Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La memòria de la fruita

Projectes associatius recuperen varietats de fruiters tradicionals en risc de desaparéixer com a resposta a la pèrdua de la diversitat biològica cultivada i el model agrícola intensiu

Pau Agost i David Navarro a la finca forestal del castell de Xinquer, a la serra d’Espadà / Arxiu

Són les cinc de la vesprada d’un dia tardorenc a la serra d’Espadà. El sol comença a amagar-se entre les abruptes muntanyes que conformen el paisatge, governat per la surera, el pi, l’olivera, l’ametller i la garrofera. Pau Agost i David Navarro, dos joves obstinats a construir el seu projecte vital al món rural, ens esperen a la placeta d’enfront del Museu de Ciències Naturals d’Onda (Plana Baixa), una de les portes al parc natural de la serra. No tenim temps a saludar-los que Agost ja arrenca la furgoneta per recórrer la serpentejant carretera que condueix a l’Alcúdia de Veo. A escassos quilòmetres d’aquest municipi de 188 habitants es troba el que s’ha convertit en la seua segona llar: la finca forestal del castell de Xinquer. És ací on desenvolupen Empelts de la Memòria, un projecte de recuperació de varietats fruiteres locals en risc de desaparéixer i de creació d’un arborètum –una mena de jardí botànic per a conservar-les–, i on aterren les seues tres lluites: la cura de la biodiversitat cultivada, la preservació de la memòria rural i l’increment de la vida als pobles.

Aquest tipus de projectes de recuperació i conservació de varietats al País Valencià sorgeixen arran de dues amenaces latents. D’una banda, el despoblament de les zones d’interior –a principis de 2020, dels 542 municipis valencians, 215 no arribaven als 1.000 habitants– i, com a conseqüència, la necessitat de crear fonts d’ocupació basades en l’aprofitament sostenible dels recursos rurals per revertir els desequilibris demogràfics entre les ciutats i els pobles. D’altra banda, la pèrdua de la diversitat biològica cultivada. Segons l’últim informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), de les 6.000 espècies vegetals que es cultiven per a obtenir aliments, menys de 200 contribueixen “de manera substancial” a la producció alimentària mundial, i només nou representen el 66% del total de la producció agrícola. Així mateix, la mateixa entitat xifra en un 75% la pèrdua de la diversitat agrícola mundial en el darrer segle.

Inici de l’empeltada amb una incisió a la branca

 

La causa principal de la desaparició de les varietats antigues és “la implantació del sistema agroalimentari capitalista, que sols busca estandarditzar una varietat per fer-la rendible, mentre que se substitueixen les tradicionals”, explica Pau Agost, biòleg ambiental especialitzat en l’agroecologia i membre de la junta directiva de l’associació Connecta Natura. Des que va desenvolupar el projecte Empelts de la Memòria per al seu treball de fi de màster, ara fa al voltant de dos anys, ens detalla que han aconseguit recuperar més d’una seixantena de varietats d’espècies diferents –albercoc, préssec, poma, pera, pruna, figa, magrana o codony–, i estan treballant per multiplicar-les i posar-les a l’abast de la pagesia local per tal d’establir una conservació participativa. “Recuperem les que corren més perill. Encara estem acabant d’acotar l’olivera i l’ametller, que són les que més s’han treballat ací des del franquisme, quan va començar el procés d’homogeneïtzació”, matisa.


Un procés en tres fases

El treball que desenvolupen es divideix en tres fases simultànies: recuperació, conservació i revalorització. En la primera, es duu a terme una investigació etnogràfica a partir d’entrevistes al veïnat camperol de la zona i visites als bancals per a conéixer el context agrícola, les varietats de fruiters tradicionals, la seua localització i el nivell de risc d’extinció, així com els coneixements associats al seu cultiu.

En la segona fase s’insereix una porció de teixit del fruiter a recuperar en els troncs d’altres arbres de la mateixa família botànica

En la segona fase, s’empelten les varietats –s’insereix una porció de teixit del fruiter a recuperar en els troncs d’altres arbres de la mateixa família botànica, de manera que l’empelt es nodreix de la planta arrelada i creix com una de nova– i s’estudia el seu creixement tenint en compte diversos aspectes, com el tipus de terra i de poda o el clima. “L’èxit d’aquesta fase –subratlla Agost– és que molta gent puga reproduir-les i guardar-les i, al mateix temps, que la conservació dels fruiters faça moure la gent per recuperar la memòria i defendre el territori”.

Empelt d’una branca a un patró

 

Per últim, una vegada ja no hi ha perill de pèrdua, es treballa per estudiar i promoure les varietats, amb la finalitat de poder diversificar l’agricultura de muntanya i dinamitzar el territori mitjançant la seua comercialització en grups de consum de proximitat.

Els projectes de conservació de varietats fruiteres tradicionals s’integren en diverses xarxes de treball col·laboratiu

Marco Sangiorgo, un italià de la Llombardia establert a Cruïlles (Baix Empordà), fa més d’una dècada que es dedica a la recuperació de varietats tradicionals de pruna, albercoc, cirera, poma, magrana o figuera. El seu centre de reproducció i refugi de fruiters i fruits silvestres, Arboreco, compta amb una col·lecció de més de 170 varietats antigues i està format per diverses parcel·les agrícoles repartides per la comarca, tot i que l’activitat principal la desenvolupa als peus del massís de les Gavarres. “Les varietats no són nostres, són de tothom; per tant, si algú ens demana material vegetal per empeltar, el donem. El que sí que venem són les plantes ja empeltades”, manifesta.

Per ara, es financen a través de la venda de planters a persones interessades i/o a agricultores ecològiques, així com de l’organització de cursos, tallers i xerrades per ensenyar a empeltar o podar. “No rebem cap ajut públic, encara que en el darrer any n’ha sortit un i sí que estem interessats a demanar-lo”, detalla Sangiorgo, qui no amaga, però, la seua reticència a dependre de les subvencions. “Els ajuts han de vindre, però el més important és facilitar l’accés a la terra i deixar de promoure l’agricultura intensiva”, exigeix.


Enxarxar-se al territori

Els projectes de conservació de varietats fruiteres tradicionals s’integren en un col·lectiu molt més ampli de xarxes de treball col·laboratiu, com la Xarxa Catalana de Graners; l’Asociación Galega Froita Autóctona do Eume, a Galícia; la Red de Semillas, en l’àmbit de l’Estat espanyol, o Fruits Oubliés, a l’Estat francés. Gràcies a la seua tasca, les administracions públiques han començat a implicar-se en la recuperació de la biodiversitat cultivada. A Catalunya, l’any 2013, el Departament d’Agricultura va aprovar el Pla d’acció per a la biodiversitat cultivada. A través d’aquest, s’han destinat ajuts a la caracterització, promoció i divulgació de les varietats, mentre que en els últims anys les conservadores han aconseguit que els esforços inversors també s’orienten cap a la conservació i cultiu.

Connecta Natura critica que són les grans entitats les que tenen més facilitat d’accés a les ajudes per recuperar la biodiversitat

En les Illes, l’any 2018, es va publicar un decret per a la conservació de les varietats locals, el qual va propiciar la creació del Catàleg de les varietats locals d’interès agrari de les Illes Balears i d’una comissió on estan representades associacions del sector i institucions. Per a Toni Calafell, enginyer tècnic agrícola del Consell Balear de Producció Agrària Ecològica (CBPAE), membre de l’Associació de Varietats Locals de Mallorca i recuperador i conservador de varietats locals de cirera, pruna i préssec en una finca d’Estellencs –municipi de 327 habitants de la serra de la Tramuntana–, l’administració ha fet un “bon treball” perquè les varietats queden documentades i es reconega aquest treball “de manera oficial”. No obstant això, critica la manca de suport cap a la tasca de recuperació i coneixements agronòmics.

Pel que fa al País Valencià, el Pla per a la diversitat agrària, aprovat en 2017, ha possibilitat la publicació del Catàleg valencià de varietats tradicionals d’interès agrari. Tanmateix, només s’hi recullen algunes varietats hortícoles, principalment les més conegudes de les comarques del Túria-Xúquer i de les Comarques Centrals, negligint la gran diversitat d’arreu del territori. “Tenim un problema estructural a l’hora de fer inversions”, considera Agost fent referència al curtterminisme dels ajuts
i al fet que es destinen grans subvencions a grans organitzacions “en comptes de destinar xicotetes quantitats a xicotets col·lectius arrelats al territori”. En aquest sentit, els membres de Connecta Natura critiquen que són les entitats amb gran capacitat econòmica les que poden accedir a les ajudes més beneficioses per a desenvolupar projectes de recuperació de la biodiversitat. En canvi, després externalitzen el treball a associacions especialitzades en aquest àmbit i que treballen sobre el terreny. “Nosaltres els preparem propostes concretes per al projecte, però són els grans els que el presenten i, per tant, els que obtenen el mèrit i continuen creixent. Invertim la situació, no?”, proposa.


Resiliència al canvi climàtic

Fa quasi dues dècades que Cesáreo Casino, agricultor i president de l’Associació Albar –formada per una cinquantena de persones amb experiència en el desenvolupament i sostenibilitat rurals–, treballa per la recuperació de la diversitat de la fauna i flora tradicionals de la comarca del Racó d’Ademús. “Nosaltres no en traiem cap benefici econòmic, ho fem per convicció”, rebla amb rotunditat. Especialitzats en la recuperació de varietats locals de poma, des de l’Associació Albar posen l’accent en els avantatges que presenten les varietats antigues sobre les comercials, sobretot perquè “posseeixen un valor nutricional més elevat” i “resisteixen millor a les condicions del territori i climatològiques”.

Segons el biòleg ambiental Pau Agost, les característiques genètiques de les varietats antigues, adquirides a partir de processos de selecció i millora, les han preparat per a sobreviure a condicions climàtiques adverses. “El procés d’homogeneïtzació repercuteix en la genètica. Les varietats modernes tenen una diversitat genètica menor, perden complexitat, i això els fa tenir menys ferramentes per a adaptar-se a plagues o canvis climàtics”, explica. En canvi –afegeix–, “la diversitat genètica de les varietats tradicionals és major; potser no t’assegures tenir cent quilos de fruita cada any, però sí que t’assegures un ecosistema més divers, més resilient a qualsevol crisi, més sa i més independent de les empreses i el petroli”.

Cuidar la biodiversitat cultivada no es pot deslligar de la defensa d’un model de producció agrària molt més sostenible i resilient, així com tampoc d’una forma de vida rural, vinculada al camp i a una determinada relació amb la terra i l’entorn; un vincle que Agost i David Navarro, des del projecte Empelts de la Memòria, confien que no només evitarà perdre la sobirania alimentària i el patrimoni col·lectiu que representen aquestes varietats, sinó també l’arribada d’una catàstrofe climàtica i l’abandó i la desaparició dels pobles enclavats en la serra d’Espadà.

Article publicat al número 516 publicación número 516 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU