Les dones fa molts anys que estan a la universitat, però sembla més aviat que només se les hagi deixat entrar i no pas que la institució s’hagi deixat tocar i transformar per la seva presència, la seva participació i els seus sabers.
Les dones que treballen en l’àmbit de l’administració i serveis, les professores, investigadores i també les estudiants parlen de la feminització de la precarietat dins la UB i de la impossibilitat de la carrera acadèmica en compatibilitat amb la vida familiar o la maternitat
Les dones que treballen en l’àmbit de l’administració i serveis, les professores, investigadores i també les estudiants parlen de la feminització de la precarietat dins la UB, de la impossibilitat de la carrera acadèmica en compatibilitat amb la vida familiar o la maternitat i parlen, a més, sobre com és de masculina la jerarquia universitària: són els homes els qui governen la UB, són ells els qui gestionen i implementen majoritàriament les polítiques laborals i acadèmiques i són ells, llavors, els qui invisibilitzen i impossibiliten la presència de les dones dins els llocs de més alt reconeixement i remuneració. Tal com des dels òrgans de gestió i govern es plantegen els estàndards científics, a més, els plans docents i els projectes de recerca queden, si no hi ha una dona darrere, buits de temàtiques que incloguin visions de gènere i de diversitats. Sovint, les alumnes veuen els seus projectes de treball menystinguts quan proposen aquestes temàtiques, perquè els professors o els tutors en descarten la rellevància, i moltes estudiants expliquen que acaben les carreres sense conèixer què han fet les dones dins la ciència, la filosofia i la història. Un símptoma de tot això, per exemple, és que a carreres com Dret, on es formen advocades, advocats, jutges i jutgesses que potser hauran de treballar després amb casos de violències contra les dones, no hi ha ni assignatures ni programes d’estudis de gènere.
Si les dones són les que, malgrat tenir més altes qualificacions en els estudis de batxillerat, abandonen en més alt percentatge els estudis durant la carrera, si són les que més tard o mai arriben a estabilitzar-se com a treballadores dins la universitat, no hi ha dubte que té molt de sentit el naixement, l’organització i el creixement de l’Assemblea Feminista de la UB.
Vaga i Assemblea
Quan miren de recordar a iniciativa de qui va néixer l’Assemblea cap d’elles ho té massa clar, se’n consideren més aviat co-fundadores: “es convocà una assemblea oberta per preparar la vaga i hi va arribar qui va voler” comenta la Sònia Estradé, docent i investigadora de la Facultat de Física. “Ningú va fer oficial que fos en forma d’assemblea, però totes venim d’experiències de treball horitzontal i va ser aquesta la forma que va prendre”, comenta l’Anna Cucala, estudiant de Filologia. La Lara Longares, becària i docent de la Facultat de Psicologia afegeix que “estàvem preparant la vaga i totes vam tenir clar, de seguida, que aniríem més enllà del 8 de març”.
L’Assemblea Feminista de la UB és un espai de treball en el qual cooperen estudiants, PAS (Personal d’Administració i Serveis) i PDI (Personal docent i investigador): cap altre espai no jerarquitzat té aquesta transversalitat a la UB. Així doncs, dones feministes organitzades espontàniament en forma d’assemblea i un inici plural i horitzontal on totes tenien clar, de moment, que calia fer una gran vaga per sumar-se a la proposta internacional d'”aturar-se per canviar-ho tot” i que, posteriorment, seguirien treballant conjuntament.
La vaga va ser un èxit a la UB. L’Assemblea Feminista va organitzar accions conjuntes a totes les facultats i va demanar al Rectorat que hi hagués un gest ferm de reconeixement de la jornada. L’Assemblea, però, no va rebre mai resposta i, el mes següent, a les nòmines de les vaguistes va haver-hi descompte. L’impacte d’aquesta decisió de la institució en el col·lectiu més precaritzat i amb sous més baixos ha estat un dels efectes més denunciats per part l’Assemblea.
Per què una universitat feminista?
El manifest que es va fer públic durant la vaga inclou reflexions i alertes entorn de moltes situacions que es produeixen dins la universitat, però també referències a la desconnexió entre la institució i la realitat que l’envolta: “si en la nostra tasca docent no visibilitzem tant allò que trobem a la universitat com a la societat, el que fem llavors és reproduir i sostenir els estereotips i el sistema patriarcals”, comenta la Sònia tot recordant el manifest i tot argumentant la necessitat que la universitat s’ompli de feminisme.
