Sanitàries i sindicats han celebrat que el pacte del Govern amb els Comuns pels pressupostos frenarà la decisió de condicionar una part del pressupost dels CAP a la durada de les baixes. Però, per ser exactes, el que recull l’acord fa referència a les condicions econòmiques de metgesses i equips directius de l’atenció primària i, ara per ara, el Departament de Salut declina confirmar el compromís de retirar els indicadors sobre “excés” de dies de baixa inclosos enguany als objectius amb contraprestació econòmica per als centres d’atenció primària.
Si l’anunci es fa efectiu, serà el segon assalt contra els incentius econòmics lligats a escurçar les baixes que les metgesses de família organitzades responen i guanyen en un any. Ara bé, el trampolí que hi ha darrere de l’aposta de Salut es manté intacte.
Fa poc més d’un any, el gener de 2025, la Conselleria d’Olga Pané va renovar el conveni amb el Ministeri de Seguretat Social per controlar les incapacitats temporals, una funció que la Generalitat té delegada fa dues dècades. Com remarca Miguel Arenas, advocat laboralista i professor de Dret a la UOC especialista en Seguretat Social, Catalunya va ser la comunitat “pionera en percebre diners per la seva actuació, no només davant de les incapacitats permanents, sinó pel control de les incapacitats temporals”. La darrera actualització de l’acord té vigència fins a final del 2028.
Per fer seguiment del conveni, hi ha una mesa formada pel Ministeri, la Conselleria i representants de les principals mútues empresarials
De la bossa de més de 300 milions d’euros que el Ministeri dedica anualment a les accions de gestió i control de les baixes –delegades en diversos territoris– s’estima que entre 50 i 60 milions han arribat a la Generalitat cada any, en els darrers períodes. Els diners obtinguts amb el conveni han de revertir en el mateix propòsit.
Per fer seguiment del conveni, hi ha una mesa formada pel Ministeri, la Conselleria i representants de les principals mútues empresarials. Mònica Pérez, responsable de salut laboral a CCOO, considera que hi falta transparència. “No comparteixen amb el conjunt de la ciutadania, ni amb els sindicats, què es fa exactament a través del conveni, com es calculen els percentatges dels ingressos ni què en resulta de manera concreta”, detalla.
El crèdit que es liquida a les comunitats autònomes es valora segons el grau de compliment dels objectius i l’execució d’actuacions de millora del control i gestió de les baixes i també en funció de la quantitat de població amb dret a la prestació. El “control mèdic de l’adequació de la incapacitat temporal” és un dels objectius amb més pes econòmic dins l’acord entre els departaments de Salut català i de Seguretat Social espanyol (representa un 11% en la ponderació).
El “control mèdic de l’adequació de les incapacitats temporals” és un dels objectius amb més pes econòmic dins l’acord (un 11% de la ponderació)
La finalitat –consta en el conveni– és “implicar, per mitjà d’incentius econòmics, els metges d’atenció primària a adequar la durada dels processos als dies estrictament necessaris per a la recuperació funcional dels treballadors”. L’indicador que el conveni estableix que farà servir per valorar si es compleix, és el que Salut ha volgut introduir, ara, als objectius amb impacte econòmic pels centres d’atenció primària –“Excés de nombre de dies d’incapacitat temporal prenent com a referència el temps estàndard previst per a cada procés”.
Només una activitat de les compromeses al conveni supera lleugerament (amb un 12% de pes econòmic en la ponderació) la referent al “control mèdic de l’adequació de la incapacitat temporal”: que el personal mèdic avisi la inspecció mèdica si els processos de baixa transcorren o no de manera adequada.
Altres activitats tenen un pes econòmic notablement inferior en l’acord. Per exemple, que hi hagi personal mèdic consultor especialitzat en determinades patologies, suposa només un 3% de la ponderació.
