Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La trena, les lluites de tres dones

Ressenya del llibre La trena de Laetitia Colombani, traduït del francès per Anna Casassas i publicat per l’editorial Salamandra català l’any 2018

 

Susana Vazquez Badia | @sumazigh

De vegades, amb el cap m’escapo d’aquest taller
i els pensaments se m’enduen
a països llunyans,
a vides desconegudes.

Com un eco tènue,
me n’arriben les veus
que es barregen amb la meva.

Aquests versos pertanyen a una treballadora del taller de Sicília que apareix a La trena. La seva veu enllaça les històries de vida de tres dones rebels, lluitadores i convençudes en la recerca de la llibertat personal i social. Dones les veus de les quals arriben a barrejar-se fins a confondre’s amb les de les lectores. Laetitia Colombani (Bordeus, 1975) té la capacitat de crear un espai de sororitat –la relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals– que traspassa el paper i arriba a mans de qui llegeix l’obra.

La trena és la primera novel·la de l’autora francesa i ha rebut el prestigiós Prix Relay en la seva 40a edició l’any 2017

L’autora francesa va estudiar cinema i és directora, actriu i guionista. La trena és la seva primera novel·la i ha rebut el prestigiós Prix Relay en la seva 40a edició l’any 2017. Les seves influències cinematogràfiques queden paleses en la novel·la. Hi utilitza un llenguatge que excedeix síntesi i plasticitat. Avança de forma delicada, com si demanés permís a cada personatge, una descripció general de la vida de cadascuna fins a arribar a un retrat íntim i colpidor.

La tècnica emprada ens recorda la pel·lícula Babel (2006), d’Iñárritu i Arriaga o la novel·la Les hores (1998) de Michael Cunningham. Aquesta darrera també adaptada al cinema i dirigida per Stephen Daldry l’any 2002. Totes dues obres influències reconegudes per l’escriptora. De fet, La trena també s’està adaptant al cinema i la mateixa Colombani n’és la guionista.


Apropar-nos a nosaltres mateixes

La Smita viu a Badlapur, l’Índia. Com a dona i dalit (intocable) malviu en la pobresa extrema; desposseïda de qualsevol dret i invisible a ulls de la societat. La seva feina consisteix a recollir amb la mà els excrements de la casta superior. El centre de la història gira entorn la determinació que la Smita pren perquè la seva filla, la Lalita, pugui estudiar i trencar així el cercle que la predisposaria a viure un futur miserable com el de la seva mare.

La Giulia viu a Sicília i carrega amb el pes d’una família tradicional, catòlica i masclista. Treballa en un negoci familiar gairebé únic al món: la confecció de perruques amb cabells autèntics. La noia gaudeix de la feina; en coneix tots els secrets. Un dia coneix un noi sikh que és refugiat a l’illa. La percepció d’ella, del seu entorn i del món en general farà un gir total.

La força de La trena rau en la consciència femenina, col·lectiva i aferrissada, que hem de tirar endavant per tal de vetllar pels nostres drets

La Sarah viu al Canadà. Advocada de renom, amb una carrera vertiginosa i exitosa, és mare i s’ha divorciat en dues ocasions. Una dona que reconeix que ha hagut de trencar el sostre de vidre; la barrera que una dona es troba per ascendir en el seu lloc de treball. Una vida planificada on no té cabuda la improvisació però on la malaltia –el càncer– apareixerà de forma sobtada, tot capgirant completament el seu dia a dia.

Les vides de tres dones a tres continents diferents. Idèntiques lluites per a combatre. Moltes, massa violències exercides contra la dona arreu del món. Sempre tota la força per rebutjar allò que la societat i els estereotips esperen de nosaltres. Perquè la força de La trena rau en la consciència femenina, col·lectiva i aferrissada, que hem de tirar endavant per tal de vetllar pels nostres drets.