Aquest dilluns, 22 de febrer, el conseller d’Economia del Govern català, Pere Aragonès, presentava l’avantprojecte dels pressupostos de la Generalitat amb el rutilant anunci d’uns comptes “que ens permeten recuperar el terreny perdut durant la crisi econòmica” en l’àmbit de les polítiques socials. Detallant més l’anunci, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, aventurava 1.312 milions d’euros per dependència, 287,7 milions d’euros destinats a la protecció de la infància i adolescència, o 305 milions d’euros per al foment de la inclusió social i la lluita contra la pobresa” en cas que aquest pressupost aconsegueixi prou suports parlamentaris per tirar endavant.
Amb tot, des del col·lectiu de treballadores que operen en l’àmbit de la intervenció social i el suport a les persones que requereixen atenció i cures, es llegeix amb força escepticisme que aquest increment de dotació pressupostària signifiqui una millora de les condicions de treball i de la qualitat del servei per a les persones assistides. “La majoria d’aquests diners aniran destinats a empreses controlades per grups privats, que se salten el conveni i els plecs de condicions amb el beneplàcit de les administracions”, es proclama des de la plataforma Sector Social Combatiu, una nova assemblea laboral que acaba de formar-se amb l’objectiu de denunciar “la progressiva precarització de l’àmbit de la intervenció social”. La plataforma està integrada per seccions sindicals de CNT de Barcelona, la GCT, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la plataforma Xarxa de cures i aquest dimecres han dut a terme la seva primera acció, consistent en el que han batejat com un “piquet” informatiu que ha visitat la seu de l’entitat que agrupa les entitats que presten serveis en el tercer sector, coneguda com La Confederació i han visitat també la seu del sindicat CCOO a Barcelona. A totes dues seus sindicals han lliurat un document en el qual exigeixen “un conveni d’acció social que sigui decidit de forma transparent i tenint en compte els i les professionals”.
Tal com explica un representant del col·lectiu, membre de la CNT Barcelona, “des de fa sis anys està empantanegada una suposada negociació d’un nou conveni d’acció social del qual no en sabem gairebé res”. A la taula de negociació, per part de la representació laboral, només hi ha els sindicats CCOO i UGT, amb els quals la plataforma Sector Social Combatiu es mostra molt crítica. “És una negociació a porta tancada, allunyada dels centres de treball i dels treballadors als quals afecta”, explica l’activista. A l’altra banda d’aquesta taula negociadora hi ha La Confederació, una agrupació patronal en la qual s’hi apleguen més de 1.200 entitats i ONG dedicades a àmbits tan diversos com el lleure educatiu i sociocultural, l’atenció domiciliària, les escoles bressol públiques, la intervenció social amb infants, joves, famílies i altres col·lectius en risc d’exclusió social, l’atenció a afectades per diversitat funcional física o intel·lectual o l’atenció precoç –entre altres– i que aplega des d’agrupacions assistencials de tota la vida com la Creu Roja o Càritas, fins a petites cooperatives i entitats sense ànim de lucre en l’àmbit local. Però cada cop més, segons la plataforma Sector Social combatiu, abunden altres plataformes controlades per grans grups empresarials –citen, en aquest sentit Clece i Accent Social, sota l’òrbita de la multinacional ACS, presidida per Florentino Pérez; o Valoriza, controlada per un altre grup constructor, OHL– que s’estan especialitzant en l’adjudicació dels grans concursos de prestació de serveis socials que convoquen les administracions públiques.
Segons un representant de Sector Social Combatiu, la manca de seguiment dels contractes amb grups privats per part de les administracions sumada al bloqueig de la negociació del conveni suposa una indefensió total per a les treballadores
Aquesta situació s’està palesant en multitud de conflictes laborals en un sector que, per la diversitat dels serveis que presta i pel fet que sovint també atrau molts grups de voluntariat, fa l’acció sindical conjunta i la defensa dels drets laborals molt complicada. Des de l’estiu passat, per exemple, les treballadores del Servei d’Ajuda a Domicili de Barcelona” estan mobilitzades i han fet diverses protestes davant de l’Ajuntament, a la plaça de Sant Jaume, per denunciar les condicions precàries que pateixen. Es tracta d’una prestació dels Serveis Socials de Barcelona que va ser licitada a Accent Social. Des de la plataforma Sector Social Combatiu es denuncia que, per norma general, “les administracions, tant Generalitat com ajuntaments o diputacions, no fan un seguiment de si s’estan complint les condicions dels contractes d’adjudicació ni del conveni regulador del sector”, explica González.
Segons Sector Social Combatiu, aquesta manca de seguiment sumada al bloqueig de la negociació del conveni suposa una indefensió per a les treballadores total a l’hora de reivindicar els seus drets en un sector molt desestructurat que ha patit una precarització no només salarial –en sis anys els salaris mitjans s’han incrementat en una ocasió, un 1,2%, segons Sector Social Combatiu– sinó també en jornades laborals maratonianes, imposició d’hores extres i festius treballats, canvis sobtats d’horaris i torns i unes exigències de disponibilitat “incompatibles amb la conciliació amb la vida personal”. Unes condicions que, com és obvi, també repercuteixen en una manca de resposta idònia a les persones destinatàries dels serveis, moltes en situació de vulnerabilitat com dones víctimes de violència masclista, infants tutelats per l’administració o refugiades.
La plataforma, segons que explica un dels seus activistes, “no reclama poder formar part de la taula negociadora del nou, però sí que aquesta sigui transparent, cosa que no ha estat fins ara, i faci públiques totes les actes de totes les reunions que vagi fent”. Sector Social combatiu també reclama que els grups privats que treballen en el sector publicitin els salaris del seu personal directiu que, a parer de les activistes, és el destí, en bona part, dels pressupostos de les administracions destinats a aquest àmbit.