Que hi hagi personal mèdic consultor especialitzat en determinades patologies, suposa només un 3% de la ponderació econòmica
“Les polítiques que la Generalitat ha pactat amb l’INSS mostren que la prioritat és escurçar el temps de les baixes, no pas agilitzar l’assistència sanitària a les ciutadanes”, planteja Pérez, i afegeix que el Govern “té a les mans la possibilitat de definir fins on vol complir el conveni i de quina manera”.
En la mateixa línia, Arenas remarca que comprometre-s’hi no és una obligació, sinó una decisió política, per la qual han optat de manera sostinguda els diversos governs catalans. “Es podria demanar que l’objectiu acordat amb el Ministeri de Seguretat Social fos dirigit a lluitar contra les llistes d’espera, i que els diners siguin per a això”, exemplifica.
En resposta a les crítiques que ha despertat la nova mesura de Salut, la Conselleria d’Olga Pané l’ha emmarcat en el conveni en qüestió. N’ha destacat que “estableix mecanismes per detectar quan una baixa s’allarga més del que seria esperable des del punt de vista clínic i per activar mesures de suport”. També, n’ha dit que els objectius que inclou es dirigeixen a fer que els centres sanitaris “puguin millorar la gestió d’aquests processos”.
Criteri d’estalvi
Metgesses de família, sindicats i advocades laboralistes assenyalen que una de les conseqüències d’anys sota aquest conveni és la tendència de la inspecció mèdica a actuar de corretja transmissora del criteri d’estalvi de les mútues i adoptar-lo en moltes de les seves intervencions.
Pau Estévez, advocat del Col·lectiu Ronda, adverteix un intent de “traslladar la forma de funcionar vista fins ara en la inspecció mèdica, que denega invalideses claríssimes, als centres d’atenció primària”
Davant els nous incentius previstos per a l’atenció primària, Pau Estévez, advocat de l’àrea de salut i treball del Col·lectiu Ronda, adverteix un intent de “traslladar la forma de funcionar vista fins ara en la inspecció mèdica, que denega invalideses claríssimes, als centres d’atenció primària”.
El lletrat ho considera una pressió pel personal mèdic i observa que pot servir de “banc de proves”: “Pot servir per a veure com avancen possibles mesures legislatives que puguin tenir més incidència, i per a veure què tolera la població”.
L’únic responsable de Salut al qual es reconeix un qüestionament dels “criteris economicistes” que marquen el conveni arrossegat fins ara és Toni Comín. L’exconseller, el 2016, havia declarat que calia canviar el conveni amb l’INSS i el funcionament de la inspecció mèdica a Catalunya que en deriva, per tal de no contravenir el criteri assistencial. Però va quedar en paper mullat. Sota l’aplicació de l’article 155, va renovar el conveni Neus Rams, qui Comín havia escollit per encapçalar la inspecció mèdica, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). Una dècada enrere, aquest organisme ja acumulava crítiques per forçar altes de manera clínicament injustificada.
La Plataforma d’Afectades per l’ICAM (PAICAM) fa una dècada que va posar l’alerta sobre les implicacions del conveni entre l’INSS i Salut
La Plataforma d’Afectades per l’ICAM (PAICAM) fa una dècada que va posar l’alerta sobre les implicacions del conveni entre l’INSS i Salut. I manté, fins avui, el suport a persones en condicions de salut precàries que defensen que haurien de poder accedir a incapacitats laborals. L’organisme és responsabilitat de la Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques del departament de Salut català, encapçalat per Lídia Domingo.
“Ús adequat, racional i responsable de la prestació”
“Formació i informació” sobre la gestió de les baixes al personal d’atenció primària és una altra de les activitats incloses al conveni de Salut i la Seguretat Social (ponderada amb un 5%). Inclou, també, “conscienciar” la ciutadania i fer arribar el missatge sobre l’ús “adequat, racional i responsable de la prestació”. Els cartells que van aparèixer als CAP a final d’any no van sortir del no-res.
