Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La justícia belga decidirà si extradita el raper Valtònyc el pròxim 17 de setembre

Després de la vista, els advocats del raper mallorquí han anunciat que la decisió es prendrà d’aquí dues setmanes i estan convençuts que el tribunal belga tindrà en compte les vulneracions del dret a la llibertat d’expressió que tenen lloc a l’Estat espanyol

 

Gemma Garcia | @gemma_g_fabrega

Quan falta un dia perquè el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena hagi de comparèixer davant la justícia belga, el raper mallorquí Valtònyc ha tingut una vista amb el tribunal de Gant que finalment decidirà si l’extradita i per quins delictes el pròxim 17 de setembre: amenaces, enaltiment del terrorisme o injúries a la corona. A més, tot i així, en cap cas l’extradició no seria automàtica, perquè els seus advocats han assegurat en roda de premsa que recorrerien la decisió. El lletrat Gonzalo Boye ha assegurat a les portes dels jutjats que la vista ha anat molt bé i que han pogut exemplificar com “es vulnera de forma sistemàtica la llibertat d’expressió” a l’Estat espanyol. Boye està convençut que el tribunal ho tindrà en consideració de cara a la resolució. En tot cas, han informat que la fiscalia en principi descarta l’extradició per terrorisme.

Des del passat tretze de maig, Valtònyc es troba exiliat a Bèlgica i així ha evitat l’ingrés a presó dictat per l’Audiència Nacional espanyola, després que el Tribunal Constitucional rebutgés admetre a tràmit el darrer recurs. El raper creu que en el cas de dictar l’extradició, només seria per amenades. Precisament, la condemna a tres anys i mig de presó té el seu origen en una denúncia de Jorge Campos, president de l’antiga fundació espanyolista i anticatalanista Círculo Balear, per amenaces. Valtònyc ha insistit en què l’Estat espanyol utilitza el delicte de terrorisme per “perseguir la dissidència” i ha recordat que “hi ha persones a la presó sense un judici just” i concretament, “una quinzena de rapers condemnats”.

La decisió es pren precisament quan la mateixa Audiència Nacional ha reconegut que en el formulari redactat per sol·licitar l’eurordre d’extradició, va marcar la casella del delicte de “terrorisme”, que implica l’extradició immediata, en comptes d’”enaltiment”, tal com ha recordat l’advocat Boye.

La mateixa Audiència Nacional ha reconegut que en el formulari redactat per sol·licitar l’extradició, va marcar la casella del delicte de “terrorisme”, que implica l’extradició immediata, en comptes d’”enaltiment”

La condemna a tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons la va ratificar el Tribunal Suprem el 15 de febrer del 2018. La sentència venia de l’Audiència Nacional espanyola i l’havien signat el febrer de l’any anterior els jutges Concepción Espejel, Juan Pablo González i Enrique López.

Tots tres magistrats estan vinculats al Partit Popular (PP). La mateixa María Dolores de Cospedal va professar públicament l’amistat amb Concepción Espejel – Concha per a les amigues- l’any 2014 durant l’acte d’entrega de la Creu de l’Ordre de San Raimon de Penyafort (Patró dels Juristes), que premia membres de l’Administració de Justícia. Juan Pablo González va ser vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP i és amic de l’exministre popular Jaime Mayor Oreja. I Enrique López també va ser col·locat al Tribunal Constitucional després de sis anys de vets per part del PSOE i és amic de l’exministre Federico Trillo i José María Michavila. González i López també comparteixen el fet d’haver impartit alguns cursos per a la Fundació FAES vinculada al PP.

Els tres magistrats de l’Audiència Nacional que van signar la sentència de tres anys i mig de presó per al raper mallorquí estan vinculats al Partit Popular

Precisament per la seva proximitat amb el PP, tant Espejel com Enrique López vas ser apartats de la peça Gürtel sobre la visita del Papa el 2016. I recentment, després que l’acusació popular al·ludís “amistat íntima o enemistat manifesta”, el Tribunal també ha apartat Juan Pablo González i no podrà jutjat les peces separades del cas sobre Benedicte XVI, Udef-Bla, l’Ajuntament de Jerez i AENA.

Espejel, també condecorada pel Ministre de l’Interior amb l’Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil, recentment ha estat en el centre de la polèmica. Les defenses dels vuit joves d’Altsasu, acusats de terrorisme per una baralla en un bar amb uns guàrdies civils fora de servei, van demanar la seva recusació per estar casada amb un guàrdia civil. Degut al seu matrimoni amb un coronel de la l’Institut Armat, les defenses van argumentar “l’existència d’un interès directe o indirecte de la magistrada amb el procés judicial, en atenció als seus estrets vincles”, un fet que finalment no es va tenir en compte. Entre el seu currículum, també destaca el cas del torturador Billy El Niño. La magistrada va considerar que si hi havia algun delicte havia prescrit i va suspendre les mesures cautelars ordenades pel jutge Pablo Ruz de retirada de passaport i obligació de comparèixer setmanalment al jutjat.