El consistori barceloní liderat per Ada Colau (Barcelona en Comú) ha decidit deixar de finançar Alencop, creada l’any 2015 per donar una sortida laboral i administrativa a persones que recollien ferralla al carrer en situació irregular, després d’una valoració tècnica en què evidenciava la manca de viabilitat econòmica del projecte. El tancament de l’empresa deixa més d’una desena de treballadores en situació de risc d’exclusió. La majoria d’elles havien aconseguit regularitzar la seva situació formant part de la cooperativa i ara temen pel seu futur, que els podria abocar –altra vegada– a una situació administrativa irregular amb el consegüent risc de deportació als seus països d’origen. Actualment, les sòcies de la cooperativa demanen a l’ajuntament que els pagui els mesos que entenen que se’ls deuen, que els ofereixi alguna opció alternativa de feina i que els concedeixi una reunió.
Les condicions de risc en les que es trobaven i la situació irregular de les ocupants van portar a l’Ajuntament a intervenir, en part gràcies a la pressió popular, per tal de trobar una solució conjunta
Joseph Silvere, de 34 anys, va venir fa una dècada del Camerun amb l’objectiu de trobar feina i enviar una quantitat mensual de diners a la seva família. Abans de la posada en marxa de la cooperativa l’any 2015, treballava per compte propi recollint ferralla a la ciutat de Barcelona. Tant ell com els seus companys vivien en una nau industrial ocupada del barri de Poblenou. Les condicions de risc en les que es trobaven i la situació irregular de les ocupants van portar a l’Ajuntament a intervenir, en part gràcies a la pressió popular, per tal de trobar una solució conjunta.
Arran d’aquesta necessitat, el 30 de juny del 2015 es posava en marxa l’empresa Alencop, especialitzada en recollida a domicili de residus domèstics, buidatge de naus, logística de transport i serveis de reparació d’electrodomèstics. A banda, comptaven amb una botiga on venien productes electrònics de segona mà. El projecte, concebut com un servei públic, s’articulava al voltant de tres eixos principals: l’ambiental, fomentant el servei de reciclatge i la reutilització d’objectes electrònics; el social, donant resposta a les necessitats de col·lectius vulnerables; i el comunitari, creant una xarxa amb diferents entitats socials de Barcelona. Moltes de les persones que, com en Joseph, es dedicaven informalment a recollir ferralla van passar a ser sòcies de la cooperativa Alencop i a treballar-hi com a autònomes. A banda, van tenir accés a habitatges socials que pagaven amb el treball a la cooperativa.
Problemes amb la gestió
La gestió de la cooperativa anava a càrrec d’un equip en teoria escollit per les mateixes sòcies, tot i que a la pràctica era l’Ajuntament qui prenia les decisions, segons ens expliquen les treballadores. L’Ajuntament recorda que l’acord es plantejava “com una aportació econòmica anual per part del municipi que s’aniria reduint progressivament a la vegada que augmentés la capacitat econòmica de l’empresa”. Des del consistori apunten que “aquesta evolució no es va arribar a produir mai”. Un altre dels objectius, segons apunta el servei de premsa del Comissionat d’Economia Verda, Social i Solidària de l’Ajuntament, era que Alencop fos una porta d’entrada al món laboral per a les treballadores i entenien que la seva estada a l’empresa havia de ser curta per crear així un model on les sòcies anessin rotant a mesura que trobessin feina. Joseph ens explica que el problema és que a l’hora de la veritat era “molt difícil que algú ens contractés, ja que no teníem experiència prèvia ni un coneixement bo de l’idioma, i ningú de nosaltres volia tornar a viure al carrer”. De manera que tot i produir-se algunes d’aquestes rotacions, moltes treballadores van seguir a Alencop els anys següents de la seva creació.
