“Papi, entrarà algú?”. Aquesta és la pregunta que, des que van intentar entrar al seu habitatge, el fill d’Adrián li fa al seu pare moltes nits. Adrián, en tractament de diàlisi, va ser desnonat per impagament hipotecari. Després, el seu pis es va posar en venda en distints portals immobiliaris, tot i que ell i els seus fills van poder continuar vivint-hi, gràcies a una moratòria hipotecària. Des que es va publicar l’anunci, segons assegura, pateix un assetjament immobiliari “constant”. Trucades de gent interessada a comprar, amenaces o intents d’aplanament són algunes de les situacions a les quals s’ha hagut d’enfrontar cada dia la seua família, la qual, finalment, s’ha vist obligada a tornar al seu país d’origen. Adrián s’ha quedat a València, però els seus fills, esportistes d’elit, han hagut de deixar enrere els seus somnis de futur ací a causa del “racisme” i “l’assetjament immobiliari” que denuncien haver patit.
Aquest dimarts, 31 d’octubre, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de València ha convertit el baix del carrer Joan de Mena en l’escenari de quatre testimoniatges de famílies valencianes afectades per assetjament immobiliari i racisme per part de la banca, fons d’inversió i rendistes particulars. Al llarg de la roda de premsa, s’han conegut les experiències de discriminació que han sofert María, Adrián, Mª Dolores i Rosario. “Ens estan afonant com a persones”, ha lamentat Mª Carmen.
La plataforma ha exigit la “intervenció urgent” per part de les administracions i ha subratllat la importància de l’aplicació efectiva del Decret Llei 3/2023 com a principal mesura per a abordar la problemàtica
Amb l’esclat de la crisi financera de 2008, milers de persones en règim hipotecari van perdre l’habitatge i, davant l’absència de vivenda pública, el govern espanyol va aprovar les anomenades “moratòries hipotecàries”, que fins a 2017 van permetre suspendre 27.400 desnonaments, segons les últimes dades disponibles del Consell General del Poder Judicial. Aquesta mesura permetia a les famílies que havien perdut el seu pis romandre en aquest. De fet, la Llei 1/2012 especifica que aquelles famílies que estan en situació de vulnerabilitat poden continuar residint en sa casa si un jutge així ho dictamina. De la mateixa forma, obliga els nous propietaris a respectar l’ús i gaudi de les famílies que hi viuen. Tanmateix, a la pràctica, no s’està complint.
Igual que Adrián, Rosario va aconseguir la moratòria hipotecària. Després de quedar vídua, va haver de decidir entre pagar el lloguer i menjar, per la qual cosa va perdre el seu habitatge. Nerviosa, Rosario ha relatat les situacions d’assetjament que ha hagut de suportar després d’això. “És un infern, tinc por d’obrir la porta”, ha confessat.
La plataforma ha exigit la “intervenció urgent” per part de les administracions i ha subratllat la importància de l’aplicació efectiva del Decret Llei 3/2023 com a principal mesura per a abordar la problemàtica. Els representants de la PAH València han pres la paraula per expressar el seu compromís en la lluita per la justícia i la igualtat en l’accés a l’habitatge, així com en la denúncia de les vulneracions dels drets humans a favor de la propietat. “No ens conformarem amb discursos buits, volem compromisos”, ha reivindicat José Luis González, portaveu de la PAH València. I ha afegit: “No és constitucional que hi haja milers d’habitatges buits o gent dedicada a l’especulació, mentre una altra està al carrer. Ens juguem la convivència democràtica”. Les seues demandes impliquen la recuperació dels habitatges buits per part de l’administració, així com regular el lloguer, les llicències de pisos turístics i crear mecanismes de convivència per a crear un marc de solidaritat i vetllar pel dret a l’habitatge.
Mª Carmen, una altra de les afectades que ha intervingut en la roda de premsa, tanca els dos panys i posa una escala darrere de la porta cada nit des que li assetgen diàriament. Ella vivia en règim de lloguer social fins que la propietat —el Banc Sabadell i Solvia—, a través d’un burofax, la va informar que el seu habitatge havia sigut venut a un fons voltor, malgrat tindre el contracte en vigor i totes les mensualitats pagades. La PAH es va creuar en el seu camí i va aconseguir renovar el contracte per un any, fins al 12 de març de 2023, però la situació no va millorar. El 27 d’abril va ser demandada per impagament, denúncia que la propietat va retirar perquè no va poder demostrar els fets dels quals se l’acusava. “Jo em pregunte: On vaig amb 61 anys, malalta i sense família?”, expressa.
Mª Carmen vivia en règim de lloguer social fins que el Banc Sabadell i Solvia la van informar que el seu habitatge havia sigut venut a un fons voltor
Mª Carmen Salcedo, membre de PAH, explica el cas de María, una altra veïna de València víctima d’assetjament immobiliari. Amb 51 anys va demanar un crèdit hipotecari de 160.000 euros. L’arribada de la crisi va comportar que no poguera abonar la quota de la hipoteca i el banc la va demandar per impagament. Després de morir el seu marit, poc abans d’esclatar la pandèmia, va decidir passar Nadal amb el seu fill, a la casa del qual es va quedar durant el confinament. En tornar a l’edifici, el pany havia sigut canviat, sense ordre judicial ni data de desnonament. Aconseguir entrar no va ser una victòria, ja que en entrar tots els seus records i pertinences ja no estaven. La casa estava buida. Cinquanta anys de la vida de María que han anat a parar al fem.
La roda de premsa no s’ha celebrat només amb l’objectiu de denunciar la situació, sinó també fer una crida a l’acció. A través de les veus d’aquestes cinc persones afectades s’expressa una realitat present en moltes vides. “Aquesta és la lluita de Maria contra Goliat i les Maries alguna vegada han de guanyar”, ha reblat la membre de la PAH.
