Presentem el reportatge audiovisual 'La gota que fa vessar el Delta. Un futur sota l'aigua', un treball documental que ens acosta la lluita de les habitants del delta de l'Ebre per garantir la supervivència d'aquest indret d'alt valor ecològic, fortament castigat pels efectes recents del temporal Gloria i el llast històric que ha suposat l'abandó de les successives administracions públiques de la seva obligació de preservar-lo
Durant la quarta setmana de gener el temporal Gloria va assolar diferents punts de Catalunya, però les pitjors conseqüències les van patir principalment les zones costaneres. Un dels indrets més afectats va ser el Delta de l’Ebre, que en aquesta ocasió va patir una estacada insòlita malgrat ser una terra acostumada als fenòmens meteorològics adversos. El fort vent de llevant va aixecar un gran onatge, que sumat a les intenses i prolongades precipitacions va produir inundacions d’aigua dolça i salada i grans destroces a tota la zona. L’episodi ha fet reflotar una polèmica recurrent al voltant d’aquest territori: la seva desaparició.
Deixant de banda la intensitat del temporal, un dels motius de la seva capacitat destructiva ha estat la regressió de la zona costanera que fa de barrera natural en casos com aquest. Els deltes són ambients dinàmics i la seva superfície canvia en funció de les aportacions de sediments del riu que els rega. El riu Ebre fa uns seixanta anys que ha vist reduït el seu cabal sòlid, fins al punt que actualment a la seva desembocadura només arriben d’un 1 a un 3% dels sediments que pertocaria. La resta es queden als embassaments i preses que es van començar a construir als anys cinquanta i que estan repartits per tota la seva conca, com l’embassament de l’Ebre (entre Reinosa i Arija), la presa de Yesa o la de Mequinensa.
La població del Delta de l’Ebre ja fa anys que pateix uns impactes que van en augment, però no s’estan fent actuacions per pal·liar-los i és per això que se senten abandonades per les institucions i els governs
Les conseqüències del retrocés no només tenen efecte en l’àmbit geomorfològic i ecosistèmic, sinó que la població que viu i treballa al Delta també es veu perjudicada. La seva població ja fa anys que pateix uns impactes que van en augment, però no s’estan fent actuacions per pal·liar-los i és per això que se senten abandonades per les institucions i els governs. Després del Gloria, un simple visitant poc familiaritzat amb la dinàmica de l’àrea podria no apreciar les repercussions, però hi eren i hi són.
En aquest reportatge audiovisual es mostren les principals afectacions que s’han produït i algunes de les persones damnificades valoren el que ha passat i ens ofereixen la seva opinió sobre quina és la situació general. Musclaires que s’han trobat les estructures destrossades i han perdut la collita d’enguany, arrossaires amb els camps inundats d’aigua salada, pescadors que s’han trobat estructures escampades per la costa i tonyines encallades als arenals, platges desaparegudes, camins esborrats… persones que veuen com potser hauran de marxar de la terra on viuen.
La sensació general és que, si la situació es manté com fins ara, és d’esperar que continuï el seu retrocés i que els efectes negatius s’incrementin. Les mesures per posar-hi remeï han de ser imminents i per primera vegada els diversos agents implicats s’han unit per crear la Taula de Consens, un espai per introduir la problemàtica a l’agenda política i fer entendre que el moment del delta de l’Ebre és ara o mai.
