Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

L’emergència dels barruts

La situació excepcional d’emergència climàtica no ho justifica tot en la implantació de les renovables. Cal una transició energètica ecològica i justa

/ Eixa

La Generalitat de Catalunya va aprovar el novembre de 2019 el controvertit decret llei 16/2019, també anomenat decret d’emergència climàtica. Malgrat el nom, el decret liberalitza l’actuació de les empreses productores d’energies renovables dins del territori català i els dona via lliure, entre altres mesures, per instal·lar-se també en els espais protegits per Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d’espais naturals que pretén mantenir en bon estat de conservació els hàbitats i espècies que en formen part.

Per justificar la liberalització del sector, el govern català va fer servir un argument que sembla irrevocable per als ecologistes: l’emergència climàtica. La situació d’emergència excepcional justifica –suposadament– la mesura. En els últims mesos, l’allau de sol·licituds per a noves instal·lacions presentades per empreses productores és la prova tangible de la liberalització. Les protestes arreu del territori per a les mateixes instal·lacions, la confirmació que hi ha alguna cosa que no s’està fent bé.

A DEPANA ens unim als manifestos d’altres entitats ecologistes que reclamen la derogació del decret i un altre model d’implantació de les energies renovables, que promogui una transició energètica ecològica i justa. Defensem les energies renovables, sí, però no a qualsevol preu, ja que la liberalització del sector actual atempta en contra del paisatge i de la biodiversitat.

S’està industrialitzant el món rural, el que conserva i alberga la biodiversitat del país, i se segueix el mateix model econòmic que trobem en les energies convencionals: proposen grans instal·lacions extensives que destrueixen part del paisatge on s’instal·len, que amb prou feines reverteixen econòmicament en el desenvolupament social del territori i que, a més, estan controlades per poques empreses, les mateixes que ja dominen el sector.

És necessari integrar la conservació dels ecosistemes i el manteniment de l’agricultura extensiva dins de l’equació

Sabem que un decret o una llei no serà mai suficient per regular la problemàtica que suposa la neutralitat en carboni només des del prisma de les energies renovables. Per això és necessari integrar la conservació dels ecosistemes i el manteniment de l’agricultura extensiva dins de l’equació. Tenint en compte les mancances de qualsevol decret o llei, proposem l’elaboració d’un pla territorial sectorial que faci una planificació específica en l’espai i en el temps. El pla, a més, hauria de definir en positiu on s’han de situar les instal·lacions de captació energètica, els accessos, i les xarxes de transport i distribució.

Com que sabem que tot demana el seu temps, mentre no hi hagi un pla territorial sectorial per definir la implantació de les instal·lacions d’energies renovables, caldria aplicar de manera immediata una moratòria en els projectes que es troben en fase de tramitació avui dia. Si això no passa, ens trobarem –perquè ja coneixem la dinàmica– amb parcs eòlics i solars situats en entorns d’alt valor ecològic que s’hauran aprovat en el moment actual de debat.

El Mapa eòlic de Catalunya –vigent fins a l’aprovació del decret llei d’emergència climàtica– establia la localització dels possibles aerogeneradors. Aquell instrument de la primera dècada del segle tenia alguna mancança. Tanmateix, en comptes de millorar-lo, completar-lo i integrar-lo en una planificació més completa, es va anul·lar per liberalitzar la localització de les fonts energètiques renovables, amb el consegüent perill pel medi natural, el paisatge, l’agricultura i el patrimoni cultural.

Volem un model descentralitzat amb punts de generació de petites dimensions propers al lloc de consum

L’energia és un sector econòmic estratègic, ja que d’ell depenen la resta de sectors productius i els serveis bàsics per a la qualitat de vida de les persones. Per tant, ha de ser un sector no tan sols regulat, sinó també impulsat i, fins i tot, gestionat des de l’operador públic.

És per això que apostem per una generació d’energia renovable distribuïda, planificada, públicament impulsada i en xarxa, on tinguin cabuda diferents formes de gestió, com les cooperatives, sempre lligades al consum final i, preferentment, a l’autoconsum. Volem un model descentralitzat amb punts de generació de petites dimensions propers al lloc de consum.

Perquè això sigui possible, alhora que es respecta el medi natural, el paisatge, l’agricultura i el patrimoni, cal que el pla aprofiti l’espai disponible en el sòl ja ocupat per activitats econòmiques, habitatges i equipaments, com el sistema aeroportuari, portuari, viari i ferroviari, per situar-hi focus de generació d’energia. Una opció que augmenta el rendiment del sòl ja urbanitzat i respecta l’espai natural.

Article publicat al número 524 publicación número 524 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU