Fa anys que l’edifici número 57 del carrer Perú de Gandia (la Safor) es troba immers en una batalla judicial. Es tracta d’un immoble de vivendes de protecció oficial (VPO) que en l’any 2019 va passar a gestió pública, després que l’Ajuntament resolguera el contracte amb l’empresa constructora. Els motius: incompliment dels acords de manteniment i d’ús dels habitatges, així com impagament d’un deute que ascendia fins als 429.000 euros. Ara, l’Ajuntament de Gandia, l’actual propietari i gestor, pretén desnonar una desena de famílies que encara hi resideixen. Algunes d’elles van signar un contracte de lloguer amb l’antiga gestora i altres van decidir ocupar per la seua situació de vulnerabilitat socioeconòmica.
Fa més de tres mesos que, a la incertesa de saber què passarà amb els seus habitatges, es va sumar el fet de no poder encendre els llums, ni cuinar, ni dutxar-se amb aigua calenta
Fa més de tres mesos que, a la incertesa de saber què passarà amb els seus habitatges, es va sumar el fet de no poder encendre els llums, ni cuinar, ni dutxar-se amb aigua calenta. Sense avís previ, el 23 de desembre de 2021 Iberdrola els va tallar la llum. L’actuació contravé el que estableix el reial decret llei estatal, vigent fins al 30 de juny de 2022, que prohibeix els talls de subministraments bàsics per a llars vulnerables, i la llei valenciana de l’any 2017, que exigeix un informe de vulnerabilitat als serveis socials municipals abans de cancel·lar el servei. A més, en l’any 2015, l’Ajuntament de Gandia —governat en coalició pel PSPV i el grup Bloc-Verds Compromís— va aprovar una moció d’urgència social amb què declarava el municipi com a zona lliure de desnonaments i acordava incrementar la partida destinada a ajudes per al pagament de subministraments, així com pactar amb les empreses que presten els serveis de llum, aigua i gas un acord per evitar els talls mentre dure el risc de desnonament i d’exclusió social.
És per això que, des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de la Safor i la Valldigna, consideren una “incoherència” que l’Ajuntament vulga incomplir la moció amb l’execució dels desallotjaments de la desena de famílies que viuen al bloc. “Entenem que l’Ajuntament no pot desnonar els veïns fins que els puga oferir una alternativa”, reflexiona Joan Cogollos, portaveu de la PAH la Safor-Valldigna. La Directa s’ha posat en contacte amb el consistori per via telefònica i correu electrònic per tal de preguntar si havia enviat els informes de vulnerabilitat de cada família a Iberdrola, si està treballant en la cerca d’alternatives habitacionals i sobre el destí del bloc, però en el moment de publicar l’article no ha obtingut resposta. Segons la informació publicada en la premsa local, en un principi, l’Ajuntament volia l’edifici per a ampliar el centre educatiu que hi ha al costat.
Segons Joan Cogollos, portaveu de la PAH la Safor-Valldigna que s’ha reunit amb la regidoria de Benestar Social, l’Ajuntament els ha comunicat “que ja no disposen de cap habitatge destinat a lloguer social a Gandia”
Segons explica Cogollos, qui s’ha reunit amb la regidoria de Benestar Social, l’Ajuntament els ha comunicat que ja no disposen de cap habitatge destinat a lloguer social a Gandia. Per tant, tot i que s’ofereix a pagar-los la fiança i el primer mes de lloguer, les famílies haurien de buscar pel seu propi compte un nou pis, la qual cosa ja han fet. Moltes de les residents han mogut cel i terra per llogar un habitatge a un preu assequible, però s’han topat de cara amb l’aporofòbia i el racisme. “Els demanen nòmines i avals, quan la majoria l’únic que tenen són els informes de vulnerabilitat o treballs molt inestables i viuen al dia”, relata Cogollos, qui, a més, posa el focus en la discriminació per motiu d’origen o perfil ètnic durant el procés de cerca d’una vivenda. “Si eres gitano o estranger, encara ho tens més complicat”, assevera. Per això, des de la PAH exigeixen que no es desnone cap família fins que, mitjançant els recursos de l’Ajuntament o de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha), se’ls trobe una nova llar. També demanen cuidar l’acompanyament d’aquestes famílies. “Moltes ni tan sols han rebut les cridades de l’Ajuntament, perquè no poden fer front a les factures telefòniques o han hagut de vendre el mòbil”, assegura el portaveu. Així tot, algunes d’elles haurien enviat un correu a l’alcalde, José Manuel Prieto Part (PSPV), per sol·licitar una reunió amb ell i recuperar la llum.
Sense habitatge ni treball
Tere Hidalgo és una de les poques famílies que va signar, ara fa onze anys, un contracte de lloguer amb la constructora i encara hi resisteix. Pagava 340 euros de lloguer al mes fins que l’Ajuntament va recuperar la gestió de l’edifici. “Ací no va vindre ningú ni em van comunicar cap canvi del número de compte per continuar pagant”, argumenta. Preocupada pel futur dels seus dos fills, de 15 i 16 anys —que han crescut al barri i estudien en l’institut Tirant lo Blanc, a escassos 50 metres de la seua casa—, insisteix en la necessitat que l’Ajuntament els oferisca una alternativa a un preu en funció de la situació econòmica de cada família. “Jo cobre la renda valenciana d’inclusió, com moltes altres veïnes. Tots els que vivim ací som vulnerables”, lamenta Hidalgo, a qui la manca d’un habitatge digne i d’estabilitat l’està afectant la seua salut mental i física. Està diagnosticada de depressió i fa poc va sofrir una angina de pit. “No podem continuar així. Amb els xiquets és complicat viure sense electricitat”, postil·la.
La majoria dels pisos, en canvi, van ser okupats progressivament sense cap coordinació, però amb el suport de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de la Safor les famílies s’han organitzat i estan disposades a evitar la seua expulsió, si no disposen d’una alternativa. Francisco Borrull és un dels veïns que ja té data de desallotjament: el pròxim 4 de maig. Amb 44 anys, acumula diversos anys de sensellarisme i problemes de salut, que li han impedit aconseguir un treball estable. Ara, està rebent l’ingrés mínim vital i la renda valenciana d’inclusió, un total de 694 euros amb què està disposat a pagar un lloguer. “Visc sol, puc tirar endavant amb el mínim, però necessite un habitatge”, reclama.
L’Oficina de l’Alta Comissionada per als Drets Humans, del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de les Nacions Unides, ha emès una resolució en què sol·licita a l’Estat espanyol “prendre mesures per a evitar danys irreparables” mentre que el cas de Francisco Borrull està sent estudiat pel Comitè. Aquestes mesures impliquen “suspendre el desnonament” o “atorgar-li un habitatge alternatiu adequat a les seues necessitats”. Malgrat la petició de les Nacions Unides i els acords institucionals, l’Ajuntament ha tirat endavant el desallotjament i només l’ha ofert la possibilitat de dormir en una pensió. “Esperem que el pegat que proposa no es quede en una mesura d’uns pocs dies, mentre dura l’atenció mediàtica”, adverteixen des de la PAH, que el 4 de maig ha convocat una acció de resistència pacífica a les portes del bloc.
“Els lloguers estan per 500 euros. Ni em volen arrendar ni puc permetre’m gastar més de la meitat dels ingressos en un lloguer i, a banda, pagar totes les despeses bàsiques de quatre persones en un moment en què tot està pujant de preu”, denuncia Eva Duván
A diferència de Borrull, moltes famílies tenen menors o persones dependents a càrrec seu. És el cas d’Eva Duván, qui hi viu amb els seus dos fills, de 5 i 16 anys; i el seu pare. “Em vaig quedar al carrer fa sis anys i un amic ens va ajudar a okupar”, recorda. El 22 de maig ha estat citada en els jutjats per saber si el seu desallotjament tira o no endavant. Fins al moment, continuaran en l’edifici, sense llum i cobrant una ajuda de 800 euros amb què ha de mantenir tres persones més. Duván, sense èxit, ha intentat buscar un altre habitatge: “Els lloguers estan per 500 euros. Ni em volen arrendar ni puc permetre’m gastar més de la meitat dels ingressos en un lloguer i, a banda, pagar totes les despeses bàsiques de quatre persones en un moment en què tot està pujant de preu”, denuncia.
El fet de no tenir un contracte de treball o treballar en condicions precàries dificulta molt que les famílies puguen arrendar una vivenda. Marina i el seu germà treballen només els caps de setmana en el sector de l’hostaleria. No reben cap ajuda i no arriben a ingressar ni 100 euros a la setmana, però amb això han de fer-se càrrec de dos familiars més amb problemes de salut. “Una bona part del que guanyem, el guardem per a poder desplaçar-nos en cotxe”, conten. Marina, qui està en llista d’espera per rebre un habitatge digne, i la seua mare confessen que l’edifici no està en bones condicions i que, a vegades, es generen alguns conflictes entre el veïnat, però tenen clar que si s’arreglaren els desperfectes i es garantira un habitatge digne per a totes les famílies, podrien continuar vivint en el carrer Perú.
