Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La fam amenaça Síria

La sobtada devaluació de la moneda nacional ha provocat un empobriment de la ciutadania, per a qui productes bàsics han esdevingut béns de luxe

Una paradeta de fruita al centre de Damasc, on els aliments bàsics s’han disparat de preu / Arxiu

Sempre mostrant rapidesa i agudesa, activistes i tuitaires de Síria han fet córrer per les xarxes imatges d’una persona enrotllant-se un cigarret amb mil lliures locals. Una altra fotografia mostrava dos bitllets, un amb la cara de Bashar al-Assad i l’altre amb la del seu pare, Hafez al-Assad; junts, valien menys d’un dòlar. Rebel·lia i sàtira que reflecteixen, però, una dura realitat sobre el terreny: la sobtada i brutal devaluació de la moneda a Síria està provocant fam entre la ciutadania. Segons advertia recentment l’Organització Mundial de la Salut (OMS), nou de cada deu sirianes viuen per sota del llindar de la pobresa, és a dir, amb menys de dos dòlars diaris.

En el cas de Salah –qui prefereix no donar el seu nom real per seguretat–, amb prou feines té un dòlar al dia per intentar alimentar una família de cinc persones. El seu salari de professor els permetia viure dignament fa una dècada, però, amb el canvi actual, les 63.000 lliures que percep mensualment es tradueixen en uns 25 dòlars. Encara sorprès per la sobrevinguda pobresa, assegura des de Damasc: “Només em puc permetre comprar una mica d’aliments bàsics com el pa, el sucre, l’arròs, l’oli, el llard, el te i unes quantes verdures”. Productes com la carn s’han convertit en béns de luxe, mentre per xarxes socials es va fer viral la imatge d’una síndria en un supermercat a Damasc amb un preu de 19.000 lliures, gairebé un terç del salari de Salah.

Aquest pare de 42 anys es queixa, a més, que “el monopoli dels comerciants” ha empitjorat la situació, una denúncia habitual aquests dies a Síria. Molta gent considera que els grans homes de negocis –en general propers al règim– han estat especulant i lucrant-se en temps d’escassetat, fins i tot amb la cistella de productes subvencionats.

Segons dades de l’ONU, els preus dels aliments s’han disparat un 115% en menys d’un any i manquen productes bàsics

Segons dades de les Nacions Unides, els preus dels aliments s’han disparat més d’un 115% en menys d’un any i manquen productes bàsics i medicaments. En un país on gairebé set milions de persones són desplaçades internes degut a la guerra i uns 11 milions necessiten ajuda humanitària, aquest increment ha causat estralls. Com explica la doctora Akjemal Magtymova, representant de l’OMS a Síria, “9,3 milions de persones pateixen a Síria inseguretat alimentària, una xifra que ha patit un augment d’1,4 milions en només els darrers sis mesos”.


Fluctuacions monetàries

Gairebé una dècada de conflicte ha empobrit Síria i ha destruït les infraestructures del país, però, paradoxalment, han estat aquests mesos inicials de suposada recuperació els més devastadors per a les finances del país. Al-Assad està guanyant la guerra però està perdent l’economia. Així, abans de la revolta popular del 2011, un dòlar equivalia a unes 50 lliures sirianes, un valor que es va anar incrementant a poc a poc durant la guerra. Però ha estat aquest any quan, en poques setmanes, ha escalat ràpidament, fins a cotitzar, al juny, per sobre de les 3.000 lliures.

Les sancions internacionals contra el règim han empitjorat la situació, ja que s’han dificultat les importacions

De fons hi ha l’esgotament de les reserves en divises de l’Estat sirià, que Bashar al-Assad ha usat per finançar la guerra. Hi ha també el pes de les sancions internacionals contra el règim, que han dificultat les importacions. I, sens dubte, hi ha la corrupció i el clientelisme rampant de la classe dirigent. Però el que explica en bona part el sorprenent augment recent és la crisi financera al veí Líban, on des de fa mig any els bancs han aplicat un corralito encobert i no permeten a la clientela retirar els seus propis fons en dòlars. “El Líban ha estat el principal canal econòmic [de Síria] durant la guerra. La majoria d’homes de negocis i comerciants sirians tenen sumes significatives de diners als bancs libanesos”, escriu l’investigador sirià Danny Makki, del Middle East Institute. I afegeix: “Les dues crisis econòmiques estan entrellaçades i, com que s’espera que l’economia libanesa segueixi sent problemàtica en un futur pròxim, Síria continuarà patint”.

Però, més enllà de la pròpia crisi interna, les entitats libaneses tenen un altre motiu per no seguir fent de pulmó de l’economia siriana. Des del 17 de juny, l’administració estatunidenca ha començat a aplicar noves sancions en el marc de l’anomenada llei Cèsar. Són les més dures mai aplicades contra Síria, ja que, per primera vegada, les penalitzacions no apunten només el règim sinó a qualsevol actor de qualsevol país que faci negocis amb l’administració de Bashar al-Assad i el seu entorn, sobretot en els sectors de l’energia i la construcció. L’objectiu d’aquest gir és clar, en opinió de l’analista Sam Heller: “Aquestes dures sancions busquen dissuadir actors estrangers de participar en la reconstrucció del país. […] L’economia siriana es troba en estat crític i la llei Cèsar sembla pensada per evitar que l’actual situació millori. El règim té la capacitat de resistir, però als civils els tocarà viure a l’edat de pedra”.

Tot i que la guerra segueix activa, sobretot al nord-oest del país, on uns tres milions de persones viuen en zones sota control opositor, el cert és que no fa pas gaire el règim de Bashar al-Assad es considerava ja vencedor i intentava establir un nou marc, almenys retòricament, basat en la idea que el país estava entrant en una fase de reconstrucció. El comerç regional retornava i semblava que la recuperació –tot i lenta– era possible, fins i tot en l’esfera diplomàtica; un discurs que actors de pes com els Emirats Àrabs Units (EAU) havien comprat –de manera interessada– i es mostraven disposats a invertir de nou en el país.

Molts analistes creuen que Al-Assad mai abans havia estat en una posició tan dèbil, amb poc control de les faccions locals

Sens dubte, la llei Cèsar farà que els EAU s’ho repensin, igual que la Xina o l’Índia. Alhora, en aquesta ocasió, serà també més difícil que l’Iran i Rússia puguin sortir al rescat del règim, vist que ambdós països estan patint també sancions econòmiques i la seva prioritat és poder treure rèdits de la reconstrucció del país, no pas finançar-la. Així, si la fam i la misèria s’allarguen massa, Al-Assad podria veure’s en serioses dificultats. Molts analistes consideren que mai abans havia estat en una posició tan dèbil, amb un control sobre les faccions sobre el terreny, feble. La necessitat de liquiditat l’ha portat fins i tot a confiscar béns i actius del seu cosí i principal magnat del país, l’intocable Rami Makhlouf.

Segons els impulsors de la doctrina rere la llei Cèsar, aquesta pressió financera provocarà que el règim s’avingui a negociar concessions polítiques. Tanmateix, els anys de guerra han demostrat que a Al-Assad no li tremola el pols a l’hora de massacrar la seva pròpia ciutadania o arrasar poblacions. No sembla massa realista considerar que s’avingui a alliberar presos polítics o a aplicar transparència a les finances de l’Estat.

Malgrat el terror que produeix la maquinària repressiva del règim, tímides protestes han sorgit a diverses localitats

De moment, i malgrat el terror que produeix la maquinària repressiva del règim, tímides protestes han sorgit a diverses localitats, sobretot a Al-Suwayda, una regió al sud del país poblada principalment per ciutadania drusa i lleial al règim. Mentrestant, a les zones rebels del nord-oest del país, en un intent de frenar l’hemorràgia inflacionista, les autoritats locals –principalment grups gihadistes– estan substituint la moneda nacional siriana per la turca gràcies al suport d’Ankara, que tutela la regió.

Per a Salah, en canvi, només hi ha una solució: “Tant jo com molta altra gent que conec tenim l’esperança de poder marxar a un altre país. Però això sembla gairebé impossible actualment, ja que cap país ens dona el visat, inclosos els estats àrabs”. De fet, el director del Programa Mundial d’Aliments, David Beasley, alertava en una entrevista recent que si la situació no canvia aviat, Síria s’enfrontarà al següent dilema: o una fam massiva o un èxode massiu, com el del 2015. I remarcava: “El que està passant a Síria no té precedents. El pitjor de totes les tempestes s’ha unit i està arribant”.

Article publicat al número 504 publicación número 504 de la Directa