“Moltes de les cases protegides del municipi cauen a trossos”, lamenta el portaveu del col·lectiu que okupa la Gaietana, una masia d’Alella datada del segle XV i que està protegida com a bé cultural d’interès local (BCIL). Tanmateix, dijous 9 de febrer el grup de joves que habita la Gaietana s’enfrontava a una amenaça de desallotjament que hauria pogut posar punt final al projecte que tenen entre mans. La concentració d’unes 200 persones solidàries ha aconseguit suspendre la intervenció policial. “Des del 2019 que vam entrar a la Gaietana donem resposta a dues realitats: a la clara emergència residencial que pateix el Baix Maresme i, sobretot, a la necessitat de protegir i recuperar el patrimoni històric d’Alella, ja que a l’Ajuntament se li ha quedat gran la gestió d’aquest”, detalla el portaveu.
Alella és un municipi del Baix Maresme amb 9.954 habitants i que, segons les dades del cadastre per l’any 2021, té 3.979 immobles en ús residencial amb un preu mitjà de compravenda de 3.531,83 euros per m². Una realitat que el mateix consistori local veu “preocupant”, per això, l’any passat va promoure la campanya Busca les claus, que prenia consciència sobre les dificultats que pateix la població jove a l’hora d’emancipar-se. “A Alella la dificultat d’accés a l’habitatge és encara més gran que a la resta del territori. Si es té en compte que la tipologia d’habitatges del municipi és majoritàriament de cases unifamiliars i que hi ha una reduïda oferta de pisos de lloguer (entorn del 16% del parc immobiliari), a un preu mitjà de 1.121 euros mensuals”, assenyala l’informe divulgatiu de la iniciativa.
El col·lectiu ha dut a terme obres de rehabilitació de la finca com ara l’extracció de la runa acumulada davant la porta de la masia, la neteja de terrasses, la prevenció de goteres per conservar els frescos centenaris de l’interior i la instal·lació de plaques solars, entre d’altres
En aquest sentit, el col·lectiu que viu a la Gaietana està afectat per la crisi d’habitatge: les integrants són vuit veïnes del Baix Maresme que formen part del rang de població d’entre 25 a 34 anys que es troba en edat d’emancipació en què l’Ajuntament d’Alella calcula que es troben 852 alellenques (un 8,56% del total de població). “Sabem que l’ocupació que hi ha darrere la Gaietana respon a un projecte social i de consciència política”, expressa l’alcalde d’Alella, Marc Almendro (ERC), qui recorda que “l’Ajuntament no pot entrar ni sortir” en el desallotjament perquè és “un procés purament civil i judicialitzat”. Per la seva banda, el portaveu del col·lectiu de la Gaietana assegura que des que es va ocupar l’immoble (2019) s’ha provat “d’establir converses amb la propietat i amb l’Ajuntament” per arribar a un acord que “legalitzi el projecte”, com per exemple ha passat amb la Masoveria de Ca n’Amell (Premià de Mar).
En aquesta línia, des de la Gaietana denuncien que l’esforç per establir un diàleg i les accions per arribar a un acord “no han estat mai escoltades”. “La propietat (Creperia S.A), ens ha intentat atemorir en diverses ocasions: tallant-nos la llum, espiant les nostres xarxes socials i enviant-nos una empresa de matons, AR Security –que actua com Desokupa–, per debilitar-nos i fer-nos fora”. A més, també detallen que l’apoderat d’aquesta societat els va “oferir diners a canvi que abandonessin el seu projecte social”. Aquests fets no els desmenteix un dels accionistes de Creperia S.A i familiar directe de membres del consell d’administració de la societat anònima, Joan Elias Viñeta: “Nosaltres no hem aprovat mai cap acció violenta. Però, no puc saber si algun dels socis ho ha fet per la seva banda. Cada empresa és un món”, assegura.
“A mi els okupes no em fan gens de pena, perquè fan veure que reivindiquen uns drets, però realment és el seu modus vivendi. Si volen l’habitatge per motius altruistes que el comprin i els hi posarem un llaç damunt i tot perquè facin d’ell el que vulguin”. Amb aquestes paraules Elias es posiciona respecte a l’ocupació de la Gaietana, on diu que “s’ha jugat amb els meus diners” i també que “s’ha destrossat la propietat per dins”. L’última afirmació es contradiu amb les imatges d’Instagram de la Gaietana, en les quals es mostra el progrés d’obres de rehabilitació per part del col·lectiu: extracció de la runa acumulada davant la porta de la masia, neteja de terrasses, prevenció de goteres per conservar els frescos centenaris de l’interior, creació d’un hort comunitari, un gimnàs popular, una sala de reunions per col·lectius de la comarca i la instal·lació de plaques solars, entre d’altres.