Com tampoc surt del no-res l’exigència a les metgesses de família de respondre en menys de tres dies les propostes d’alta de pacients que fan les mútues empresarials. Així, les metgesses d’atenció primària s’han d’afanyar a justificar les baixes que han prescrit, si consideren que han de mantenir-se, cosa que passa en l’àmplia majoria dels casos. D’altra manera, l’ICAM pot donar l’alta a les seves pacients, sense ni tan sols haver-les visitat, a través d’un SMS. En el pla d’activitats del conveni, la gestió de les propostes d’alta que fan les mútues “de manera motivada” i en el termini establert, correspon a un 6% de la ponderació econòmica. En aquest cas, és una pràctica incorporada a l’atenció primària des de fa anys.
La gestió de les propostes d’alta que fan les mútues “de manera motivada” i en el termini establert, correspon a un 6% de la ponderació econòmica. És una acció incorporada a l’atenció primària des de fa uns anys
Fa una dècada que el sistema de mútues col·laboradores de la Seguretat Social va ampliar les seves potestats –i l’entrada de recursos públics associats. Si així ho han concertat amb l’empresa que la contracta, la mútua, a més d’encarregar-se d’atendre i cobrir les malalties professionals, derivades del treball i accidents laborals, pot encarregar-se de seguir les baixes mèdiques per malaltia comuna, i de fer propostes d’alta. De fet, aquesta possibilitat ha passat a ser la norma per les persones amb un contracte laboral a l’Estat. “La intervenció de les mútues en el sistema de gestió de les baixes mèdiques és tendent a buscar que les baixes s’escurcin, i el poder que tenen és enviar la persona treballadora a l’ICAM, que, com que es regeix també per criteris economicistes, tendeix a validar les propostes d’alta de les mútues, encara que vagin en contra dels criteris del personal mèdic de l’atenció primària”, detalla Estévez.
Salut defensa que agilitzarà els diagnòstics
La introducció dels incentius per “adequar” la durada de les baixes al temps “òptim” d’acord amb els barems de la Seguretat Social, que fa una setmana la Directa va poder comprovar, és una mesura que el Departament de Salut defensa que orienta a agilitzar l’accés a proves diagnòstiques i a rebre el tractament adequat. Un comunicat de la Conselleria d’Olga Pané, arran de l’onada de crítiques, fa constar que “no es tracta de retallar baixes ni les seves durades, sinó d’evitar que s’allarguin innecessàriament per problemes organitzatius, retards en proves o dificultats d’accés als especialistes”.
Fonts del Departament expliquen a la Directa que el plantejament seria que, com a organitzacions, els CAP apliquin “plans de millora”, utilitzant els “mecanismes disponibles per prioritzar les proves diagnòstiques”, que, afirmen, són adequats per poder complir amb el nou objectiu.
Salut fa constar que la nova mesura busca evitar que les baixes “s’allarguin innecessàriament per problemes organitzatius, retards en proves o dificultats d’accés als especialistes”
Per Mònica Pérez, la mesura que posa damunt la taula la Conselleria de Salut no es pot associar a facilitar l’accés a proves. “El fet que una baixa no s’allargui ha de ser el resultat, no l’objectiu d’un Departament de Salut, que entenem que ha de ser sempre un objectiu sanitari. Si es busca agilitzar els diagnòstics i tractaments, el que cal són més recursos de rehabilitació, fisioteràpia i atenció psicològica, de manera primerenca i ràpida”, planteja.
La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària ha emés un comunicat en què considera la mesura “inadequada i potencialment contrària a l’ètica i a la deontologia mèdica”. “Aquesta formulació introdueix un conflicte d’interessos estructural, pot erosionar la confiança metge-pacient i pot augmentar el risc de dany i d’iniquitat”, consideren, i plantegen que seria “acceptable” si es redissenya l’objectiu de manera que “incentivi processos assistencials”, en referència a la “reducció de demores”.
