El pis número 2 de l’edifici del carrer Caixers 2, al districte de Ciutat Vella a València, ha estat desnonat avui a les nou del matí. Era la quarta ordre de desnonament d’aquesta porta, després de suspendre’s l’anterior la setmana passada, quan no es van presentar les forces policials. Aquest cop, però, a les cinc de la matinada, fins a dotze furgons de Policia Nacional han aplegat a la finca quan encara no havien arribat persones per defensar l’espai, han anat fent fora i identificant a les que resistien a les escales interiors de l’edifici i han executat el desnonament.
La propietat de l’edifici és Good Capital Investiment SL, la societat destinada a la compravenda i construcció d’immobles que pertany a l’empresari Arturo Tamarit Campos. Com ja va explicar la Directa, l’empresa té la intenció de rehabilitar la finca i destinar-la a habitatges de luxe. Per ara, a l’edifici queden tres pisos en règim d’okupació, un pis on viu una de les antigues veïnes i quatre pisos més que ha recuperat l’empresa.
L’empresa propietaria de l’edifici, Good Capital Investiment SL, té com a objectiu rehabilitar la finca i destinar-la a habitatges de luxe
L’edifici Caixers es va aixecar l’any 1889. L’any 2019, va ser venut a l’empresa de Campos, i es va fer fora a la majoria de les veïnes que hi vivien. Símbol de resistència i lluita veïnal, Caixers va ser okupat l’any 2020 amb l’ajuda d’un equip jurídic i l’aprovació de les veïnes que vivien a l’edifici, com a “projecte polític i comunitari” impulsat per la urgència habitacional d’un grup de persones. “La nostra línia sempre ha sigut la construcció d’un espai de resistència enfront de la turistificació dins d’un barri que és devorat pels processos de gentrificació i que resulta molt hostil”, conta una de les antigues veïnes de l’edifici. A més, la part baixa de la finca acull el Baix Social Okupat (BSO) Ca la Caixeta, on des d’aleshores participen diferents col·lectius de la ciutat i es porten a terme diverses activitats.
Actuació policial de violència i desgast
L’edifici ha afrontat ordres continuades de desnonament on les veïnes denuncien el desplegament “desmesurat” de policia que “sempre supera el nombre de persones que acudeixen a la convocatòria”. Unes actuacions policials que moltes vegades van acompanyades de “moltíssima violència”. Relaten que en un dels intents de desnonament de la porta 2, a més de treure “sense preguntar res i a la força” a unes persones que estaven encadenades tot fent una performance, també varen trencar el pany de la porta principal -considerada bé patrimonial-, i van obrir la porta 2 abans que aplegara la comitiva judicial, per després posposar-se l’ordre.
L’edifici ha afrontat ordres continuades de desnonament on les veïnes denuncien que el desplegament policial “sempre supera el nombre de persones que acudeixen a la convocatòria”
El 3 de setembre, la convocatòria fou de dues portes alhora: “La policia va aplegar tres hores abans del previst, va treure la gent a la força, la va identificar i acordonar la zona perquè les persones que anaren aplegant no pogueren accedir a la porta”. Aquesta tècnica, expliquen des de la finca, és recurrent. A la porta 6 vivien quatre persones que van marxar abans del desnonament, per la qual cosa el pis es trobava buit quan la policia espanyola hi va accedir; a la porta 1, vivien una mare i el seu fill menor d’edat. Quan va aplegar la comitiva judicial, tractaren de negociar un lloguer amb la propietat, però aquesta es va negar. Sols van tenir mitja hora per treure totes les seues coses, i com asseguren les veïnes, la mare i el fill es troben per ara separats enfront de la “dificultat de trobar un pis on poder viure junts”, i a l’espera d’un de serveis socials.
A més, asseguren que “a cada desnonament, s’intenta aprofitar per a desallotjar un altre espai”. És a dir, al primer desnonament que hi va haver a Caixers, també es va desallotjar un baix que les veïnes empraven com a magatzem i per a realitzar activitats comunes. En un altre, també es va accedir per desnonar l’altell on vivia una altra persona migrant i que tenia dificultats per accedir a un habitatge. És per això que les veïnes temen que en propers desnonaments “puguen perillar altres espais comunitaris de la finca com el BSO”.
Amb el temps també ha anat creixent el sentiment d’inseguretat a la zona de Ciutat Vella. Algunes de les persones vinculades a Caixers expliquen que “el moviment autònom i anarquista que es mou pel centre de València està molt vigilat”, la qual cosa s’evidencia amb “identificacions sense cap motiu pel carrer”. En aquest sentit, creuen en la importància de “crear espais segurs com centres socials okupats a barris on la policia té cada vegada més presència i la resta d’espais estan pensats únicament pel consum” i conclouen que “cal resistir al centre perquè no ens porten sempre als màrgens”.