Recuperació de la memòria històrica a Alella
“Sense esperar res a canvi. Sense esperar cap reconeixement. Hem rehabilitat i hem fet segurs els espais d’aquest patrimoni històric del nostre poble perquè estava en molt mal estat”, asseguren les okupants. Malgrat això, des del col·lectiu lamenten la inacció per part de l’equip de govern actual, ja que des de la tardor del 2019 se li va demanar la seva implicació “fent efectiva l’expropiació de la finca o fent d’agent mediador amb l’empresa propietària per aconseguir un contracte de masoveria”. Per a Almendro, però, aquestes peticions són uns reclams recents i han arribat en un moment on “la possibilitat de negociació és dèbil perquè ja hi ha una sentència dictada”.
Des del col·lectiu lamenten la inacció per part de l’equip de govern actual, ja que des de la tardor del 2019 se li va demanar la seva implicació “fent efectiva l’expropiació de la finca o fent d’agent mediador amb l’empresa propietària per aconseguir un contracte de masoveria”
“Aquesta temàtica s’ha tractat a les últimes converses amb el col·lectiu”, assegura Almendro, quan la Directa li pregunta sobre els diàlegs per fer d’agent mediador amb la propietat. En concret, el batlle del municipi afirma que va ser el passat 30 de gener quan es va plantejar fer una mediació i que “l’Ajuntament immediatament ha començat els tràmits per tenir una conversa amb la propietat”, però que aquesta el dia d’avui encara està pendent d’efectuar-se. “Abans no havíem aprofundit en aquests termes de negociacions i des del consistori no tenim la capacitat d’expropiar la Gaietana perquè parlem de més de dos milions d’euros”.
A Alella hi ha un total de 109 edificis històrics protegits i la Gaietana és un dels que compta amb una protecció integral. Malgrat aquesta classificació, sembla que actualment els actes per mantenir-la, memorar-la i protegir-la del pas del temps han quedat en mans del col·lectiu okupant: “Vam recopilar informació gràfica i escrita de la finca amb ajuda de les veïnes i vam entrevistar-nos amb la mateixa Revista Alella per conèixer el passat de la finca. L’hem habilitat per dins perquè sigui un espai obert al poble”, informen els okupants. Paral·lelament, a Alella hi ha dos altres edificis que posen en dubte la gestió del patrimoni local: són la construcció d’un hotel de luxe a Cal Governador i el projecte de fer una nova biblioteca a l’antiga fàbrica de pintures.
Edifici social, bé cultural o promoció urbanística?
El futur de la Gaietana desperta polèmica a Alella des del 2004. De fet, fins que no es va aprovar l’any 2014 l’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) va existir una voluntat per part de l’Ajuntament de donar una sortida pública a la propietat. Va ser sota el mandat d’ERC i la Garnatxa que es va plantejar un Pla de Millora Urbana del carrer Lleida i la Gaietana (PMU7), però la reordenació va ser declarada nul·la després que Creperia S.A guanyés la sentència judicial.
La previsió de futur és que un fons d’inversió converteixi la segona i tercera planta de la masia en habitatges i construeixi un bloc de pisos a la parcel·la lateral, deixant un total de dinou habitatges nous al mercat immobiliar
“L’Ajuntament no s’aclaria i volia expropiar una propietat sense pagar-la”, diu Elias, qui recorda que el consistori els va oferir un terreny que no estava requalificat a canvi de la superfície de la Gaietana. “Això literalment és canviar-te un Ferrari per un Twingo. Nosaltres estàvem encantats de col·laborar amb l’Ajuntament i més si era per un bé per la comunitat, però som una societat anònima i tenim el nostre afany de lucre. No canviarem un bé sense una compensació econòmica o de les mateixes característiques”, rebla l’empresari.
Tal com s’indica en el pla d’ordenació, l’objectiu del consistori local era recuperar la superfície de la Gaietana per “destinar-la en gran part a la construcció d’habitatge protegit, especialment necessari per a la gent jove i la gran del poble”. Però, segons afirma la propietat, l’oferta de l’Ajuntament va ser “tant de mínims que ni la bona voluntat podia ser suficient”: terrenys no qualificats i “cap intenció de compra de l’espai”.
A hores d’ara encara no se sap com acabarà l’ordre de desallotjament, si acabaran fora o no les okupants de la Gaietana. El que sí que se sap és que sense una expropiació el futur de la Gaietana està sentenciat, així com ho estan els seus més de set segles d’història, durant els quals la masia estat refugi dels bombardejos de la guerra civil i punt de reunions clandestines de l’esquerra independentista, tal com adverteix el col·lectiu. La previsió de futur és que un fons d’inversió converteixi la segona i tercera planta de la masia en habitatges i construeixi un bloc de pisos a la parcel·la lateral, deixant un total de dinou habitatges nous al mercat immobiliari. D’aquest futur, l’Ajuntament en mossegarà només el 70% de la planta baixa que destinarà a un equipament municipal, que haurà de compartir rebedor amb les inquilines dels pisos.
