Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La variant de la C-31 amenaça de dividir la plana de l'Empordà amb un macropont

Els municipis de la plana empordanesa han decidit oposar-se al projecte de la variant de la C-31 al pas per Torroella de Montgrí. Volen seguir comunicats, tant entre ells com amb la resta del país, però sense grans infraestructures entremig. Proposen l'alternativa zero: actuar sobre el sistema viari actual i millorar el transport públic. Ara, cal esperar la resposta de l'administració

Una de les rotondes actuals a Torroella de Montgrí / Arxiu

Amb l’objectiu principal de solucionar els problemes de circulació i les llargues cues que es generen entorn el municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), la Generalitat de Catalunya ha presentat el projecte de variant de la C-31. Aquesta nova infraestructura viària suposaria la construcció de dos quilòmetres de carretera que unirien l’actual vial de Verges a Torroella i el que va de Serra de Daró a Torroella mitjançant un pont elevat de gairebé un quilòmetre de llargada i més de trenta metres d’alçada, creuant tota la plana empordanesa.

En aquests moments, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya està estudiant les propostes i al·legacions rebudes durant el procés d’informació pública i la tramitació ambiental. Per ara, no es comprometen a donar un calendari més acurat sobre el desenvolupament d’aquesta actuació tot i que el passat mes de desembre el conseller de Territori, Damià Calvet (Junts per Catalunya), va fer unes declaracions, en les quals es comprometia a deixar de banda qualsevol alternativa que no comptés amb el suport del territori.

“L’impacte és paisatgístic, és agrícola, és mediambiental, és de contaminació i és econòmic”, explica Pere Llos, de l’entitat ecologista Gent del Ter, davant aquesta proposta que pretén resoldre una problemàtica derivada de l’estacionalitat turística, però no té en compte la importància de l’activitat agrícola al territori, segons explica. “Ens podem quedar sense turistes i sense camps. Llavors, què tenim?”.

Unió de Pagesos i entitats ecologistes i veïnals van preparar una moció en contra d’aquest projecte, que ha estat aprovada en tots els consistoris dels municipis afectats

Les comarques gironines concentren tres de les carreteres de Catalunya   amb una sinistralitat més elevada, conseqüència de les seves característiques i, sobretot, del seu deteriorament. Cal actuar. Això és el que van reclamar al govern català els vint-i-quatre alcaldes del Baix Ter l’any 2016, moment en el qual se’ls va prometre una inversió de vint milions d’euros en millores a la xarxa viària de la zona. Una promesa que no s’ha vist materialitzada fins al setembre de 2020, quatre anys més tard, quan es va presentar el programa d’actuacions del Departament de Territori i Sostenibilitat per millorar les carreteres del Baix Ter, dins el qual s’emmarca la variant de Torroella de Montgrí.

El rebuig a la variant de la C-31 ha estat contundent. Unió de Pagesos, Gent del Ter, IAEDEN-Salvem l’Empordà, l’Associació de Naturalistes de Girona i SOS Costa Brava van preparar una moció en contra d’aquest projecte, que ha estat aprovada en tots els consistoris dels municipis afectats. El darrer i decisiu va ser Torroella de Montgrí, el 22 de desembre de 2020. En aquest document, expressen la necessitat de buscar alternatives a aquest projecte que promoguin un model de desenvolupament i turisme sostenible, reconeixent els perjudicis econòmics, de salut, urbanístics i socials que causen les actuals congestions i el pas d’una via principal com la C-31 pel centre de Torroella de Montgrí.

La variant de la C-31 amenaça de dividir la plana de l'Empordà amb un macropont
Cultius de pomeres a la plana de l’Empordà |Laura Masó Ferrerons

 

La preservació del paisatge natural i agrícola és un dels elements decisius. El municipi d’Ullà, amb una part important de població i territori dedicat al sector de la poma, seria un dels més afectats. “El problema més greu és que destrossa tota la plana empordanesa. A part, amb les pilones i els terraplens del viaducte, en el cas que hi hagués un aiguat, es crearia un embassament d’aigua, que s’acumularia fins a arribar a entrar a Bellcaire o a Ullà”, explica Josep López, el seu alcalde.

Unió de Pagesos també ha manifestat el seu rebuig a la proposta al·legant la destrossa a l’espai agrari que suposaria. “No estem en contra que es facin carreteres perquè la gent es mogui, però ja en tenim que fa desenes d’anys que no s’hi fan inversions i cal arreglar-les i ampliar-les. Tot i que també ocuparien més espai agrari del que ocupen, sempre és un dany molt menor que fer una traça nova, que destrossa i malmet espai agrari”, afirma Carme Rosset, representant de l’organització agrícola a la província de Girona.


Alternativa variant zero

Per a les entitats i els municipis, la proposta presentada per la Generalitat de Catalunya no és la solució. Segons Ignasi Sabater, alcalde de Verges, “tirar endavant aquest projecte, a més de suposar un fort impacte mediambiental, evitaria només el 15% del trànsit a Torroella durant els mesos d’estiu. Pensem que conjuntament amb el territori es poden buscar altres alternatives que siguin econòmicament viables i sostenibles”.

L’alternativa plantejada des del territori és la millora de la xarxa viària actual del Baix Ter i el desenvolupament d’actuacions específiques per descongestionar el trànsit

L’alternativa plantejada des del territori és la millora de la xarxa viària actual del Baix Ter i el desenvolupament d’actuacions específiques per descongestionar el tràfic de Torroella de Montgrí. És la que han anomenat la “variant zero”. “De moment, abans de pensar en grans projectes, caldria complir els que fa temps que s’han d’executar. Des del territori, clarament tothom considera que és prioritari la millora de l’entramat existent de carreteres que uneixen els nostres municipis”, afirma Sabater.

Per una banda, es contempla l’ampliació dels vorals per evitar les inundacions d’aquestes carreteres, fer-les més segures i permetre la circulació de vehicles agrícoles i bicicletes. Per l’altra, es proposen dues antenes per desviar el tràfic fora del municipi de Torroella, senyalitzar els aparcaments exteriors, treure aparcaments del passeig i posar semàfors als passos de vianants.

Inundacions al pont de Verges |Laura Masó Ferrerons

 

“Volem fer un accés directe a la carretera de l’Estartit, que no travessi el poble, i també un accés directe des de la rotonda a l’esquerra que vagi al principal nucli de pàrquing de Torroella”, diu Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí. Aquest municipi compta amb un Pla de Salut Municipal i amb un Pla de Mobilitat sostenible, que no va ser aprovat en el seu moment, però que marcarà les línies per les futures actuacions.

Segons Colomí, el finançament fins ara és municipal. “Són actuacions que farem com a Ajuntament, però tant de bo tinguem el suport econòmic de la Generalitat”, diu. I és que segons explica l’alcalde d’Ullà, assumir l’alternativa és més econòmic que el projecte proposat: “el cost estimat de la variant de la C-31 seria de 28 milions d’euros, mentre que per arreglar totes les carreteres des d’Ullà a Torroella i de Torroella a la Pera, segons la proposta de la Generalitat el 2015, se’n necessitaven 20 milions”.


Una oposició generalitzada

La substitució del vehicle privat pel transport públic es planteja també com a solució complementària i alternativa a la nova variant. Segons explica l’alcalde de Verges, un dels dèficits de la comarca és la falta de transport públic eficient i assequible. “Ara, els desplaçaments des del Baix Empordà amb transport públic són molt complicats i molt cars. Per tant, és imprescindible una millora en aquest servei si es vol reduir l’ús del vehicle privat i evitar, per exemple, les situacions de congestió durant els mesos de més afluència de turistes”.

En aquesta línia, l’alcalde de Torroella manifesta la manca de transport públic per realitzar desplaçaments intercomarcals i accedir a serveis bàsics, i la dificultat del consistori per intercedir-hi. “Com a Ajuntament, no podem organitzar el transport públic, per llei no podem sortir del municipi i, per tant, ens hem d’espavilar quan hem d’anar a l’hospital, a hisenda, a la seguretat social, als jutjats o a estudiar a un altre poble”, explica.

La dependència del turisme en molts municipis de la Costa Brava i la poca valorització del sector primari és un dels arguments que defensa Unió de Pagesos per oposar-se a aquesta nova via

La variant de la C-31 i el rebuig generat en el territori no és un fet aïllat. Amb això coincideixen tant les entitats ambientalistes com el sector agrícola i els representants dels municipis afectats. Segons Colomí, “s’ha de valorar la necessitat real parlant amb el territori, perquè és el territori el que coneix la realitat. En la política, de la manera com s’està fent en aquests darrers anys, es compta poc amb el territori i després et trobes amb una resposta contundent per part dels afectats”. Per evitar que la variant de Torroella es converteixi en l’autopista de la Costa Brava o que es repeteixin propostes similars Sabater proposa “estar al costat de la gent, dels veïns dels municipis, del sector de l’agricultura… Escoltar-los i treballar plegats per trobar solucions urbanístiques i de mobilitat que no siguin forassenyades i trinxin encara més el territori”.

La dependència del turisme en molts municipis de la Costa Brava i la poca valorització del sector primari és un dels arguments que defensa Unió de Pagesos per oposar-se a aquesta nova via. “L’agricultura cada vegada té menys pes en el conjunt de la societat i ho acabarem pagant car. Si fiem la nostra base econòmica al turisme, el dia que hi ha una pandèmia com ara, no sabem què fer. Hem de ser capaços de produir, elaborar i crear nova riquesa”. I conclou dient que “les carreteres s’han de fer pensant amb el territori i el servei que han de donar, posant a la balança amb què beneficia i què perjudica. I buscar solucions perquè el benefici sigui el màxim amb el mínim de destrossa possible”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU