La secció tercera de l’Audiència de Barcelona ha emès sentència condemnatòria contra el cap de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de Barcelona, Jordi Arasa. L’agent va ser jutjat el passat mes de febrer pel desallotjament de l’acampada del 15-M el 27 de maig de 2011 a la plaça de Catalunya de Barcelona i va ser ascendit a inspector un cop finalitzada la formació per al seu nou rang que havia conclòs mesos enrere.
Les tres jutgesses del tribunal el consideren culpable de dos delictes de lesions i acorden una pena de dos anys i quatre mesos de presó, així com la suspensió de sou, feina i de tot càrrec públic durant el temps de la condemna. D’altra banda, Arasa haurà d’indemnitzar quatre de les denunciants amb un total de 1.560 euros més els interessos legals, responent subsidiàriament del pagament d’aquestes quantitats la Generalitat de Catalunya, a més d’haver d’assumir quatre cinquenes parts de les costes processals. La sentència pot ser recorreguda al Tribunal Suprem i, en última instància, Arasa podria demanar l’indult al Ministeri de Justícia de l’executiu espanyol.
La sentència pot ser recorreguda al Tribunal Suprem i, en última instància, Arasa pot demanar l’indult al Ministeri de Justícia de l’executiu espanyol
Les tres sessions de la vista oral es van celebrar els 17, 18 i 27 de febrer de 2020 al Palau de Justícia del passeig de Lluís Companys de la capital catalana, gairebé nou anys després dels fets. Jordi Arasa Viñas, agent amb targeta d’identificació policial (TIP) 4.364, és un vell conegut dels moviments socials per la duresa de les seves intervencions. La causa va arrencar amb una querella col·lectiva interposada per una cinquantena de persones i Arasa no va ser imputat fins a l’any 2013, en el que ha estat un procés de dilació constant “sense causa imputada a l’acusat que ho justifiqui”, segons recull mateixa sentència.
L’únic judici que s’havia celebrat fins ara per aquests fets va ser el que va seure a la banqueta dels acusats el mateix Arasa el novembre de 2013. El mosso va ser denunciat per l’exdiputat de la CUP David Fernàndez –a qui aquell dia va propinar múltiples cops de porra– i absolt pel jutjat penal. Finalment, l’Audiència de Barcelona va resoldre favorablement el recurs de l’acusació i el va condemnar al pagament d’una pena-multa i una indemnització a la víctima de 225 i 200 euros, respectivament. La resolució d’aquest cas, on els fets punibles estaven associats directament al número de placa i la identitat d’Arasa, va facilitar que cinc de les altres denunciats tiressin endavant les acusacions contra el mateix policia que ara han acabat en condemna.
“Sense necessitat de l’ús de la força”
La sentència considera fets provats que la funció dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana era permetre que els camions de neteja de l’Ajuntament poguessin sortir i entrar de la plaça on hi havia l’acampada indignada. Al seu torn, les tres jutgesses conclouen que “algunes persones es van anar congregant de forma pacífica, bloquejant en algunes ocasions l’accés dels camions” i confirmen que el cap dels Mossos aquell dia i testimoni durant el judici, l’intendent Antoni Antolín, va autoritzar l’ús de la força necessària perquè els vehicles poguessin sortir.
Les magistrades Carmen Martínez Luna, Myriam Linage Gómez i Yolanda Rueda Soriano han estat molt dures amb la praxi de Jordi Arasa aquell 27 de maig de 2011 i asseguren que “en cap dels casos estava justificat que l’acusat fes ús de la seva defensa i no es pot parlar d’error perquè no va actuar davant d’una situació de risc per protegir cap bé jurídic”. És per aquest motiu que, a més a més, la condemna d’Arasa porta associada l’agreujant d’ús d’instrument perillós pel que fa a la utilització de la porra o defensa, en argot policial: “No només perquè la seva utilització no estava justificada ni emparada en l’error, sinó perquè a més es va utilitzar respecte a cada perjudicat, en diverses ocasions i propinant més d’un cop, estant els destinataris dels cops asseguts a terra i l’agent de peu i no discriminant les parts del cos impactades amb la defensa, colpejant inclús en la zona del cap, llavis, espatlles… contravenint inclús la normativa d’ús d’aquestes armes”.
La sentència assegura que una de les agredides “estava asseguda pacíficament parlant amb les seves amigues quan, de sobte i sense necessitat de cap ús de la força, l’acusat s’hi va apropar per darrere, la va agafar dels cabells i la va colpejar dos cops amb la seva defensa”
Encara més explícita és la descripció dels fets provats pel que fa a les agressions a cadascuna de les manifestants agredides. La sentència assegura que una de les víctimes estava “sense estar agafat a cap persona, ni insultar ni agredir els agents, tenint les mans en alt en senyal de ‘som gent de pau’. Cap agent li va dir que s’aixequés ni cap agent va intentar apartar-lo del lloc on estava assegut, quan de sobte l’acusat Jordi Arasa es va dirigir cap a ell i el va colpejar amb la defensa a les cames i el cap, sense necessitat de l’ús de la força”. En un altre cas, les jutgesses consideren provat que l’agredida “estava asseguda pacíficament parlant amb les seves amigues quan, de sobte i sense necessitat de cap ús de la força, l’acusat s’hi va apropar per darrere, la va agafar dels cabells i la va colpejar dos cops amb la seva defensa”.
La importància dels vídeos i les fotografies preses per la premsa i la ciutadania ha estat cabdal per identificar de forma clara Arasa com a autor de les lesions a quatre dels cinc denunciants. Respecte a aquest punt, el tribunal deixa clar que de la quantitat de material aportat a la causa “no n’hi ha cap en el qual s’observi algú agredint un agent. Ni un”. La pilota ara està al terrat del Departament d’Interior de la Generalitat, comandat pel convergent Miquel Buch, que haurà de decidir si malgrat que l’inspector ha estat condemnat per actuar amb tècniques i conductes delictives, segueix assumint el cost econòmic de la seva defensa –a càrrec de l’advocat Josep Lluís Florensa Labazuy– i presenten un recurs, o se’n desmarca i l’aparta del cos.
Valoració dels advocats
Unes hores després de fer-se pública la sentència, el grup de juristes que han acompanyat les denunciants han emès un comunicat on valoraven que la sentència, tot i arribar “tard”, és “una gran notícia en la lluita contra la impunitat policial”. Les advocades critiquen la defensa que s’ha fet des de les institucions de l’actuació policial d’aquell i dia i consideren que “el problema no el tenim amb la conducta i la penalitat individual, sinó amb la falta de democràcia del mateix sistema”.
Per això, en el seu comunicat, denuncien que molts dels responsables de l’actuació policial d’aquell dia han quedat impunes i exigeixen una “revisió profunda” en els mecanismes de control, avaluació i sanció interna dels Mossos d’Esquadra. “El nostre objectiu ha estat sempre mostrar un sistema que manté conductes profundament antidemocràtiques davant una resposta ciutadana àmplia de protesta que el posava en qüestió”, conclouen.
