A l’eixida del terme municipal d’Alcoi cap a Alacant, fitant amb Ibi, a la vora de la jove autovia A-7 i als peus de la solana del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja –inclòs a la Xarxa Natura 2000–, hi ha el paratge de la Canal, bona part protegit per formar part de l’àrea d’amortiment d’impactes del parc natural: una zona plena d’història, amb un valuós paisatge on conviuen masies agrícoles i arbredes, que fa de corredor natural entre les serres de Rentonar-Carrasqueta i Font Roja-Mariola. A tocar del poblat iber del Puig, a tir de pedra de les pintures rupestres de la Sarga (declarades per la Unesco Patrimoni de la Humanitat) i ben a prop també de la serra dels Plans, que va ser un dels territoris on a principis del segle passat es va desenvolupar el projecte de colonització en què es basà la pel·lícula Héctor, protagonitzada per Ovidi Montllor. A més, al seu subsòl, hi ha l’aqüífer del Molinar, principal i insubstituïble assortiment d’aigua potable per a la ciutat d’Alcoi, amb vora 60.000 habitants.
La Canal, a més de tot això, s’ha convertit els darrers anys en un camp de batalla. Un conflicte entre veïnat, ecologistes i conservacionistes front l’empresariat i la dreta local. Els interessos immobiliaris han posat els ulls des de fa dues dècades sobre aquest espai rural. Des d’aleshores, l’aparell empresarial de l’Alcoià ha tractat de conquerir l’àrea per instal·lar un polígon industrial a travès d’una requalificació que permeta aprofitar la zona. Tant és així que el “parc empresarial” de la Canal ha esdevingut el principal projecte de les polítiques econòmiques de la dreta alcoiana.
Després d’uns quants intents per part de diversos actors, el novembre de 2012 l’empresa d’olives La Española Alimentaria Alcoyana SA –propietat de la família Alberola– va elaborar una proposta esquemàtica d’un Pla d’Actuació Territorial Estratègica (ATE) damunt d’uns 328.000 metres quadrats de sòl no urbanitzable i protegit dins la Xarxa Natura 2000. La intenció de la propietat era crear un gran parc empresarial anomenat Alcoinnova que trencara amb la concepció de polígon industrial a l’ús, és a dir, que estiguera “integrat en el paisatge” i “compromès amb el medi ambient”, tal com s’exposa al web explícitament creat per promocionar-lo. L’objectiu difós públicament per la família Alberola ha estat poder recollir tot el seu entramat empresarial en un mateix lloc.
Malgrat les al·legacions, denúncies i recursos presentats per col·lectius ecologistes locals respecte a la vulneració de la normativa que protegeix la zona, La Española ha fet tot el possible per construir el complex industrial allà
No obstant això, i malgrat les al·legacions, denúncies i recursos presentats per col·lectius ecologistes locals respecte a la vulneració de la normativa que protegeix la zona, La Española ha fet tot el possible per construir el complex industrial allà. La Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi creu que l’operació que realment interessa al seu empresariat és la requalificació urbanística d’uns terrenys que pertanyen a l’accionista majoritari de l’empresa, Alfredo Alberola Coloma. Sospita que es va confirmar quan l’avui presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, llavors al capdavant de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient va aprovar l’ATE d’Alcoinnova, que autoritzava a l’empresa tant els usos industrials com els residencials i terciaris. Però la figura de l’ATE es va crear explícitament per a impulsar projectes industrials i empresarials. “De cara a l’opinió pública, Alberola ha venut que és un empresari que vol mantenir llocs de treball i assegurar la permanència de les seues indústries a la comarca, fins i tot ha amenaçat en anar-se’n si no se’l deixava fer eixe parc en eixa zona en concret, però realment el que l’interessa és una requalificació urbanística”, comenta Júlia Moltó, membre i portaveu de la Colla Ecologista la Carrasca.
Una Actuació Territorial Estratègica amb trampa
El novembre de 2011 naixia la figura jurídica de l’ATE a través d’un decret-llei cuinat a la conselleria d’Isabel Bonig i aprovat per la majoria absoluta del PP a les Corts. Aquesta figura d’interès i tramitació supramunicipal tenia una única funció: agilitzar tots els procediments burocràtics i urbanístics perquè l’empresariat valencià es llançara a realitzar projectes innovadors que crearen ocupació, ajudaren a reactivar l’economia valenciana i feren per reconvertir els sectors econòmics tradicionals. Una actuació que permetia no haver de revisar el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del municipi on es projectara i que, a més, incentivava de manera econòmica, fiscal i amb menys càrregues urbanístiques a l’empresa que decidira endinsar-se en realitzar un projecte així; a més, permetia fins i tot prescindir de la voluntat dels municipis afectats.
Amb aquesta premissa, l’empresa La Española decideix, l’any 2012, presentar un projecte de parc empresarial, el conegut per Alcoinnova. L’any 2013 va elaborar una versió preliminar del pla que es va exposar al públic i la versió final va ser de maig de 2014, una vegada conclosa la fase d’informació pública. El 7 de juliol de 2014, la consellera Bonig va emetre la resolució aprovatòria de l’ATE Alcoinnova que es publicaria en el Butlletí Oficial de la Província d’Alacant el 27 de gener de 2015, al que s’adjuntaren uns annexos en març del mateix any.
L’any 2014, el Govern valencià, llavors en mans del PP d’Alberto Fabra, a colp de majoria absoluta, va eliminar per complet la normativa de totes les àrees d’amortiment d’impactes dels parcs naturals valencians
Ara bé, una de les qüestions que va permetre aprovar l’ATE Alcoinnova tan ràpidament va ser la modificació d’una normativa que aportava més llenya al foc a favor de l’empresa. L’any 2014, el Govern valencià, llavors en mans del PP d’Alberto Fabra, a colp de majoria absoluta, va reduir a la mínima expressió la normativa de totes les àrees d’amortiment d’impactes dels parcs naturals valencians. En resum, va esborrar totes les mesures i normes específiques que protegien les àrees d’amortiment d’impactes de cada parc natural del País Valencià, entre ells el de la Font Roja.
“Bonig va deixar una normativa uniforme, molt minsa, i amb això va aconseguir botar-se la normativa del parc natural de la Font Roja, que establia que en eixa àrea d’amortiment ni es podia reclassificar ni es podien admetre nous usos industrials”, matisa Moltó. “L’actual govern va derogar eixa modificació legislativa, de manera que ha estat vigent entre 2014 i 2015, justament els dos anys que ha estat tramitant-se el projecte Alcoinnova. I, clar, a aquest se li aplica la normativa vigent en el moment en què s’aprova. Ara ja no es podria fer”, conclou.
20 anys d’especulació i defensa del territori
L’any 1995, un conveni signat entre els socialistes –que llavors eren al capdavant del govern autonòmic i local– va encetar el meló de la Canal: l’acord entre les administracions va preveure desenvolupar un milió de metres quadrats de sòl industrial a aquesta zona. Un anunci que ha causat que la Canal haja estat zona d’especulació urbanística i empresarial per dècades, malgrat la quantitat d’informes que desaconsellen la projecció d’indústria a la zona i que recomanen altres indrets.
La plataforma Salvem l’Aqüífer del Molinar va ser conformada, ara fa més de 17 anys, per una gran diversitat de persones i entitats alcoianes que tenien l’objectiu de plantar batalla davant del que s’entenia com un abús urbanístic i de defensar l’aigua potable, el paisatge i la riquesa natural. Una tasca de confrontació que no hauria estat possible sense l’acompanyament de la Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi que, de manera conjunta, han dificultat i fins i tot impossibilitat els plans industrials a sobre de l’aqüífer.
Tot i els beneficis legals i administratius que va proporcionar-li el govern autonòmic del PP a l’ATE Alcoinnova –l’amenaça més imminent que ha patit la zona–, en l’actualitat aquest projecte es troba immers en una sèrie de cruïlles legals a les quals se li suma la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, que es va fer pública el maig passat. La sentència, resultat d’un recurs presentat pels dos col·lectius ecologistes abans esmentats, anul·la l’ATE Alcoinnova per ser contrària al dret. Els principals motius són, sobretot, els relacionats amb les vulneracions de la protecció mediambiental del parc natural, de la seua infraestructura verda i de l’àrea d’amortiment d’impactes.
El passat 6 d’abril el consistori municipal li va concedir a la família Alberola una pròrroga de sis mesos per presentar la documentació que se li exigeix per poder iniciar el projecte d’urbanització de la zona
Amb aquesta sentència, que també considera que els informes de l’empresa són insuficients i poc rigorosos, les ecologistes valoren que Alcoinnova es troba en un cul-de-sac. Al marge de la sentència, que encara no és ferma, el projecte d’urbanització presentat per l’empresa es troba encallat, amb un munt d’informes negatius de diferents administracions públiques i amb greus problemes per a superar l’avaluació ambiental. Tant és així, que La Española ha demanat diverses pròrrogues per dirimir la situació. I l’Ajuntament, governat per Toni Francés (PSPV), tot i que va iniciar un plet en defensa de l’autonomia local i per les afeccions al Parc Natural –que va perdre a causa de la modificació de la normativa de les àrees d’amortiment– i va fer campanya en contra d’Alcoinnova, ha decidit finalment no oposar-se al projecte. Les plataformes ecologistes consideren “deplorable la falta de convicció amb què l’Ajuntament ha defensat els interessos generals de la ciutat”, i afegeixen que “ha sigut la gent del carrer, organitzada en associacions, qui amb menys recursos, però amb sentit comú i molta dedicació, ha parat els peus a una ubicació que posaria en perill la principal i insubstituïble font d’aigua potable d’Alcoi, i amb un greu impacte sobre el territori”.
El passat 6 d’abril el consistori municipal li va concedir a la família Alberola una pròrroga de sis mesos per presentar la documentació que se li exigeix per poder iniciar l’avaluació ambiental del projecte d’urbanització. Les ecologistes consideren que ho tenen difícil per seguir projectant-lo en eixa zona i recomanen a l’empresa, “si és que realment volen dur endavant un projecte industrial i no es tracta d’una mera operació especulativa de reclassificació urbanística”, buscar una altra ubicació per al projecte, ja que un estudi de la Universitat Politècnica de València acredita l’existència d’alternatives d’ubicació al terme municipal alcoià i a la resta de la comarca. Tot i que la Generalitat ha decidit no recórrer la sentència del TSJ, La Española sí que ho ha fet per seguir provant sort amb eixa ubicació.
Breu història d’Alcoinnova
Quan el govern resultant de les eleccions de 2011 el conformen PSPV-PSOE, Bloc i EU –un tripartit que va fonamentar el seu pacte de govern en la defensa de l’aigua i del medi ambient–, l’opinió pública entén que el polígon ha quedat oblidat per sempre. Però només passen uns mesos quan l’empresa agroalimentària La Española, principal corporació mundial en olives farcides, anuncia un projecte de parc empresarial per a la Canal: Alcoinnova. No l’emplaça al lloc exacte on abans s’especulava que s’instal·laria el milió de metres quadrats d’indústria, sinó a uns terrenys que la família propietària de l’empresa té des de fa alguns anys ben a prop, a només uns centenars de metres, i també a sobre de l’aqüífer.
Tot i això, la posició municipal és contrària a ubicar un parc empresarial al lloc previst. La família Alberola, liderada per un cosí de l’exalcalde i exconseller Miguel Peralta (PP), se’n va a València a buscar el suport que en principi no troba a Alcoi. Allà, Isabel Bonig, aleshores consellera d’Infraestructures, i el govern valencià del PP, es bolquen amb la idea. De tal manera que s’adapta a una figura urbanística innovadora com és l’ATE.
L’ATE Alcoinnova avança tràmits molt ràpidament a València, gràcies sobretot al fet que el PP es troba amb un instrument excel·lent per pressionar al govern d’esquerres d’Alcoi. Es multiplica la publicitat del projecte a la premsa local, es fan anuncis amb bombo i platerets, pregonant quants llocs de treball crearà en plena crisi i, fins i tot, des de La Española s’apunta, en una mena de xantatge, que de no prosperar Alcoinnova s’endurà la fàbrica d’olives d’Alcoi a Sevilla, on té una altra factoria.
El resultat en les últimes municipals és clar: la derrota de la dreta pro-Alcoinnova és històrica, i el PP queda amb 4 regidors, Ciudadanos amb altres 4, mentre que l’esquerra suma 9 del PSPV-PSOE, 5 de Guanyar Alcoi i 3 de Compromís: 17 a 8
La qüestió ocupa el debat polític durant tota la legislatura, amb un ajuntament inclinat cap a les posicions de Salvem el Molinar i la Colla Ecologista la Carrasca i una oposició que sembla no tindre altre projecte per a la ciutat que el parc empresarial. I així arriben les eleccions de 2015, amb els tràmits ben avançats i la requalificació dels terrenys aprovada per Bonig l’any anterior, que permetria iniciar les obres desestimant així les més de 1.600 al·legacions presentades per persones i entitats. Alcoinnova és el gran tema de campanya i els partits es posicionen clarament a una banda o l’altra. El resultat és clar: la derrota de la dreta pro-Alcoinnova és històrica, i el PP queda amb 4 regidors, Ciudadanos amb altres 4, mentre que l’esquerra suma 9 del PSPV-PSOE, 5 de Guanyar Alcoi i 3 de Compromís: 17 a 8.
No obstant això, la tramitació és ben avançada i ningú se’n refia. I menys quan l’alcalde socialista Toni Francés, que governa en solitari –i segons l’oposició s’entén molt bé amb l’exalcalde del PP, ara a Ciutadans–, llança el missatge què els tribunals avalen la legalitat d’Alcoinnova i que l’Ajuntament ja no s’oposarà al projecte. Aquestes declaracions semblen marcar un abans i un després en la relació entre la plataforma i l’Ajuntament d’Alcoi. És llavors quan Salvem el Molinar enceta una nova via per tombar el projecte: un recurs contenciós contra el projecte Alcoinnova, que recentment ha prosperat.
