Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La Brigada d'Informació de la Policia Nacional espanyola va intentar posar un talp a la direcció de la CUP

L'objectiu de la infiltració durant la primavera i l'estiu de 2017 era aconseguir dades concretes sobre l'organització del referèndum de l'1 d'octubre. L'agent que va intentar la infiltració és conegut amb el sobrenom de 'Jordi', qui va investigar els moviments socials catalans en la dècada dels 90 i els primers 2000, també implicat en l'intent de captació d'un activista gracienc en el cas Estat Infiltrat destapat per la 'Directa'. L'1-O va ser el responsable de liderar els "funcionaris intervinents d'investigació", que es van encarregar de "l'aproximació, entrada, recollida d'efectes, identificació de persones i alçament d'actes en els espais públics utilitzats per a la votació"

Restaurant Can Vinyers, al costat del Golf de Matadepera | Arxiu

4 d’abril de 2017. Encara no s’havia anunciat oficialment la data ni la pregunta del referèndum d’autodeterminació i, malgrat això, la maquinària judicial i policial ja treballava intensament per tal d’impedir la votació. El dia anterior La Vanguardia titulava “La Fiscalia intensifica la vigilància del procés català”. I ara hem sabut que el fiscal Javier Zaragoza de l’Audiència Nacional espanyola estava en permanent contacte amb la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia (CNP) per instar-los a prémer l’accelerador en les investigacions. Aquell 4 d’abril un dels comissaris de la Brigada Provincial d’Informació (BPI) de la Prefectura Superior del CNP a Catalunya, amb número de placa 74.977 i que respon a les inicials I.M.A. –que treballava a les ordres del Comissari en cap 18.564 de la BPI que aquest dimarts declara com a testimoni davant de la Sala Segona– revisava la seva base de dades telefòniques i enviava un SMS. A la pantalla del telèfon mòbil d’en Marc –nom fictici per preservar-ne la identitat– hi apareixia el següent missatge: “Suposo que saps qui sóc, et passo a buscar en cotxe per casa teva, només serà una estona”. La Directa ha pogut accedir a les comunicacions que van mantenir.

En Marc coneixia el policia. Aquell comissari, anys enrere, quan era inspector, l’havia detingut i interrogat. Nervis, inseguretat, dubtes. En Marc va donar voltes al missatge, pensant a explicar-li a algú abans de fer res, però finalment no ho va fer. Va esperar l’arribada del policia. Poc abans de la una del migdia un vehicle esportiu de baixa cilindrada es va aturar davant del seu domicili. No duia els vidres tintats. En Marc hi va pujar. Recorda que hi havia una petita motxilla escolar al seient del darrere on es veia la culata de la pistola del comissari. El vehicle va circular durant una bona estona, allunyant-se de l’entorn geogràfic per on es mou habitualment en Marc. Eren les dues, hora de dinar, i el cotxe policial camuflat –del parc mòbil del Ministeri de l’Interior– entrava al Camp de Golf Municipal de Matadepera. Amb les inicials I.M.A. s’havia reservat una taula per dinar al restaurant Can Vinyers (fotografia de capçalera). Trenta euros per comensal.

Ningú hauria imaginat que en aquella taula, discretament, s’estava fent una oferta d’infiltració a la direcció de la CUP. “Necessito informació del referèndum, necessito algú que m’informi de tot el que passi a la CUP, no a qualsevol territorial sinó a la cúpula, entre la gent que es mou a prop de David Fernàndez”

A ulls de tercers podia tractar-se perfectament d’un dinar d’un pare amb el seu fill. Ningú hauria imaginat que en aquella taula, discretament, s’estava fent una oferta d’infiltració a la direcció de la CUP. “Necessito informació del referèndum, necessito algú que m’informi de tot el que passi a la CUP, no a qualsevol territorial sinó a la cúpula, entre la gent que es mou a prop de David Fernàndez”, en paraules del policia que l’activista recorda com si fos avui. En Marc, que no és militant de la CUP però que hi simpatitza, escoltava amb certa estupefacció, desitjant que passessin els minuts i s’acabés el dinar. El policia hi va insistir, amb oferta econòmica inclosa. El comissari hauria garantit l’existència d’una partida econòmica específica. “Em van oferir 700 euros mensuals fixes si acceptava col·laborar amb ells i en cas que aconseguís qualsevol informació sobre el referèndum se’m pagaria una quantitat extra. No va concretar, però va dir que una dada rellevant seria “molt ben pagada””. “Ho vaig rebutjar. Li vaig dir que tenia una vida molt complicada i que no tindria temps per involucrar-m’hi. Aleshores em va arribar a oferir suport extra en les meves tasques laborals i càrregues familiars perquè pogués alliberar temps per a infiltrar-me a la CUP. El vaig veure molt desesperat”, detalla en Marc, que dos anys després dels fets ha volgut fer-ho públic.

