Cooperatiu de Mataró és un dels projectes amb qui es van reunir per tirar endavant El Bombí. Integrat per un centenar de sòcies, gestiona més de seixanta pisos de lloguer assequible a la capital del Maresme i fomenta el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la comarca
El Bloc Cooperatiu de Mataró és un dels projectes amb qui es van reunir per tirar endavant El Bombí. Integrat per un centenar de sòcies, gestiona més de seixanta pisos de lloguer assequible a la capital del Maresme i fomenta el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la comarca. Entre les dificultats que ha hagut d’enfrontar, hi ha precisament la incorporació de noves propietats a la borsa i la fidelització de les que ja hi són.
Abans, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) també va fer un intent d’un projecte semblant al Bombí, però en format de cooperativa: Omplim els buits. Era el 2018 quan, mitjançant una subvenció pública, van començar a dedicar hores a aclarir tots els aspectes jurídics i societaris per arrencar.
La iniciativa tenia clar que calia aconseguir pisos per destinar a lloguer assequible de llarga durada i evitar que una franja de veïnes fos empesa a l’exclusió social. “Havíem de trobar la manera de seduir els propietaris perquè lliuressin els pisos en cessió d’ús i vam buscar un producte financer per poder assumir rehabilitacions petites”, explica Xavier Julve, que va ser tècnic d’aquell projecte, que no es va acabar implementant. “Crec que vam cometre un error estratègic: vam reunir-nos amb ajuntaments que estaven centrats en l’emergència, però no vam aconseguir que les associacions de veïns ho lideressin i s’hi impliquessin”, reconeix Julve. Almenys, van poder fer traspàs dels coneixements adquirits i la feina feta al Bloc Cooperatiu de Mataró.
Un altre projecte que té la mateixa missió que El Bombí és Les Juntes, una cooperativa d’habitatge dispers de gestió comunitària al barri de La Florida de l’Hospitalet de Llobregat. Ubicat en una de les zones urbanes més densament poblades d’Europa, la iniciativa, impulsada per La Fundició, diposa de vuit pisos, set dels quals tenen una quota de 450 euros i un de més gran, per compartir entre dones soles, amb una quota de 750 euros. Les persones que hi viuen paguen la quota pel dret d’ús i, com a sòcies cooperativistes, l’acord és vitalici.
