Filla d’una família d’origen egipci, va néixer a l’Aràbia Saudita l’any 1979. Quan tenia 14 anys, el grup familiar va tornar al Caire, on Hassan va continuar instruint-se i va estudiar una diplomatura en Societat Civil i Drets Humans. Inspirada en la seva mare, va voler especialitzar-se en el moviment feminista i involucrar-s’hi. “Vaig decidir fer el meu viatge per aquesta vida com a una feminista, tant en l’esfera personal com en la pública”, diu. El 2007 va fundar Nazra per Estudis Feministes, organització de la qual és directora executiva i que es dedica a defensar els drets de les dones i a documentar les violacions de drets humans que es registren a Egipte. Reconeguda internacionalment, l’entitat ha fet campanyes i ha aconseguit pressionar el govern per tal que la Constitució endureixi les lleis contra els abusos sexuals. Actualment, impulsen una escola feminista que forma dones en gènere i participació política.
Amb quin objectiu vas fundar Nazra per Estudis Feministes?
Per consolidar un grup d’estudis feministes en un moment en què pensava que Egipte estava canviant, durant els anys 2005 i 2006. Aleshores, vaig pensar que podríem plantejar la qüestió dels drets de les dones i la lluita del moviment. I continuo la meva vida fent aquest treball, construint i invertint energies en el moviment feminista.
El fet de ser una militant feminista a Egipte ha tingut conseqüències a la teva vida personal. Quina és la teva situació actual?
Ser feminista a Egipte és molt complicat, així com involucrar-se en la defensa dels drets humans. Els meus actius s’han congelat, ens hem vist obligades a tancar la nostra oficina i tot això té conseqüències. Alhora, encara patim la violència real d’actors estatals i no estatals, algunes persones de determinades comunitats. És difícil. Ara, amb el context de la COVID-19, a la gent no només se li prohibeix viatjar, sinó que se la pot perseguir fins a casa seva i arrestar-la. No és senzill viure amb aquesta pressió. És habitual que moltes de les nostres amistats es trobin en situació vulnerable, poden anar a presó i ser objectiu de la repressió. Però, com he dit, vam decidir continuar treballant i defensant allò en què creiem. La nostra eina és la resiliència, en certa manera.
Com valores, deu anys després, l’impacte que ha tingut la revolució en el moviment feminista?
“Hem creat un moviment feminista que s’estén més enllà del Caire i que no només és de classe mitjana o alta”
El millor que vam veure és aquella gent nova, els joves a l’esfera pública que intentaven canviar l’estat de les coses, sobretot per les dones i els seus drets. Perquè durant molt de temps abans de la revolució [els drets de les dones] havien estat cooptats per l’Estat. També havien estat cooptats per grans organitzacions internacionals amb un enfocament colonial: que no hi ha feminisme a Egipte. O hi havia el prejudici que el feminisme era cosa de dones de classe mitjana o alta, activistes esbojarrades que no formen part de la societat. Però la revolució va obrir la possibilitat que les persones es manifestessin i vam demostrar que allò que la gent pensava i com ens havien estereotipat no era cert. Ara, hem aconseguit crear un moviment feminista, que és fonamental, amb orígens múltiples, que s’estén més enllà del Caire, que no només és de classe mitjana o alta, i que forma part d’alguns grups polítics. Això és el millor de la revolució.
A les protestes de la plaça Tahrir l’any 2011 i amb la teva organització es va donar resposta als brots de violència contra les dones que s’hi van produir…
Sí, aquells anys van augmentar les agressions sexuals en grup a les dones. Va ser una de les conseqüències del canvi de l’esfera pública i l’evidència de com la revolució o les transformacions en entorns no democràtics i no pacífics poden desencadenar la violència social.
La teva organització va impulsar una campanya per modificar les lleis en contra de l’agressió sexual i ha fet pressió perquè la legislació canviï. Quines estratègies vau portar a terme?
Vam demanar modificar la Constitució egípcia per defensar els drets de les dones amb unitats especialitzades dins de determinats ministeris i espais. Treballem en polítiques i regulacions i ens centrem no només en la creació de grups feministes, sinó també pel que fa a polítiques estructurals, de manera que hem estat construint estratègies a escala nacional. Però defensem canvis grans i petits. Oferim serveis a les supervivents i les estratègies es focalitzen en diferents àmbits, no només en fer incidència política o campanyes, sinó també en el treball sobre el terreny i en línia.
