Amb la irrupció electoral de S’ha Acabat la Festa ha sorgit en el camp de la política institucional una comunitat formada a través de Telegram, amb l’escalfor de la marca personal creada pel seu líder. El partit de Luis “Alvise” Pérez ha aconseguit 800.000 vots i tres diputats: més que Podem, Junts o PNV (CEUS). Un segment social que fins ara semblava desenvolupar campanyes desinformatives i de troleig a través de les xarxes entra al Parlament europeu de la mà d’un polític no professional. Tanmateix, Alvise Pérez no és precisament nou en la política institucional. Va exercir de cap de gabinet de Toni Cantó durant l’etapa de l’actor a Ciutadans, quan liderava un grup parlamentari de divuit diputats a les Corts valencianes. Des del seu paper a la rebotiga influïa en la comunicació del polític i s’anava familiaritzant amb les dinàmiques institucionals i parlamentàries de què ara formarà part activa.
Després del col·lapse de Ciutadans i la fugida de Toni Cantó cap a la madrilenya Oficina de l’Espanyol, impulsada per Ayuso, Alvise va començar a centrar-se en la comunicació política al món cibernètic i a forjar relacions de col·laboració amb agitadors ultres que acostumen a disseminar mentides.
El partit de Luis “Alvise” Pérez ha aconseguit 800.000 vots i tres diputats: més que Podem, Junts o PNV (CEUS)
Alvise va començar a conduir campanyes finançades i emparades per Hazte Oír, la filial espanyola de Citizen go, presumptament connectades a l’organització ultracatòlica secreta el Yunque. Alvise va arribar a participar en els precs davant de clíniques abortives i fins i tot va rebre un premi de la plataforma Hazte Oír el 2021 per la seva participació.
Alvise es va fer conegut durant la pandèmia
Per al politòleg Iago Moreno, no sorprèn la seva relació amb Hazte Oír, ja que és cert que “els mestres de la propaganda i l’agitació d’ultradreta en aquest país han passat per aquí, no hi ha millor escola”. Moreno també sospita que Hazte Oír va estar implicat en les accions d’agitació política contra Pedro Sánchez durant la pandèmia, que van incloure diversos espots i càpsules audiovisuals molt controvertides: “el mític de la platja que surten tots els cadàvers i una persona de vacances, les pintades de ciutadà obeeix, les falses cartilles de racionament…”.
Aquest momentum de la pandèmia va suposar un trampolí per a la popularitat d’Alvise. Precisament en aquesta època, FACUA va destapar un negoci gestionat per ell, dedicat a la venda en línia de marxandatge per demanar la dimissió del Govern en bloc. En un capítol del seu llibre Per què deixes que et robin?, Rubén Sánchez explica que “a més de banderes, oferien cartells i samarretes amb la cara de Pedro Sánchez al costat de lemes que asseguraven que Espanya estava presidida per un tirà que –emulant el Gran Germà de George Orwell— aprofitava la pandèmia de la covid-19 per aprovar mesures, la finalitat principal de les quals era controlar la població i censurar les heroiques veus dissidents”. L’establiment, allotjat a la web tienda.GobiernoDimision.online, vulnerava les lleis de protecció de dades, de defensa dels consumidors i de comerç electrònic, entre d’altres irregularitats.
Segons relata Sánchez al llibre, “la nit després que donéssim a conèixer les denúncies, la botiga va deixar d’estar operativa, cosa que va intentar justificar amb un peculiar missatge: després dels problemes que ha experimentat la nostra web a causa de la gran quantitat de visites que està rebent, anunciem que romandrà tancada durant uns dies per procedir a millores tècniques que optimitzin l’experiència de compra”.
Els seus problemes amb la justícia
Del cas de la botiga en línia, Alvise en va sortir relativament indemne, ja que malgrat les flagrants infraccions, un any després de les denúncies, la decisió de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va ser de castigar-lo amb una simple sanció d’advertència. Va ser un càstig sense multa econòmica associada, malgrat que la resolució dictaminava que el web va incórrer en dues infraccions molt greus i una de greu del Reglament General de Protecció de Dades.
En l’actualitat, s’enfronta a una causa oberta des de fa tres anys per difondre una falsa PCR del llavors ministre Salvador Illa, i també se l’investiga per difondre documentació reservada del cas Kitchen
No li va anar tan bé amb la denúncia que va presentar contra ell José Luis Ábalos. L’exministre va acabar guanyant la causa, la indemnització de la qual ascendia a 60.000 euros més costes. També li va guanyar una demanda Manuela Carmena. Alvise va haver d’indemnitzar l’exalcaldessa de Madrid per afirmar a Twitter el 2020 que havia rebut un respirador personal a casa seva en el pitjor moment de la primera onada de la pandèmia. Ana Pastor o Rubén Sánchez, són altres de les cares populars que han demandat Alvise. En l’actualitat, s’enfronta a una causa oberta des de fa tres anys per difondre una falsa PCR del llavors ministre Salvador Illa, i també se l’investiga per difondre documentació reservada del cas Kitchen, causa en què va declarar fa unes quantes setmanes.
En aquesta etapa de la pandèmia, segons expliquen Carlos Beneitez i Irene Martínez, de Pandèmia Digital, “Alvise creix i es desenvolupa sota el paraigua de Javier Negre i Estado de Alarma TV (EDA)”. Al costat d’un elenc d’agitadors ultres, que també han perdut diverses querelles per difamar i difondre mentides, formen una mena de “triumvirat”, fins que l’ara europarlamentari acaba trencant amb ells el 2022. Martínez argumenta sobre aquesta ruptura que “com en el cas de tots aquests líders de la desinformació, el narcisisme i l’ego formen part indispensable de la marca personal”.
Tot i això, les querelles perdudes no han minvat ni la seva credibilitat entre els seus fidels, sinó que han fet augmentar la seva comunitat de seguidors. És més, Alvise ho ha utilitzat com un altre dels eixos de la seva campanya electoral. Tal com explica el politòleg Moreno, “ell mateix diu que una de les principals raons per les quals se li hauria de donar suport com a candidat és perquè vol continuar allò que ell anomena ‘la guerra contra els polítics'”.
Aforament
La seva elecció com a europarlamentari té com a conseqüència que les demandes penals que afronta s’hagin de traslladar al Tribunal Suprem i aquest, alhora, hagi d’emetre un suplicatori a la cambra d’Estrasburg per jutjar-lo. Com a mínim, aquest procés dilataria els processos. És una cosa que no només no amaga, sinó que, tal com Moreno afirma rotundament, “un dels seus principals objectius polítics és la impunitat. No és una especulació dels qui el seguim intentant entendre el fenomen, és una part central del discurs. Ell està demanant empara als seus seguidors per poder fer el que anomena “justícia”, la seva presumpta lluita contra els polítics i que a la pràctica són un conjunt d’activitats presumptament delictives”.
El mateix Alvise ho justificava així davant de la seva comunitat: “Si aconsegueixo l’aforament europeu, podré filtrar tota documentació similar sense que la màfia partitocràtica tracti d’incoar diligències contra mi”
El mateix Alvise ho justificava així davant de la seva comunitat: “Si aconsegueixo l’aforament europeu, podré filtrar tota documentació similar sense que la màfia partitocràtica tracti d’incoar diligències contra mi”.
La comunitat d’esquirols
Segons apunten Carlos Beneitez i Irene Martínez, de Pandèmia Digital, “el canal a través del qual ha forjat la seva comunitat es deia originalment Govern Dimissió i després el va canviar i el va convertir en el seu canal personal”. A través d’aquesta plataforma de Telegram, Alvise ha aconseguit, a més d’amplificar-ne els continguts, tenir accés a una font de finançament que aporten els seus seguidors. A través de Bizum, Patreon i altres sistemes de donacions, ha aconseguit professionalitzar la seva activitat i dedicar-se exclusivament a generar contingut per als seus fidels.
