“Ser trans és creuar una frontera política”, deia fa uns dies el filòsof Paul B. Preciado. Ho és perquè posa en qüestió l’estructura binària en què es basa l’organització de la societat. Com en una dicotomia entre blanc i negre, en qüestions sexuals i de gènere, les persones hem de dir si som un home o una dona, heterosexuals o homosexuals.
Això és el que voldrien canviar les deu persones transgènere i transexuals que presenten candidatures a les pròximes eleccions municipals del 26-M a Catalunya. La setmana passada, es van trobar a l’acte Pioneres del municipalisme trans, organitzat per l’associació LGTBIQ+ Ca L’Enredus a Sabadell.
L’acte es va definir com “una acció de reconeixement i apoderament de les persones transgènere i transsexuals que es volen implicar en la política municipal”
En l’acte, que van definir com “una acció de reconeixement i apoderament de les persones transgènere i transsexuals que es volen implicar en la política municipal”, van celebrar que avui l’activisme trans compti amb l’oportunitat d’entrar a les institucions. Aquest pas endavant en l’àmbit municipal es produeix després que, al març, s’hagi aprovat la mesura que permet que les persones transexuals, transgènere o intersexuals puguin escollir el nom i el gènere amb què volen constar als registres que depenen de l’Ajuntament de Barcelona.
Malgrat tot, convé recordar que, fa tot just dos mesos, l’Observatori Contra L’Homofòbia va alertar que les agressions per LTGBfòbia s’han duplicat aquest primer trimestre del 2019, un 33% més de les que es van registrar en el mateix període el 2018. D’aquestes, un 17,1% ha afectat la comunitat transexual.
Una aposta pel feminisme, l’educació i per les polítiques pròximes
Les persones trans candidates es presenten a les llistes de Barcelona, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Sant Quirze del Vallès, Sant Vicenç de Castellet, Bigues i Riells, Bagà i Girona. A més de les seves ocupacions professionals, fa anys que intenten visibilitzar la realitat de les persones trans en els àmbits de la salut, l’educació, la feina, l’habitatge o la cultura. Malgrat tot, l’aspiració de l’activisme trans és més global. “La lluita de les persones trans va més enllà de l’àmbit pròpiament trans i necessita un canvi de mirada social”, exposa Fina Campàs (Vic, 1958), la candidata independent d’ERC per Sant Feliu de Llobregat.
La tasca social de Fina Campàs va començar el 2004 en l’àmbit de la salut. Va treballar per donar impuls a una unitat de referència homologada catalana (Trànsit), que avui atén i acompanya les persones trans amb una cobertura mèdica. Campàs s’ha preocupat força per la salut de la gent gran que és trans i, a més, ha fet feina de sensibilització en l’àmbit educatiu.
La candidata té molt clar allò que pot fer l’activisme trans en arribar a l’àmbit de la política: “La nostra lluita és solidària amb el moviment feminista actual, perquè també expressem que entendre el món en binari suposa un greuge patriarcal. Així, volem contribuir en la reflexió que pot conduir a la deconstrucció del gènere. A banda, en fer el salt a la política, creiem que podrem debatre aquestes qüestions, en un pla d’igualtat, amb els polítics que no són trans”.
“Volem que els activismes trans que es fan des dels col·lectius socials tinguin el suport de les polítiques públiques”, va demanar a l’acte de Sabadell el candidat de la CUP per Barcelona, Eloi Martín (Barcelona, 1995). Martín és un jove estudiant d’Humanitats que fa dos anys que fa tasques de sensibilització sobre la realitat de les persones trans. Ara pensa que pot anar una mica més enllà i treballar per “fer una societat més fluïda i lliure. Una cosa és plantejar polítiques sobre les necessitats del col·lectiu trans i LGTBIQ+ en els àmbits de la protecció de drets i la sensibilització i, una altra, forjar una mirada crítica sobre un sistema social que, basat en el binarisme i l’heteronormativitat, ens limita”.
La noció d’identitat és una qüestió que preocupa la candidata d’ERC per Sabadell, Clara Palau (Sabadell, 1958). Ha viscut tota la vida fent esforços per amagar que, en el seu cos, hi convivien dues identitats de gènere. “És això, el que vol la societat? Que siguem invisibles?”, es demana. Palau voldria treballar per acabar amb el fet que, en néixer, ja s’imposi a les persones una identitat de gènere. Així, pensa que “cal més educació per formar persones lliures i no només a les escoles, sinó fent polítiques de proximitat als barris, en l’entorn que tenim més a prop”. La candidata acaba amb una declaració que és de sentit comú: “Tenir la llibertat de poder triar com viure no és només una qüestió que afecti les persones trans, sinó tota la societat”.