En quatre dies, el Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP) i La Capçalera han reunit més de mil signatures condemnant la mesura i compareixen aquesta tarda al Parlament. “Si l’atenció primària disposés dels recursos per fer un diagnòstic i tractament més ràpid, ja ho estaria fent. Jo no tinc cap interés més enllà de la salut de la meva pacient; no tinc conflictes d’interessos. El que voldria és que es recuperi com més aviat millor, perquè, a més, la persona està perdent diners estant de baixa”, defensa Eva Segura, metgessa part del FOCAP.
“Cada dia tenim a la consulta persones que no són ateses per les mútues. I igualment les volem fer responsables de processos per patologies comunes? El que plantegen és una externalització de recursos, un cop més”, denuncia la metgessa Eva Segura
Tenint en compte la firma, el juliol passat, d’un acord de col·laboració entre Salut, la Seguretat Social i l’associació de mútues, AMAT, la previsió és que aviat el sistema sanitari compti de manera més estesa amb les mútues per fer proves i seguiment de malalties traumatològiques per contingències comunes (és a dir, no professionals). Això, amb un incentiu econòmic per fer-ho.
És una via que tant el FOCAP com La Capçalera han rebutjat. Al pol oposat, reclamen que els recursos que es destinen a les mútues es dirigeixin a nodrir els recursos del sistema públic de salut. Un pas més enllà, defensen acabar amb un doble sistema, anòmal a escala europea, que en els últims anys s’ha anat enfortint rere la bandera de combatre l’absentisme.
“Les mútues no fan bé la seva feina principal, que és vetllar davant de la patologia professional. Cada dia tenim a la consulta persones que no són ateses per les mútues. I igualment les volem fer responsables de processos per patologies comunes? El que plantegen [Ministeri de Seguretat Social i Salut] és una externalització de recursos, un cop més, que no té sentit”, denuncia Segura. El FOCAP estima que tres de cada quatre persones amb patologies d’origen laboral recauen, a la pràctica, en l’atenció primària.
Absentisme i baixes: “Legalment no és el mateix”
La consellera de Salut ha posat al mateix sac les baixes i l’absentisme en diverses ocasions, i ho ha relacionat amb “un problema de competitivitat important”. L’advocat Pau Estévez insisteix que “legalment no és el mateix”: “En cap judici es parla en aquests termes d’una persona de baixa mèdica, perquè una baixa implica una suspensió legal del contracte de treball per una causa mèdica, mentre que absentisme és estar en situació legal de treball i no anar a treballar”.
Denuncien que un gruix de patologies derivades de la feina passen com a baixes per contingències comunes, en lloc de constar com a accidents laborals i malalties professionals
Per altra banda, Arenas assenyala dues peces que, a l’hora de presentar la quantitat i durada de les baixes mèdiques com una problemàtica creixent, el Govern està deixant de banda: “Afirmen que a Catalunya és on hi ha més baixes, però no diuen que l’afiliació ha crescut d’una forma brutal i que hi ha molta més gent treballant que a molts altres llocs d’Espanya, i tampoc diuen que a Catalunya és on duren menys les baixes mèdiques”.
Des del FOCAP i La Capçalera, n’afegeixen dues més: per una banda, ignorar en les comparatives a llarg termini que, fins al 2015, les baixes de curta durada –de menys de quatre dies– no constaven, perquè fins al quart dia no calia sol·licitar la baixa. De fet, les incapacitats d’entre un i tres dies representen entorn del 50% de les baixes del 2025, remarquen, en la mateixa línia, des de CCOO. I per altra banda, denuncien les metgesses, ignorar el gruix de patologies derivades de la feina que consten com a baixes per contingències comunes. “Si poguéssim descomptar les que són per causes laborals; que les mútues de les empreses no estan atenent, reduiríem més del 50% la xifra”, afirma Eva Segura.
