Hilari Cuadriello és membre i soci fundador de La Magrana Vallesana, una associació de consumidores que, des de fa onze anys, distribueix productes agroecològics a quasi 400 famílies de Granollers (el Vallès Oriental) i la seva rodalia. És membre de la comissió que coordina La Mimosa, un projecte d’inclusió social i sobirania alimentària que facilita que sis famílies en situació de vulnerabilitat econòmica accedeixin a aliments saludables, sostenibles i de proximitat sense viure situacions paternalistes o estigmatitzants.
D’on surt La Mimosa? Exactament, què és?
A La Magrana va sorgir la preocupació que les ajudes que es donen a les famílies amb problemes econòmics, per mitjà, per exemple, del Banc d’Aliments, es basen en processats o conserves. Hi ha pocs aliments frescos. Per tant, la dieta d’aquestes famílies és poc saludable. Amb l’Ajuntament de Granollers vam engegar aquest projecte que ens ha permès fer sòcies a sis famílies vulnerables escollides per la Creu Roja i Serveis Socials del municipi sense costos per a elles. La resta de sòcies no sap qui està en aquesta situació i les sis famílies participen activament en totes les comissions i decisions de La Magrana.
Quants anys fa que funciona el projecte?
Enguany farà dos anys. Tant les persones que estem a la comissió com les persones beneficiades estem molt contentes. El fet que puguin participar, decidir els productes que hi haurà a la prestatgeria i quin és el funcionament de l’entitat els obre un camí molt gran dins del que és la sobirania alimentària.
Quin retorn us han fet? Ha canviat la seva percepció sobre el producte agroecològic?
“Hi ha tota una sèrie de despeses amagades als aliments de la indústria que paguem amb impostos”
Estan agraïdíssims. Això es tradueix en comentaris com, per exemple: “Feia anys que no tastava una poma amb tant sabor” o “feia anys que els aliments que estic menjant no se m’assentaven tan bé”. Precisament, una de les coses que han fet molt bé Serveis Socials i la Creu Roja és escollir famílies que ja tenien alguns problemes de salut. Molts han manifestat que els han desaparegut dolors o tenen millors digestions des que estan amb nosaltres.
I s’obtenen beneficis més enllà.
Evidentment. El fet social d’integrar-se en un col·lectiu, de conèixer altres famílies i compartir tasques amb elles és molt important.
És més car consumir productes agroecològics i de proximitat?
Si nosaltres mengem carn cada dia i en els tres àpats, sí. Si eliminem això, que no ens fa falta, pels nostres estils de vida, si eliminem la brioixeria, que no ens aporta nutrients, i fem la dieta mediterrània equilibrada que hauríem de fer, amb una base de cereals, llegums, fruita i verdura, veurem que el cost de la cistella baixa brutalment. Després hi ha tota una sèrie de despeses amagades als aliments de la indústria que paguem amb impostos, com la depuració dels purins d’Osona o l’increment de la despesa sanitària per fer front a les patologies derivades de dietes abusives en sucres i greixos. O les subvencions europees a l’agricultura que s’emporten grans terratinents com els Freixenet o els Alba. Com més consciència social i mediambiental hi hagi al nostre territori, millor. O anem fent aquests canvis de mica en mica, o serà el planeta qui els farà.
