Avançar-se a les propostes antiavortistes de l’ultradreta abans que ocupe més poder és l’objectiu de la campanya ‘La meva veu, la meva decisió’ (‘My voice, my choice’), que pretén recollir un milió de signatures entre la ciutadania europea a favor del dret a l’avortament abans de les pròximes eleccions al Parlament Europeu, entre els dies 6 i 9 de juny.
Les representants de la campanya a l’Estat espanyol, Kika Fumero, Cristina Fallarás i Luciana Peker, han presentat recentment la iniciativa a Ca Revolta, al districte de Ciutat Vella de València, amb l’objectiu de sumar-hi esforços i, sobretot, posar de nou damunt la taula el dret a l’avortament lliure i gratuït. Un dret al qual “vint milions de dones a Europa no poden accedir”, segons dades dels col·lectius impulsors de la campanya, que aplega organitzacions i activistes feministes de diversos països europeus.
Tal com va explicar Kika Fumero, exdirectora de l’Institut Canari d’Igualtat i coordinadora regional de la campanya, ‘My voice, my choice’ naix de l’Institut 8 de Març d’Eslovènia, i s’acull al mecanisme de la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE). Aquest, tal com la Iniciativa Legislativa Popular a l’Estat espanyol, permet a la ciutadania fer propostes de caire legislatiu davant els organismes europeus. En aquest cas, es demana a la Comissió Europea “l’elaboració d’una proposta de finançament als estats membres perquè es puguen dur a terme avortaments de forma segura, d’acord amb les lleis locals, per a qualsevol persona a Europa que no tinga accés a l’avortament segur i legal”, segons el text de la ICE.
La Iniciativa Ciutadana Europea no interferiria amb les lleis de cada país, sinó que demana a la Unió Europea assumir les competències per a garantir el dret a l’avortament
Així, la iniciativa no interferiria amb les lleis de cada país, sinó que demana a la Unió Europea assumir les competències per a garantir aquest dret. No comptar amb accés lliure a l’avortament “no només posa les dones en risc de patir dany físic, sinó que també afegeix estrès mental i econòmic sobre dones i famílies en situació de marginació que ho tenen encara més difícil per accedir-hi”, argumenta l’organització.
La campanya demana, per tant, primer de tot, sufragar les despeses a les ciutadanes que viuen a països on l’avortament està prohibit i que s’hagin de desplaçar a un altre per interrompre l’embaràs. És el que continua passant, per exemple, a Polònia, que només permet aquesta intervenció en casos de violació o incest, si la vida de la dona està en perill, o en cas de malformació fetal greu. També a Malta, amb una legislació que ni tan sols inclou aquests supòsits i que castiga l’avortament amb penes de presó, tant per a la persona que avorta com per a qui l’ajude a fer-ho.
Eliminar barreres econòmiques, socials i de recursos als països on és legal avortar són altres demandes de la iniciativa. Són els casos, per exemple, d’Àustria, on l’avortament és legal però no gratuït, o de l’Estat espanyol, on l’accés a l’avortament és un dret i està cobert per la sanitat pública, però l’objecció de consciència del personal mèdic sovint hi posa dificultats. Les membres de la campanya han denunciat que molts centres hospitalaris no garanteixen la presència d’un professional de la salut que duga a terme aquestes intervencions i que són freqüents les derivacions a clíniques privades.
La campanya demana sufragar les despeses de les ciutadanes que viuen en països on l’avortament està prohibit i que s’hagin de desplaçar per interrompre l’embaràs
En quart lloc, demanen l’extensió del dret a l’avortament a dones en situació de vulnerabilitat, com ara aquelles en situació administrativa irregular i sol·licitants d’asil. Per últim, amb la iniciativa, es busca garantir que, si una dona vol avortar fora dels terminis establerts a la legislació local, puga viatjar a un altre estat on puga fer-ho de forma legal i segura.
La campanya ‘My voice, my choice’ va engegar-se a principis d’abril amb el registre de la ICE davant la Comissió Europea. Per a recollir el milió de signatures necessàries perquè vaja endavant, les organitzacions disposen de dotze mesos, però s’han marcat com a data límit per aconseguir-les el 5 de juny, abans de l’inici de les eleccions al Parlament Europeu .
“No sabem què eixirà d’aquestes eleccions, però el que és clar que la ultradreta està ocupant cada vegada més espais i a les institucions europees avancen amb força” planteja Kika Fumero. Així, assolir l’objectiu de la campanya abans dels comicis permetria donar-li força i dotar de visibilitat “un dret que no està tan consolidat com ens podria semblar”, planteja la periodista i escriptora feminista Cristina Fallarás.
A data de hui, la iniciativa ha aplegat 200.000 signatures i, si inicialment li donaven suport organitzacions de vuit països europeus, ara ja compta amb entitats dels vint-i-set països de la Unió Europea. Figures de la política institucional com l’exministra d’Igualtat Irene Montero o l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero també hi han donat suport.
“No sabem què eixirà d’aquestes eleccions, però el que és clar que la ultradreta està ocupant cada vegada més espais i a les institucions europees avancen amb força”, plantegen les impulsores
“A l’extrema dreta organitzada se l’ha de frenar” assevera Cristina Fallarás. “I el feminisme pot fer-ho si ens organitzem. Som un moviment internacional i solidari i justament en la qüestió de l’avortament hi ha consens. Hem de signar per totes, les que estan i les que vindran” va concloure en l’acte de presentació.
Decidir sobre el propi cos, eterna diana de l’extrema dreta
La parada a València de la campanya no és casual. “Som ací per assenyalar l’extrema dreta, perquè qui governa amb l’extrema dreta, és extrema dreta” sentenciava Cristina Fallarás, en referència al pacte de govern PP i Vox per a la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament del Cap i Casal.
“L’extrema dreta és un moviment global que va de Trump a Milei, passant per Abascal a Meloni. Han ocupat les institucions i les utilitzen per anar contra els drets de les dones”, va afegir durant la presentació, fent al·lusió al “Encuentro en Defensa de la Vida Ciudad de València”. Fou organitzat el passat març per la Conselleria de Sanitat de l’Ajuntament de València, en mans de Vox, i es va celebrar en un centre municipal en el barri de Benicalap, que va comptar amb la presència d’estudiants de secundària d’un centre concertat.
“L’extrema dreta és un moviment global, han ocupat les institucions i les utilitzen per anar contra els drets de les dones”, denuncien
Per a Luciana Peker, periodista i escriptora argentina, l’obsessió contra el dret a l’avortament de l’extrema dreta respon “a l’odi cap a les dones i les dissidències sexuals”. Peker va participar en la lluita per la Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs a l’Argentina, que finalment va aprovar-se en desembre de 2020. Arran la victòria del polític ultradretà Javier Milei, el passat desembre, Peker va exiliar-se del seu país natal per la falta de llibertat i seguretat generades pel govern de Milei.
Dissabte passat, en declaracions abans de la presentació de la campanya, l’escriptora es va referir també a l’organització internacional de l’extrema dreta, “molt ben finançada i de forma gens transparent”, va destacar. Així ho corroboren estudis com Ofensiva fonamentalista a la democràcia, elaborat per l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, que analitza la coordinació internacional de diferents grups fonamentalistes contra els drets sexuals i reproductius de les dones i també de la població LGTBIQ+. A l’Estat espanyol, entre les principals hi ha HazteOir, Abogados Cristianos o el Fòrum de la Família.
“No són organitzacions que estan a favor de la vida” va plantejar Luciana Peker: “Les mesures econòmiques que està prenent Milei a l’Argentina per a deixar sense pensió les dones que s’han dedicat a les cures ens mostren que no tenen cap interès a protegir la maternitat ni la vida ni el dret a la vida. No va d’això, sinó d’acarnissar-se contra les dones i els cossos gestants” va afirmar.
“El dret a l’avortament és la ciutadania plena, és el dret a la sexualitat i al gaudi, a decidir, a la identitat… I, com el poder econòmic, són drets que ells volen reservar-se com a propis”, va denunciar Peker.