“Durant tot aquest temps he tingut mala consciència de no haver-ho dit a ningú. La seva imatge i les seves paraules em venien constantment al cap. És important que se sàpiga com funcionen, fins on poden arribar”, ens explica amb certa tristor i resignació. Passades les tres van acabar l’àpat. La factura la va pagar el comissari. Van pujar al cotxe. El vehicle va deixar en Marc a la porta de casa. Cada cop que es parlava d’on eren les urnes als mitjans de comunicació, el simpatitzant de la CUP no podia deixar de pensar en l’intent de captació i, sobretot, li rondava el temor que després del seu “no” el comissari ho hagués intentat amb altres persones.

 

Rere el rastre de ‘Jordi’

L’agent amb número de placa 74.977 és l’agent amb el sobrenom de Jordi, qui durant els anys 90 i els primers 2000 va ser l’encarregat d’investigar membres dels moviments socials catalans i va ser acusat de tortures per part d’algunes de les persones a les quals va interrogar. El 2016, el policia, juntament amb un company, va intentar captar l’activista de Gràcia Quim Gimeno -investigat per l’Audiència Nacional espanyola en el marc de l’operació Pandora contra el moviment anarquista-  per infiltrar-se en el moviment llibertari del Poble-sec barceloní. La Directa va investigar el cas i un cop es va fer pública la història sota el paraigua Estat Infiltrat, Gimeno es va querellar contra ambdós policies, però la causa es va arxivar.

L’any 2017, els dos agents involucrats en el cas Estat Infiltrat van participar en la trobada que es va produir en el marc de la Taula de Valoració de l’Amenaça Terrorista, convocada pel Govern espanyol el 19 d’agost a la seu madrilenya del Ministeri d’Interior, després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. La mesa extraordinària estava presidida pel ministre d’Interior en aquell moment, Juan Ignacio Zoido, en companyia del secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i els màxims responsables de la lluita antiterrorista a l’Estat espanyol de la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia (CNP), el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), dels Mossos d’Esquadra i de l’Ertzaintza.

La pista de Jordi es tornava a recuperar amb la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. L’inspector del CNP, ascendit a comissari, va ser l’encarregat el cap del servei operatiu de la BPI de Barcelona durant el desplegament policial espanyol amb motiu de la jornada de votacions, segons un informe policial presentat davant el jutjat que investigava l’actuació dels policies espanyols durant l’1-O. La funció del comissari Jordi aquell dia era liderar els “funcionaris intervinents d’investigació”, que seguint ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es van encarregar de “l’aproximació, entrada, recollida d’efectes, identificació de persones i alçament d’actes en els espais públics utilitzats per a la votació en el referèndum il·legal de l’1 d’octubre”, segons la documentació policial presentada al jutjat.


Reaccions polítiques

Un cop s’ha fet pública la notícia, diferents partits polítics han fet pública la seva reacció. En el cas de la formació anticapitalista, la CUP ha presentat una petició en el Parlament de Catalunya per demanar la compareixença davant la cambra catalana de l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande -Marlaska, així com el seu predecessor Juan Ignacio Zoido, responsable de la cartera durant el govern del Partit Popular.

Per la seva banda, el senador del Partit nacionalista Basc (PNB) Jon Inarritu ha informat a la Directa que un cop el Senat espanyol recuperi la seva activitat habitual -tanca les portes un cop es convoquen eleccions generals- formularà preguntes parlamentàries adreçades al Ministeri espanyol de l’Interior.

 

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU