“Els beneficis obtinguts actualment per la companyia privada que disfruta de la concessió, es podrien revertir en benefici dels usuaris i dels treballadors que realitzen els serveis”. Aquesta frase, que podria encaixar a la perfecció en el context actual de reivindicacions contra l’empresa Marfina Bus SA –concessionària des de fa un any del servei d’autobusos de l’Hospitalet de Llobregat–, està extreta d’una nota de les entitats veïnals de Sabadell de l’abril de 1973 –recuperada pel mitjà iSabadell–, i anava dirigida a Miguel Martí Carceller, president en aquella època de l’empresa Auto-Transportes Martí SA i pare de Josep Maria Martí Escursell i Miquel Martí Escursell, els dos germans que avui dia piloten el complex empresarial Moventis, d’on penja la filial Marfina acabada d’aterrar a L’Hospitalet.
Moventis suma més de cent anys d’història, sempre sota el control de la família Martí i es troba periòdicament en el focus dels mitjans de comunicació per la conflictivitat laboral. L’episodi més enconat d’aquest pols entre drets dels treballadors, usuaris i beneficis empresarials, ens remunta quaranta-cinc anys enrere, i va enfrontar el primer alcalde democràtic de Sabadell, Antoni Farrés (PSUC), i la nissaga Martí, que l’any 1939 havia recuperat la gestió del servei d’autobusos a la capital vallesana, tot i que la concessió estava caducada i que la companyia s’havia col·lectivitzat durant la Guerra Civil per part de la Cooperativa d’Obrers d’Autobusos de Sabadell. L’alcalde franquista José María Marcet va retornar el negoci a la família Martí, complaent amb el règim, tot i l’absència de cap tramitació administrativa. L’any 1953 es va resoldre el nyap i se li atorgà legalment la concessió per un període de vint-i-cinc anys, ampliables a un màxim de cinquanta.
Moventis suma més de cent anys d’història, sempre sota el control de la família Martí i es troba periòdicament en el focus dels mitjans de comunicació per la conflictivitat laboral
El malestar contra el pèssim servei, les contínues pujades del preu del bitllet i els accidents amb morts i ferits (per les deficiències tècniques dels vehicles) van portar a boicots, vagues i manifestacions, en els anys previs a la mort de Franco i també durant la Transició. Finalment, Antoni Farrés, després de qualificar l’actuació de la família Martí com un autèntic “xantatge a la ciutat” va retornar el poder de la companyia d’autobusos als treballadors, adjudicant la concessió a la cooperativa Transports Urbans de Sabadell. Aquest fet, en paraules de l’actual president d’honor de Moventis Miquel Martí al digital On Economia, “ens va fer obrir els ulls i la ment: el món no s’acaba a Sabadell i nosaltres, si sabem d’alguna cosa, és de mobilitat”. Dit i fet, va començar l’expansió de la companyia, primer a Catalunya, després a l’Estat i en l’actualitat amb la mirada posada a l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units.
En la seva estratègia de créixer fora de Sabadell van crear Sarbus, que es va fer amb les rutes interurbanes del Vallès i les connexions amb Barcelona. Posteriorment, van adquirir La Vallesana (Castellar del Vallès), Casas (Maresme) i Sarfa (Girona). A l’Estat s’han consolidat a les Balears, País Basc, Navarra i Astúries. I, més recentment, han fet un salt d’escala aconseguint desplegar 150 autobusos a una cinquantena de ciutats de l’Aràbia Saudita. A més, són els adjudicataris del tramvia de Barcelona i Miquel Martí presideix Tramvia Metropolità SA i Tramvia Metropolità del Besòs SA.
L’aterratge de l’empresa a l’Hospitalet de Llobregat va encendre les alarmes dels 286 membres de la plantilla, sobretot pel que els arribava d’altres municipis, amb recents vagues, acomiadaments i conflictes per les condicions laborals a Premià de Mar, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola, Badia, Barberà, Castellar, Mallorca i Pamplona, tal com ha recopilat el mitjà de periodisme crític L’Estaca.
“Cuiden la imatge exterior de la marca, però no cuiden als seus treballadors”, denuncia Eduardo Migallón, delegat de CCOO a Marfina Bus
El 6 d’abril de 2024 Moventis va agafar les regnes del servei d’autobusos de la segona ciutat de Catalunya –pel seu volum de població– i el conflicte va esclatar. “Cuiden la imatge exterior de la marca, però no cuiden als seus treballadors”, denuncia Eduardo Migallón, delegat de CCOO a Marfina Bus. “Sense calendaris ni horaris, sense conciliació familiar, treballant més de nou hores. Males maneres i exigències. Formacions fora de la jornada laboral. Una càrrega d’estrès impossible”, detalla, i afegeix que “uns treballadors subrogats mai hauríem hagut de notar cap canvi en les nostres condicions laborals”.
Les obligacions associades a la subrogació són precisament les que segons el Comitè de Vaga s’estarien incompliment. En l’Informe de Proposta d’Adjudicació de la Direcció de Serveis de Gestió i Administració del Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, organisme que va acordar la concessió a Marfina Bus SA, es diu textualment que “podem concloure i certificar que en l’oferta econòmica presentada per l’empresa Marfina Bus s’han tingut en compte els conceptes i els imports derivats de l’assumpció per subrogació de totes les seves obligacions en matèria laboral i de Seguretat Social” i s’afegeix encara “així com el compliment de tots els pactes i acords col·lectius, paral·lels al conveni col·lectiu sectorial d’aplicació”. Cal recordar que, inicialment, la Mesa de Contractació va considerar que l’oferta presentada per Marfina al concurs –en competència amb altres empreses– era “anormalment baixa” o “desproporcionada”. L’empresa va haver de presentar un estudi econòmic justificatiu complementari i, finalment, va guanyar l’adjudicació, valorada en 145 milions d’euros.
Des de l’abril de l’any passat la situació s’ha enquistat, la plantilla ha patit reduccions en la nòmina d’entre 300 i 600 euros al mes i s’han disparat les baixes per estrès i ansietat, expliquen des del Comitè de Vaga. Des del mes de gener han començat una nova sèrie d’aturades i manifestacions, les pròximes el dijous 20 de febrer i el dissabte 22. La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de L’Hospitalet ha donat suport a les protestes, recalcant que “la nova empresa d’autobusos incompleix el seu contracte en hores punta” i exigint a l’ajuntament que la sancioni. Les crítiques van arribar al torn de precs i preguntes del plenari municipal del passat mes de desembre i també a la comissió executiva de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB), on Jaume Graells, portaveu d’ERC+EUiA, va manifestar que “ha arribat el moment de prendre mesures efectives per obligar l’empresa a complir amb les condicions laborals i del servei”. Fonts de l’AMB han puntualitzat en declaracions a aquest mitjà que “en el marc del seguiment habitual que l’AMB fa dels contractes s’han detectat alguns incompliments que dificulten la prestació del servei i ho estem estudiant”.
Enmig d’aquesta situació crispada, i malgrat la crida a la negociació que s’ha fet des del consistori, Moventis ha volgut incrementar la pressió presentant una demanda contra els delegats sindicals
Enmig d’aquesta situació crispada, i malgrat la crida a la negociació que s’ha fet des del consistori, Moventis ha volgut incrementar la pressió presentant una demanda contra els delegats sindicals. Aquest dilluns al matí, la mediació al Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) donava esperances d’un apropament entre les parts, però a la tarda tot es va capgirar. Marfina Bus va notificar una reclamació d’indemnització per un valor de 400.000 euros contra els set delegats del Comitè de Vaga de CCOO i USOC, en concepte de danys i perjudicis per les vagues realitzades des del mes d’octubre. En concret, l’empresa quantifica els danys en els següents capítols: despeses de publicitat per informar els usuaris, increment del servei de neteja, desperfectes als béns de l’empresa, descens de la facturació a conseqüència de la reducció dels quilòmetres recorreguts els dies de vaga.
“La situació actual és de màxima tensió. La demanda de Moventis ha dinamitat la possibilitat de negociar. Si l’empresa manté la seva postura de confrontació, el conflicte podria endurir-se encara més”, adverteixen des del Comitè de Vaga. Per contra, “si l’empresa reconsidera la seva estratègia i aposta pel diàleg, encara hi podria haver una oportunitat per arribar a un acord que satisfaci ambdues parts”, puntualitzen. Al text de la demanda s’adverteix, a més, d’un possible increment del cost de la indemnització en cas que la vaga s’allargui.
Fonts de l’empresa consultades per aquest mitjà asseguren, contràriament i amb relació al conflicte, que “en els últims mesos, la direcció de la companyia ha intentat reiteradament obrir un espai de diàleg amb la plantilla per abordar aquests problemes i buscar solucions consensuades. No obstant això, la negativa a establir una negociació efectiva ens ha obligat a prendre mesures unilaterals per a desbloquejar la situació”. En relació amb les mesures que han afectat la conciliació laboral de la plantilla afirmen que “busquen resoldre els desequilibris operatius i garantir un servei continu els 365 dies de l’any, com exigeix el nostre contracte amb AMB i com es mereixen les persones usuàries d’un servei de transport públic de qualitat”. Pel que fa a la negociació emfasitzen que “la companyia es troba en plena disposició de seure a dialogar i resoldre la situació de conflicte, però no es farà mentre hi hagi una convocatòria de vaga sobre la taula”.