Després del 8 de març, l’Assemblea va iniciar nous processos: les feministes van prendre la decisió de presentar-se com a col·lectiu a les eleccions al Claustre, que se celebraven dos mesos després, i van començar també a elaborar un pla de treball pel curs vinent
Després del 8 de març, l’Assemblea va iniciar nous processos: les feministes van prendre la decisió de presentar-se com a col·lectiu a les eleccions al Claustre, que se celebraven dos mesos després, i van començar també a elaborar un pla de treball pel curs vinent. A partir del setembre, convocaran un seguit d’assemblees a tots els campus de la UB, a fi de poder elaborar un Informe Llum i un Informe Ombra que diagnostiquin tot allò que es fa i tot allò que no es fa a la universitat quant a pràctiques i polítiques reals d’igualtat en tots els àmbits. L’objectiu d’aquests informes és denunciar de quines maneres la UB manté i sosté estructures patriarcals tant en els coneixements com en les seves polítiques. La Núria S. Miras, docent i investigadora de Filosofia, planteja “no vull que les meves alumnes marxin pensant que el referent de coneixement és un senyor amb barba blanca, i crec a més que hem de denunciar com s’invisibilitza la feina de les dones a la universitat i com de poc es valora, malgrat que aquesta sigui la feina que finalment ho sosté tot: la major part de les vegades les dones desenvolupen tasques que corresponen als seus caps de serveis i de seccions”. Pel que fa a la recerca, a més, “hi ha una voluntat de privatitzar-la traient-la de les facultats i posant-la dins els centres i instituts dels quals es beneficia la mateixa UB, on les exigències de la trajectòria postdoctoral no són compatibles amb l’estabilitat laboral o amb la maternitat”, afegeix la Sònia sobre una situació que es reflecteix també en els llocs docents, on hi ha molts més homes que dones en millors posicions laborals i més ben remunerades
Dolo Pulido, PAS a Belles Arts, té clar que l’Assemblea ha de ser una “sacsejada total de tots els espais de la universitat, sobretot en l’àmbit docent quant als continguts que es donen a conèixer a les aules, però també farem un ampli qüestionament a com estan constituïts els òrgans de govern de la UB, perquè tenim situacions tan contradictòries com que el Consell Social estigui constituït per empreses privades i entitats financeres, i no tingui participació ni d’entitats i organitzacions com les AFA, ni dels moviments socials”. La Sònia afegeix que “cal donar suport perquè les estudiants i treballadores entenguin que moltes de les situacions que vivim al llarg de la formació i com a docents i investigadores no són problemes personals, sinó polítics. Els feminismes i experiències com l’Assemblea donen les eines i les claus per a entendre això i alhora permeten crear respostes”.
L'”aquí mano jo” del Rector de la UB
Un dels espais en els quals es decideixen les polítiques de la universitat és el Claustre de la UB, per això l’Assemblea Feminista va decidir presentar-s’hi. Durant la campanya, però, el Rectorat de la UB va prendre la decisió d’invisibilitzar la candidatura col·lectiva i va permetre, només, que es presentessin les seves membres a títol individual. Malgrat això, 17 membres del col·lectiu feminista van resultar electes i el dia 4 de juliol, en l’acte de constitució del Claustre, cada una de les membres de l’Assemblea Feminista electa al Claustre va intervenir, en el torn obert de paraules, amb un discurs. L’equip rectoral, la quota de professors permanents, la de professorat no permanent i la d’estudiants van veure com les feministes feien una radiografia de la UB denunciant desigualtats, greuges i violències. Finalment, el Claustre va escoltar les membres de l’Assemblea parlar de la necessitat d’una renovació des de la política feminista.
No ho tindran fàcil, tal com demostra la intervenció del Rector Joan Elias i Garcia a darrera hora de la celebració de la cerimònia constitutiva del Claustre. Després de demanar si algú més volia prendre la paraula i veure la mà alçada d’una de les representants de l’Assemblea, la màxima autoritat acadèmica de la Universitat de Barcelona va acabar amb un “no, que això no és una assemblea, que aquí mano jo!”.