Tot i que en un principi es preveia una formació de sòcies de la cooperativa en matèria de gestió i organització, així com un seguiment individualitzat, aquesta no es va arribar a materialitzar mai, expliquen les treballadores
Tot i que en un principi es preveia una formació de sòcies de la cooperativa en matèria de gestió i organització, així com un seguiment individualitzat, aquesta no es va arribar a materialitzar mai, expliquen les treballadores. Aquest fet, sumat a la mala relació de les treballadores amb les persones tècniques encarregades de la gestió de la cooperativa, va generar un clima de malestar entre les sòcies i algunes van optar per marxar. “Ghana, Nigèria, Senegal, Camerun, Togo, Guinea, Mali, Gàmbia i Espanya… Realment no és fàcil gestionar un equip format per persones de nou nacionalitats diferents”, reconeix en Joseph. “Cada un de nosaltres viu situacions molt complicades i hi ha persones que els costa entendre la idea de treballar en grup, en col·lectiu. Com a tot arreu suposo”, conclou.
El novembre de 2019, la valoració tècnica dels equips gestors de la cooperativa va concloure que hi havia una manca de viabilitat econòmica en el projecte. Per altra banda, una consultora externa especialitzada en viabilitat i estratègia econòmica de cooperatives i projectes socials, va realitzar una altra anàlisi de viabilitat l’octubre de 2019 i va arribar a la mateixa conclusió. D’acord amb aquests resultats, expliquen des del consistori, “vam decidir no subvencionar més la cooperativa”. Les treballadores atribueixen els números negatius a la impredictibilitat de la demanda dels seus serveis, a la baixada dels preus del ferro en el mercat, a la mala repartició dels sous entre tècniques i treballadores de la cooperativa, a la falta d’experiència de les sòcies i sobretot al fet que el 2019 no poguessin realitzar una campanya de recollida de residus que en els anys anteriors els havia aportat gran part dels ingressos que havien de saldar amb el consistori, segons el conveni pactat.
Les demandes de les treballadores
Sense la subvenció de l’ajuntament, Alencop es veia gairebé abocada a tancar. El desig d’algunes de les seves treballadores però, és seguir amb el projecte sense el suport institucional, una opció en la qual estan treballant a llarg termini, en col·laboració amb la xarxa de migracions de l’ateneu cooperatiu Coòpolis. Mentrestant, expliquen que han arribat a un acord amb el consistori per seguir amb l’activitat durant uns mesos des de la data en què es va fer efectiva la decisió d’aturar la subvenció, el novembre del 2019. Segons aquest acord, si les sòcies generaven uns ingressos de 8.000 euros mensuals, podien seguir rebent el sou corresponent. Les treballadores ens expliquen que no només van arribar a aquesta xifra durant els passats mesos de desembre, gener, febrer i març, sinó que van superar-la. La crisi de la COVID-19 però, ha marcat un punt d’inflexió agreujant la fràgil situació en la qual es trobaven: actualment, les treballadores de la Cooperativa no tenen cap mena d’ingrés i reclamen a l’ajuntament que els pagui els mesos que se li deuen. Per aquest motiu, les sòcies, amb el suport del cercle de migracions de Coòpolis, la Xarxa de Cures Antiracistes i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, han decidit llençar en els pròxims dies una campanya de micromecenatge per aconseguir sufragar les necessitats bàsiques del col·lectiu durant aquests mesos de pandèmia pensant en la continuïtat de la cooperativa.
El desig d’algunes treballadores és seguir amb el projecte sense el suport institucional, una opció en la qual estan treballant a llarg termini, en col·laboració amb la xarxa de migracions de l’ateneu cooperatiu Coòpolis
Per altra banda, les treballadores d’Alencop veuen com la seva situació legal perilla, ja que si no troben feina en el moment de renovar el NIE, quedaran en situació administrativa irregular amb el risc que això pot comportar de ser retornats al seu país d’origen. Per aquest motiu, demanen a l’ajuntament que els faciliti la inserció laboral. També recorden al consistori que al Juliol se’ls acaba el contracte de lloguer social i mentrestant no han rebut senyals per part de l’administració, que assegura “estar treballant intensament” per garantir l’habitatge de les treballadores de la cooperativa fins a final d’any. Finalment, els socis demanen una reunió amb algun representant directe de l’Ajuntament per poder exposar les seves necessitats i intercanviar opinions sobre l’experiència d’Alencop amb l’objectiu de revisar els errors comesos per tal que no es tornin a repetir en un futur.
