La plataforma Salvem les Drassanes denuncia que els serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona “oculten” dos informes que, en el seu parer, serien determinants per poder atorgar la llicència per a la construcció d’un complex macrohoteler de la cadena Praktik al solar situat entre els carrers Cid, Perecamps i portal de Santa Madrona del districte de Ciutat Vella de Barcelona. El veïnat creu que els documents “serien decisius per determinar la legalitat de concedir la llicència hotelera”. En concret, fan referència a “un informe prescriptiu que justifiqui el traspàs de 615m2 d’un dels edificis a l’altre” i l’informe de “la transformació de la cessió obligatòria de sòl corresponent al 10% d’aprofitament”. De fet, ambdós documents eren un requisit exigit per la Direcció General d’Urbanisme en data de 20 de juny de 2005, quan el consistori –amb les rúbriques de Xavier Casas i Ramón Massaguer– va donar el vist-i-plau a la reparcel·lació.
Ambdós documents eren un requisit exigit per la Direcció General d’Urbanisme en data de 20 de juny de 2005, quan el consistori va donar el vist-i-plau a la reparcel·lació
Salvem les Drassanes insisteix que cal aclarir totes i cadascuna de les actuacions urbanístiques que van possibilitar que el solar en litigi hagi multiplicat per 38 el seu valor en només setze anys. El passat 17 de març, el director de gestió del sol, Andreu Romaní, va autoritzar que els assessors de la plataforma visionessin part de la documentació reclamada, però no tota. Mitjançant una resposta per carta després d’una reclamació a través del Portal de Transparència, es justificava dient “no està disponible”. “Si cap d’aquests informes apareix, estaria en qüestió tota la tramitació feta des del 2005, ja que s’hauria elaborat un projecte de reparcel·lació sense tots els avals tècnics necessaris per tirar-lo endavant”, conclou Salvem les Drassanes en un comunicat.
Per contra, la promotora Inversiones Hoteleras Atir –controlada per Jose Maria Trénor Löwenstein, marquès de Cerdanyola del Vallès–, impulsora de la construcció de l’hotel, en declaracions al diari La Vanguardia afirma que la demora de la llicència de manera injustificada “constitueix un delicte de prevaricació”. En aquest sentit, ha interposat una reclamació patrimonial contra l’Ajuntament de Barcelona a qui li reclama una indemnització de 7,2 milions d’euros –una xifra que s’incrementa en 450.000 euros cada mes– pels suposats perjudicis de la demora. A més, han advertit al consistori que una expropiació suposaria uns costos per a les arques públiques d’entre 50 i 80 milions d’euros.
Història d’un cas d’especulació
El Pla d’Especial de Reforma Interior del Raval (PERI), aprovat per l’Ajuntament de Barcelona el 1985, va catalogar l’espai on ara es vol construir l’hotel com a reserva d’habitatge social. El 1999 es produeix la primera compra dels terrenys. La cooperativa del sindicat UGT Qualitat Habitatge Social inverteix 588.931 euros per comprar els dos solars.
La cooperativa d’habitatge d’UGT va vendre els solars a Inversiones Lengar SL per 2.343.947 euros, quasi tres vegades més que els diners invertits cinc anys enrere
En aquell moment, les finques estaven vetades a les promotores privades i la compra comportava la construcció del 100% d’habitatge social. L’any 2003, una modificació del PERI reduïa en tres quartes parts la quota d’habitatge social a les dues parcel·les. Una modificació del Pla General Metropolità consolidava la decisió. Poc temps després, la cooperativa d’habitatge d’UGT venia els solars a Inversiones Lengar SL per 2.343.947 euros, quasi tres vegades més que els diners invertits cinc anys enrere. Començava l’ascens meteòric dels preus.
Inversiones Lengar és una societat mercantil administrada per Juan Manuel Narro Palomar, Melchor Gómez Herruz i Florencio Gasanz Lucas, segons consta en el registre mercantil. El seu negoci amb els dos solars va ser rodó: en només dos anys, van guanyar més de 5,6 milions d’euros. Sense presentar cap projecte, ni desenvolupar cap pla per a l’espai, van generar una plusvàlua d’un 240% entre 2004 i 2006, en vendre les parcel·les a Barcelona Investments. Dels 2.343.947 als 7.950.000 milions d’euros; el preu pujava un nou graó. L’any 2015, després d’infructuosos projectes urbanístics, la societat mercantil venia els dos solars a l’empresa Inversiones Hoteleras Atir S.L. per una quantitat que oscil·la entre els 22 i els 25 milions d’euros, segons les fonts. Setze anys abans havien costat poc més de mig milió d’euros, és a dir, el seu preu s’havia multiplicat per 38.