Beneitez i Martínez expliquen que el contingut del canal, bàsicament són “notícies falses racistes (vídeos de coses que passen fora d’Espanya com si succeïssin aquí o d’altres anys com si fossin actuals o ambdós combinats), mentides sobre polítics d’esquerra, mentides sobre l’impacte de polítiques del govern (Llei del Sí és Sí, Llei Trans…), mentides contra periodistes d’esquerres, tot allò que els ajudi en la seva ‘batalla cultural”.
Beneitez i Martínez expliquen que el contingut del canal de Telegram són “notícies falses racistes i mentides sobre polítics i periodistes d’esquerra o sobre l’impacte de polítiques del govern. Tot allò que els ajudi en la ‘batalla cultural'”
Moreno defineix la seva forma de trolejar com a “incendiària, controvertida, disruptiva i violenta per intentar descarrilar la conversa pública, exasperar l’altre. Alvise absorbeix aquest estil que ja circula per tot internet, des dels fòrums esportius fins a les converses polítiques, i la converteix en una estratègia”.
Posa l’exemple d’una publicació, una captura d’un suposat correu en què el conviden a un debat i en què li demanen una foto, que contesta amb l’enviament d’una instantània pròpia amb els pantalons baixats ensenyant el cul. “Està convertint en part de la seva estratègia de comunicació política i tàctiques que no vénen del món de la política, sinó del trolleig d’internet, que curtcircuita lʻeconomia de lʻatenció en favor seva”.
Tot i això, per a Julián Macías, especialista de Pandèmia Digital, la seva comunicació “no és molt nova, en part utilitza una fórmula semblant a Qanon, deixant preguntes o dubtes conspiratius, reescrivint la realitat modificant-la per alimentar conspiracions o culpabilitats. Una mica a l’estil d’Alex Jones fent campanya contra persones perseguint-les i generant odi cap a elles”.
La seva migració a Telegram es produeix, segons Beneitez i Martínez, “quan els van tancant els comptes per les mentides i els discursos d’odi: fins i tot han arribat a simular que els han tancat comptes per alimentar els seus canals”, comenten. En aquesta aplicació de missatgeria, exposen, “té oberts els subgrups de comentaris on els seus seguidors donen curs als seus discursos d’odi i a les seves teories conspiranoiques més boges”, cosa que considera “imprescindible” per entendre el seu èxit. Aquesta possibilitat d’interacció entre els participants del xat és clau per anar forjant una comunitat que probablement ha estat el gruix de la borsa de votants que ha aconseguit la nit del 9 de juny.
Per Julián Macías, de Pandèmia Digital, la seva comunicació utilitza una fórmula semblant a Qanon: “deixant preguntes o dubtes conspiratius, reescrivint la realitat, modificant-la per alimentar conspiracions o culpabilitats”
Tal com explica Iago Moreno, “si aconsegueixes que un canal que és un pou de desinformació, de discursos d’odi, d’apologia de la violència i de mentides sigui presentat com una comunitat de lluita contra la corrupció, on són tots iguals, que acompanyen un justicier que només es presenta a donar la guerra contra els polítics des de les institucions, generes una potent comunitat política”.
De fet, la identitat “comunitària” és una cosa que també ha explotat en aquesta campanya. Els seus actes polítics s’han assemblat més a “quedades” informals que no pas a mítings de partit. Han estat trobades en què portaven una caixa on pujar com a escenografia, i que, segons Moreno “situa Alvise sempre a l’alçada dels ulls dels seus seguidors, en una simulació d’igualtat i de comunió. I es presenta de tal manera com un igual, que és una mica la imatge que intenta transmetre, aquest recurs que també ha estat usant Milei”. Aquests actes, per a Moreno, es converteixen en “explosions vibratòries de gent que se sent formant part d’alguna cosa, i això és una pàtina de legitimitat que serveix per emmascarar i per cobrir les accions desinformatives que hi ha darrere”.
