Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Baba Dúnia i l’eternitat

La protagonista de  la darrera novel·la d’Alina Bronsky és un personatge d'aquells que no hi ha manera de desempallegar-te

Hi ha personatges que se’t queden dins, que no hi ha manera de desempallegar-te’n. Així és la protagonista de L’últim amor de Baba Dúnia, la darrera novel·la d’Alina Bronsky.

La història passa en l’àrea rural de la zona d’exclusió de Txernòbil, un nom que tampoc aconsegueix desempallegar-se ni de la mala fama ni de les radiacions. Arran de l’accident nuclear, Baba Dúnia va ser desallotjada. Com a infermera, va patir de prop el drama, i els morts i els seus esperits tampoc no es desempalleguen d’ella, ni de dia ni de nit. Jubilada i vídua, mare de dos fills que viuen fora de Rússia, decideix tornar a la zona prohibida per passar-hi els últims anys. Prefereix el retorn a una vida petita, senzilla i complexa alhora, que malbaratar l’últim tram de vida en un edifici gris a la ciutat immune.

La història passa en l’àrea rural de la zona d’exclusió de Txernòbil, un nom que tampoc aconsegueix desempallegar-se ni de la mala fama ni de les radiacions

El poble, pocs veïns, una gata, un hort i un telèfon fantasma que funciona un cop l’any. És casa seva, l’indret on pertany i l’únic lloc on, tot estalviant per la neta que no coneixerà mai, podrà reconciliar-se amb ella mateixa. Una història màgica, dolça i crua a parts iguals. Un no-temps, un no-lloc i una Baba Dúnia eterna.

Article publicat al número 504 publicación número 504 de la Directa

LLIBRE

'L’últim amor de Baba Dúnia'
Alina Bronsky
Traducció: Ramon Farrés
Editorial Les Hores
132 pàgines