Amb els vots a favor del PSOE, PP, Cs, Vox i Unides Podem, el Congrés espanyol va començar a tramitar el 13 d’octubre la proposició de llei de coordinació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvament. Van votar-hi en contra ERC, JxCat, CUP, BNG i PNB. La llei portava l’aval i l’impuls de la Coordinadora Unitaria de Bomberos Professionales (CUBP), una associació amb molta implantació a gran part de l’Estat però amb escassa representació a Catalunya. I en oposició al canvi legislatiu, trobem dins l’àmbit sindical de bombers CCOO, Intersindical-CSC, COS, LAB i també Bombers per la República.
Si observem com es troba el sector dels bombers i les emergències a l’Estat espanyol, veurem una amalgama de cossos de diferents administracions municipals, comarcals i provincials, amb importants diferències territorials en competències i greus deficiències de coordinació i gestió. La llei, doncs, és necessària per resoldre els problemes de bona part dels cossos de bombers del conjunt de l’Estat. Malgrat que aquesta llei vulgui endreçar les emergències estatals, tal com està pensada i redactada implica una pèrdua absoluta de la capacitat de decisió i de gestió dels Bombers de la Generalitat de Catalunya i una invasió de les competències pròpies de Catalunya pel que fa a les matèries de protecció civil i de prevenció i extinció d’incendis.
Queda el dubte de si els redactors de la llei o bé no coneixen la realitat catalana o bé la volen dinamitar. O les dues coses, especialment després de veure quins van ser els arguments del PSOE, PP, Cs i Vox, que esgrimien per sobre de tot la Constitució, la unitat d’Espanya i la necessitat d’un cos nacional únic de bombers –a model de la policia nacional– per votar-hi a favor.
Però no és moment de polititzar aquesta llei sinó d’explicar a la ciutadania catalana –estigui a favor o en contra de la independència– que aquesta llei provocarà una centralització de les emergències, una coordinació única i una homogeneïtzació de tots els cossos de bombers, cosa que comportarà un empitjorament del servei que prestem a Catalunya.
El Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya té un model mixt format per bombers professionals i voluntaris, i aquesta llei defensa que només els funcionaris poden ser bombers. Això implicaria canvis profunds en aquest model o simplement l’eliminaria, tenint present que ara per ara la Generalitat està incapacitada pressupostàriament per transformar els bombers voluntaris en treballadors laborals o per cobrir tot el personal voluntari amb nous funcionaris. A més a més, què passarà amb la resta de personal laboral com operadors i operadores de sales de control, de mitjans aeris, dels Equips de Prevenció Activa Forestal (EPAF), els i les auxiliars forestals d’estiu? I els bombers d’empresa, estaran dins del marc regulat general o en quedaran exclosos?
La llei pretén crear una direcció general única que decidiria sobre tota la gestió i l’actuació dels bombers de tot l’Estat i, per tant, es perdria qualsevol capacitat de decisió pròpia. La uniformitat, les comunicacions, l’idioma de treball, la ubicació dels parcs, els horaris i les condicions laborals, l’adquisició de vehicles i material, la selecció de nou personal, la promoció interna, la formació, etc., vindran marcades pels seus criteris amb un estàndard global estatal i es menjarà les competències de protecció civil i de funció pública de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
Veient aquest panorama, els bombers i bomberes de l’Estat espanyol han de ser capaços de proposar una llei que no castigui uns per beneficiar-ne d’altres. L’experiència ens demostra que quan es fa un cafè per a tots, Catalunya retrocedeix en drets, competències i autogovern. Han estat infinites les promeses i els acords signats que no s’han complert. Tenim prou experiència per saber què ens passa quan les decisions es prenen únicament a Madrid. La gestió de la crisi sanitària per la COVID-19 n’és el darrer exemple.
I què han de fer els bombers i bomberes catalans? Demanar als seus representants polítics que facin aportacions i esmenes a una llei espanyola amb la qual només ens donaran engrunes? O demanar que treballin per la República Catalana per poder disposar de totes les eines jurídiques, legislatives i pressupostàries necessàries per dotar la nostra societat de la seguretat i els serveis d’emergències necessaris al segle XXI amb una nova llei catalana i un nou model de bombers? Des de Bombers per la República, tenim clar que només amb la segona opció està garantit el futur dels bombers a Catalunya.