L’objectiu de realitzar aquest format d’actes polítics és reforçar la narrativa outsider, de suposat justicier que lluita contra el “sistema”. “Ell planteja aquestes trobades per donar-los en mà les paperetes de la seva candidatura, dient que és important que la gent les porti de casa al col·legi electoral, perquè allà els hi podrien canviar per paperetes falses, amb un altre gramatge, etc. Es tracta de mentides i ximpleries que estan importades d’altres països com l’Argentina, on aquestes narratives també circulen molt per posar en dubte la neteja del sistema electoral”, explica Moreno.
Per al politòleg, la idea de sabotatge electoral és central en la seva campanya, “i pren la forma d’una suposada indefensió davant la junta electoral central, el CIS i Correus, que acusa falsament, per exemple, d’estar retenint les seves actes. Tot això ho presenta com un dèficit democràtic, donant l’aparença que no hi havia llibertat per presentar-se als comicis i diu als seus seguidors que no li han deixat fer campanya convencional, enganxar cartells als mitjans oficials, ni reservar places de toros per organitzar mítings normals, no li han deixat reservar espais per a actes locals, etc, quan el més probable és que siguin tan inoperants que no ho hagin sabut fer en temps i forma”.
La ultradreta s’eixampla
Segons les dades de l’últim baròmetre del CIS, els principals segments que donen suport a Alvise es troben tant en una dreta autopercebuda com moderada, (qui se situen al 7 de 10, sent 10 extrema dreta) de centre (5 de 10) i extrema dreta (9 de 10). Aquestes dades deixen entreveure que està ampliant l’espai polític més enllà dels sectors que apel·la Vox, que se solen ubicar als decils situats més a la dreta. Les dades també permeten inferir que desperta les seves simpaties més grans en homes menors de 34 anys.
“Amb el sorgiment d’Alvise la finestra del que es pot dir se segueix expandint”, reflexiona Iago Moreno
Un panorama que permet deduir que s’està ampliant el camp electoral de la ultradreta. El politòleg Moreno ho defineix com que “s’amplia el camp de batalla. Ara pots tenir circulant permanentment a l’esfera pública teories de la conspiració que impliquen Sánchez, sobre frau electoral i un altre conjunt de discursos que abans eren simplement exabruptes puntuals”. Una cosa semblant al que ha suposat la irrupció d’Aliança Catalana, una situació que, per a Moreno, prova que no és que s’estigués trencant en dos l’espai de l’extrema dreta, sinó que s’estava multiplicant: “Per què? Perquè l’electorat no era compartit. Aquí el que hem de pensar és que amb el sorgiment d’Alvise la finestra del que es pot dir se segueix expandint”.
Un altre partit ultra situat a l’esfera pública no és, si més no respecte als nostres sistemes polítics veïns, una novetat. Moreno exposa que “hem vist a la resta d’Europa que la tendència de l’extrema dreta no és sorgir i consolidar-se com un partit, és sorgir i multiplicar-se (com ara Polònia, Grècia, Itàlia, França, etc)”. Aquest investigador augura que “ja no cal que Vox o el Partit Popular facin propis determinats recursos retòrics perquè tinguin una circulació mainstream, el que veurem és que encara que competiran, s’enfrontaran. En el fons estaran ampliant i eixamplant la finestra d’Overton, probablement especialitzant-se en diferents discursos”.
Finalment, adverteix sobre la possible temptació en el càlcul electoralista dels partits progressistes que “entenen que dins de les dinàmiques del sistema electoral, sobretot a les generals, l’aparició de nous actors a la dreta del Partit Popular que siguin capaços de competir electoralment seria una cosa així com un regal, un dolç regal que facilitaria revalidar govern. Però aquest càlcul el que no entén és que, encara que electoralment un espai es pugui dividir o compartir, políticament, socialment i culturalment, es pot estar expandint”. Després d’una nit electoral i els seus 800.000 vots, que S’ha Acabat la Festa celebrarà en una discoteca, ja no hi ha dubte que el fenomen polític de la masculinitat incel i conspiracionista ja ha aterrat a Espanya.
Article publicat originalment a El Salto
