Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

L'enfrontament entre la direcció i la plantilla enquista el conflicte a Betevé

La radiotelevisió pública barcelonina encadena anys de pèrdues i els seus responsables carreguen les culpes sobre les treballadores, moltes de les quals han aconseguit la internalització i millores salarials gràcies a múltiples sentències judicials que avalen les seves reivindicacions laborals. La direcció de l'ens ha començat a aplicar un "pla de xoc" que s'ha traduït amb l'acomiadament de nou professionals, tot i que la plantilla tem més retallades de sous i de personal, motiu pel qual va anar a la vaga durant les passades festes de la Mercè

Concentració de treballadores de BTV durant una de les jornades de vaga del mes de setembre / SomBTV

La plantilla de Betevé –la marca que agrupa la televisió i ràdio públiques de la ciutat de Barcelona, a més de la gestió del seu web i les xarxes socials– ha completat quatre dies de vagues, amb aturades parcials, els passats 23, 24, 25 i 29 de setembre, coincidint amb les festes de la Mercè i el darrer Ple de l’Ajuntament. Malgrat tot, aquest primer plenari presencial després de la pandèmia es va emetre gràcies a la contractació de l’empresa Events per cobrir la feina que habitualment feien les treballadores de Betevé. El detonant de la convocatòria de vaga va ser l’acomiadament de nou persones que es va fer efectiu el 23 de juliol, però el conflicte ve de lluny. Les treballadores carreguen contra l’actual director, Sergi Vicente, que exerceix el càrrec des de gener de 2015 i té el mandat renovat des de l’1 de març.

El Comitè de Treballadors i Treballadores de Betevé, format per nou representants de diverses agrupacions sindicals –el Sindicat de Periodistes de Catalunya, CCOO, UGT i la IAC-CATAC– denuncia la “intenció de la direcció i l’Ajuntament de retallar-nos el sou o fer nous acomiadaments”. És per això que ha fet públic un manifest titulat En defensa d’un mitjà de comunicació públic, de qualitat i de proximitat, on es destaca la necessitat de “reivindicar la nostra feina i la importància de disposar de la gent i els mitjans necessaris per fer-la”. En la missiva, mitjançant la qual es recullen adhesions individuals i col·lectives a les seves demandes, s’explica que l’ens té avui dia una plantilla de 238 professionals i que “cal tota la gent de Betevé per fer el mitjà de comunicació que aquesta ciutadania es mereix”. A parer d’aquest document, “els mitjans públics com Betevé han de ser un exemple de bones pràctiques, enfront altres models regits per la mercantilització, fet que provoca situacions de precarització i explotació laboral i salarial”.

La gestió directa d’aquest servei públic està en mans de la societat privada municipal Informació i Comunicació de Barcelona, SA (ICB). ICB és una societat amb capital 100 % de l’Ajuntament de Barcelona que es regeix pels seus estatuts i que té tres òrgans de govern: el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, que actua com a Junta d’accionistes; el Consell d’Administració, a qui li correspon la direcció i administració de la societat; el director, que té la responsabilitat executiva de la gestió del servei públic. A més, d’acord amb la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de Comunicació Audiovisual de Catalunya, es va crear el Consell Consultiu de Betevé, amb l’objectiu de garantir la participació social i política en la gestió del servei.


Acusacions creuades

Els nou acomiadaments de finals de juliol van ser una “decisió unilateral”, segons denuncia Roger Matomoros, president del comitè d’empresa de Betevé, qui afirma que és una “empresa molt opaca, poc transparent”. Matamoros assegura “no sabem ben bé perquè es va triar aquestes treballadores per acomiadar-les. Es van justificar problemes econòmics i la necessitat de rebaixar la massa salarial de la plantilla prescindint de ‘feines no necessàries’, però a la pràctica s’han dut a terme canvis de funcions i reubicacions d’altres persones per cobrir aquests perfils”.  A hores d’ara, les nou persones acomiadades han interposat demandes judicials contra la mesura que se’ls ha aplicat.

El director de BTV, Sergi Vicente, afirma que els acomiadaments són la primera passa d’un “pla de xoc” per eixugar la situació pressupostària negativa i s’escuda en el fet que la despesa de personal ha passat “del 57,5 % del pressupost a un 74,8 %”

Per la seva banda, mitjançant un correu electrònic adreçat a la plantilla, el director Sergi Vicente va afirmar que la mesura era “la primera acció del Pla de xoc” (del qual encara no se’n coneixen els detalls) per començar a revertir una situació pressupostària negativa: “Ho hem fet perquè, de no fer-ho, en uns mesos la situació hagués estat molt pitjor i la xifra d’acomiadats seria força superior”. Així mateix, Vicente insistia que és “responsabilitat de tothom evitar que hi hagi més acomiadaments”, mentre carrega sobre les esquenes de la plantilla la responsabilitat quan afirma que “la nostra partida de personal ha passat del 57,5 % del pressupost a un 74,8 %”. En canvi, des del comitè diuen que “la interpretació de les xifres mostrades i els percentatges estan tergiversats”. Apunten que aquest augment s’explica perquè el pressupost de massa salarial destinat a les professionals que fins a l’any 2018 treballaven per a les televisions de districtes i per a cinc programes sota producció privada “sortien del gruix de la partida de programació, no de la partida de despeses de personal”.

En conversa telefònica amb aquest mitjà, Vicente desmenteix el comitè i assegura que “no és veritat que la partida de salaris i de programació tinguin vasos comunicants; fèiem més producció l’any 2015 i ara no tenim pressupost per fer-ho”. El director considera que estan en “una situació crítica i hem de fer un projecte competitiu, no podem gestionar engrunes”. Preguntat per la possibilitat que es produeixin més acomiadaments, explica que la seva intenció és “no perjudicar més els llocs de treball, però no sé en quins escenaris ens trobarem, no puc descartar res”, clou.

BTV
Una protesta de treballadores de BTV davant dels serveis territorials de Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat |SomBTV

 

Cal recordar que des de l’any 2014 s’han succeït múltiples demandes contra l’ICB per cessió il·legal de treballadores, que han estat guanyades als jutjats de primera instància i després al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on s’hi ha arribat pels recursos del mateix ens. Fins aquell any, tan sols una vintena de persones (entre directius i cos administratiu) eren formalment treballadores d’ICB. A partir d’aleshores, la resta de personal que treballava per productores externes va començar a guanyar els litigis judicials i van haver de ser internalitzades, quedant Betevé obligada per sentència judicial a abonar les diferències salarials amb caràcter retroactiu. “És evident que la partida de sous hagi augmentat en detriment de la de programes, ja que ara aquestes persones computen com a sous”, aclareix el comitè en un manifest publicat a finals de juliol.

El gener de 2017, Ada Colau es va comprometre a facilitar la internalització dels professionals de Betevé i el consistori va utilitzar la fórmula de la successió d’empreses per subrogar aquestes treballadores. Malgrat tot, també van haver de recórrer als tribunals per aconseguir que s’equiparessin els seus sous amb els de la resta de la plantilla i amb els dels tècnics d’informació de l’Ajuntament, ja que prevalia la xifra estipulada als contractes signats amb les productores privades anteriorment a la seva internalització.

L’any 2020, l’Ajuntament de Barcelona va fer una aportació extraordinària de deu milions d’euros que, segons aclareix el president del comitè d’empresa, servien per pagar “les diferències salarials que han d’abonar retroactivament fruit de les sentències derivades dels processos de subrogació”

L’any 2020, l’Ajuntament de Barcelona va fer una aportació extraordinària de deu milions d’euros que, segons aclareix el president del comitè d’empresa, servien per pagar “les diferències salarials que han d’abonar retroactivament fruit de les sentències derivades dels processos de subrogació”. Sergi Vicente assegura que “no hi haurà més rescats” i constata “tenim un dèficit econòmic enorme, que no para de créixer”. Des del comitè s’apunta que gran part d’aquestes pèrdues es deuen “a una successió de deutes referents a l’IVA no deduïble derivat de la seva condició de societat dual, un canvi de criteri en les imputacions d’IVA que s’arrossega des de l’any 2012 i que no ha vingut acompanyat d’un increment de pressupost per poder-hi fer front”.

Sigui com sigui, Betevé va tancar els resultats d’explotació (xifra abans de computar les despeses financeres i els impostos) dels anys 2019 i 2020 amb un saldo negatiu de 7.695.556  euros i 2.843.355  euros, respectivament, i preveu cloure el 2021 amb un resultat d’explotació també negatiu de 895.486 euros, segons consta al seu pressupost anual. Per a Matamoros, aquesta xifra coincideix amb el deute corresponent a l’IVA: “Volen carregar-lo dintre del pressupost i això és fer trampa”.


Un abisme en l’escala salarial

Des del comitè es mostren molt durs amb el director de l’ens públic i consideren que des del seu nomenament, l’any 2015, “la situació econòmica de l’empresa s’ha vist més compromesa que mai: no s’ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona faci noves aportacions i, entre altres despeses dubtoses, s’han destinat xifres desorbitades a la causa judicial contra els treballadors amb recursos al Tribunal Superior de Justícia”.  El mateix dia que va comunicar l’acomiadament de nou empleades, Vicente va anunciar a la plantilla que s’abaixava un 5 % el sou: “Cal l’esforç de tothom”, assegurava, però les treballadores denuncien que “la seva retribució salarial no ha parat de créixer”. El comitè apunta que “segons els comptes anuals, Sergi Vicente va iniciar el mandat el 2015 amb una remuneració de 100.000 euros meritats” anuals, passant a percebre el 2020 un salari anual de 108.527,86 euros, per sobre del que guanya la mateixa alcaldessa de la capital catalana. Així doncs, amb la rebaixa, seguirà cobrant més del que corresponia al seu càrrec quan hi va accedir ara farà set anys. El mateix director aclareix a la Directa que el seu sou “s’ha incrementat d’acord amb l’IPC, com el de qualsevol altre treballador, no ha estat una decisió meva com sí que ho ha estat, de forma unilateral, rebaixar-me’l”.

Les retribucions salarials anuals dels set directors sumen més de mig milió d’euros, mentre els sis membres del Consell d’Administració van rebre en el seu conjunt unes dietes per assistència a les reunions mensuals de 126.957 euros l’any 2020

El salari del director està en consonància amb el que consta al document de Relació de Llocs de Treball (RLT) d’ICB, que el comitè no reconeix com a veraç perquè denuncien que ha estat elaborat només per l’empresa: “Sabem del cert que la majoria de sous reals són superiors als que hi consten”. Tanmateix, segons la RLT, les retribucions salarials anuals dels set directors sumen més de mig milió d’euros, mentre els sis membres del Consell d’Administració van rebre en el seu conjunt unes dietes per assistència a les reunions mensuals de 126.957 euros l’any 2020, és a dir, uns 1.763 euros cadascú per reunió. “Qüestionem una vegada més on s’està posant el focus de les retallades en les retribucions i que, finalment, com a treballadors les hem acabat patint”, lamenten des del comitè per insistir que “l’acomiadament de professionals no soluciona els problemes econòmics de fons de Betevé”. Per aquest motiu, demanen la dimissió dels màxims responsables de l’ens, Servi Vicente i la directora de Recursos, Carme Ponte, alhora que exigeixen una nova direcció “dialogant, capaç i vàlida per gestionar Betevé, que no eviti les seves responsabilitats ni les carregui als treballadors”. En canvi, Vicente considera que “el sistema de govern i funcionament d’una empresa com Betevé és modèlic”.

La fi del conflicte o la seva continuïtat es dirimirà, en gran part, durant la reunió entre la direcció de l’ICB i el comitè d’empresa que se celebrarà aquest divendres 8 d’octubre. Matamoros confessa que “depèn del que surti de la taula de negociació plantejaran noves mobilitzacions”. Avui dia, la plantilla segueix sense conveni col·lectiu propi i es regeix pel d’oficines i despatxos i un reglament de l’empresa de l’any 2007, malgrat fa temps que es negocia aquesta qüestió sense èxit. Sens dubte, l’assoliment d’un acord en aquest sentit i la readmissió de les persones acomiadades facilitaria l’alleujament d’un conflicte laboral que ha anat encadenant episodis des de fa gairebé vuit anys.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU