Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

L’accés a l’avortament al Salvador arriba a la Cort Interamericana de Drets Humans

L'ens judicial autònom discuteix el cas d'una jove salvadorenya a qui l'Estat va negar l'accés a interrompre un embaràs de risc. La decisió de la cort podria suposar un precedent per a totes les dones i persones gestants del país i la regió

Beatriz va aconseguir que la Cort obligara les autoritats del Salvador a permetre el seu avortament / Organitzacions col·litigants del Cas Beatriz

Al Salvador es prohibeix la interrupció de l’embaràs en qualsevol supòsit des de 1997. Amb la reforma del Codi Penal implementada aquell any, impulsada per la dreta i la jerarquia eclesiàstica, el país centreamericà va esdevenir en un dels estats amb una legislació més punitiva. A les penes previstes pel mateix avortament, que oscil·len entre els dos i vuit anys de presó, cal sumar-hi el fet que moltes dones són acusades d’un delicte d’homicidi. L’Agrupació Ciutadana per la Despenalització de l’Avortament al Salvador va recollir un total de 181 casos de judicialització entre 1998 i 2019, documentats a l’informe De l’hospital a la presó. Dels 181 casos, 49 dones van ser condemnades a penes que arribaven fins als quaranta anys d’empresonament.

Amb tot, les conseqüències d’aquesta política van molt més enllà de les més evidents. El Ministeri de Salut salvadoreny va realitzar un estudi en el qual calculava que hi va haver un total de 20.000 avortaments clandestins entre 2005 i 2008. D’aquests, l’Organització Mundial de la Salut estima que l’11% acaba amb la mort de la dona. Per una altra banda, el suïcidi ha esdevingut la primera causa indirecta de mortalitat materna entre adolescents embarassades. En l’informe Sense opcions? Morts maternes per suïcidi, elaborat pel Fons de Població de les Nacions Unides, s’explica que moltes adolescents recorren a aquesta sortida davant la imposició d’embarassos forçats o resultants d’abusos sexuals.


Feminismes en peu de lluita

Des de fa dècades els moviments feministes del país centreamericà han lluitat per tal de canviar aquesta realitat. Entre moltes altres iniciatives, el 2014 es va impulsar la campanya “Llibertat per les 17”, amb la qual es van radicar disset sol·licituds d’indult per a dones que complien diferents penes de presó a conseqüència de la interrupció del seu embaràs. En la majoria dels casos es tractava de dones molt joves i de classe popular, que al llarg de l’embaràs havien patit problemes obstètrics o complicacions en parts sense assistència medica. Les denúncies es produïen en el moment que arribaven als centres de salut, des d’on eren traslladades a la presó sota l’acusació d’homicidi. Quinze d’aquestes disset dones han recuperat la llibertat gràcies a la pressió realitzada per la campanya, restant-ne encara dues empresonades.

El 2014 es va impulsar la campanya “Llibertat per les 17”, amb la qual es van radicar disset sol·licituds d’indult per a dones que complien diferents penes de presó a conseqüència de la interrupció del seu embaràs

L’any 2021 l’Assemblea Legislativa, sota majoria de l’actual president Nayib Bukele, arxivava la iniciativa de reforma del Codi Penal presentada per col·lectius feministes el 2016. Proposaven la legalització de l’avortament quan l’embaràs fos resultat d’una violació, existís perill per la dona o hi hagués una malformació del fetus que fos incompatible amb la vida fora de l’úter. “En un context com el del Salvador, la criminalització de l’avortament significa la imposició d’una sèrie de violències sobre un grup determinat de dones: les empobrides i les que viuen a les zones rurals. Despenalitzar-lo és també una qüestió de justícia social”, explica Sara Garcia, activista feminista i membre de l’Agrupació Ciutadana per la Despenalització de l’Avortament.


L’avortament arriba al màxim tribunal 

És en aquest context que el cas d’una de les víctimes de la penalització de l’avortament arriba aquest dimarts a la Cort Interamericana de Drets Humans (Cort IDH), la qual té en les seves mans dictaminar una resposta que senti un precedent per a totes les dones i persones gestants del país i la regió. Es tracta de Beatriz, una dona jove, de la zona rural, en situació de pobresa i malalta de lupus. Després de ser mare amb 21 anys, el 2013 queda novament embarassada, i els metges li recomanen avortar. A més del risc que suposava per la seva pròpia vida, l’embrió patia una malformació severa. Davant l’immobilisme de l’Estat i el dictamen en contra de la Sala Constitucional del Salvador, el cas va arribar a la Cort IDH, des d’on finalment s’obligà les autoritats salvadorenyes a permetre que, 81 dies més tard, Beatriz accedís al dret a interrompre el seu embaràs.

 

Malauradament, la salut de la jove va quedar molt debilitada i no va sobreposar-se mai més. L’any 2017 Beatriz mor a causa d’una pneumònia mentre es trobava hospitalitzada arran d’un accident de tràfic. Amb tot, la denúncia iniciada per ella mateixa contínua endavant amb l’impuls del desig que expressà en vida: “no voldria que altres dones hagin de passar pel mateix que jo”. La Comissió Interamericana de Drets Humans ja va determinar que el Salvador era responsable per la violació dels drets de Beatriz, recomanant a l’Estat l’adopció de mesures per garantir l’accés real a l’avortament en situacions d’inviabilitat del fetus i de risc per la salut i la vida de la persona gestant. Ara ha arribat el torn de la Cort.

A les audiències d’aquest dimarts i dimecres s’escoltarà el testimoni de la mare de Beatriz i dels metges, així com dels diferents pèrits aportats per l’Estat i la mateixa Cort IDH. Alhora, s’esperen mobilitzacions per part del moviment feminista i també dels grups antidrets pels voltants de la Sala, situada a San José, capital de Costa Rica. “Aquesta serà la primera vegada que el màxim tribunal de les Amèriques es pronunciarà sobre un cas específic en el qual es denega l’accés a un avortament necessari per salvar la vida”, explica Sara Garcia en declaracions a la Directa. L’activista espera que amb la sentència hi hagi una condemna contundent a l’Estat, així com mesures de reparació i de no repetició. “Amb l’impuls de Beatriz confiem aconseguir el reconeixement del dret a decidir per a totes les dones i persones gestants de la regió”, conclou Garcia.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU