Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Les comarques del nord de Castelló s’organitzen per fer front a la molt alta tensió

L’empresa Forestalia, creada per l’empresari aragonés Fernando Samper Rivas després d’abandonar el sector porcí, pretén instal·lar una línia de molt alta tensió (MAT) per connectar els 22 parcs eòlics projectats a l’Aragó amb la subestació de Morella, travessant diversos municipis de la comarca dels Ports. Pobles i masos afectats han alçat la veu d’alarma per aturar una infraestructura que se suma a una altra línia MAT, la de Morella-La Plana, impulsada per Red Eléctrica de España

/ Miguel Ángel Troncho 

“Va arribar un cotxe d’alta gamma al mas i va baixar un home molt ben vestit. Ens va dir que teníem sort, i que venia a oferir-nos molts diners”. Qui parla és Miguel Ángel Troncho, un dels veïns de la masia Fraiximeno (al terme de Morella, a la comarca dels Ports) afectats per la nova línia de molt alta tensió, de fins a 400 kilowatts de potència, que travessarà la comarca dels Ports. L’objectiu: transportar l’energia generada des de 22 parcs eòlics, ubicats en vuit municipis de les comarques de Terol Gúdar-Javalambre i el Maestrat, fins a la subestació de Morella o de Fraiximeno, situada a escassos 400 metres de la masia, habitada des de fa més de 750 anys, i a 50 metres de la granja. Malgrat les intencions de l’empresa, els pobles i masos afectats han alçat la veu d’alarma i han activat la mobilització.

Veïns i veïnes a títol individual, associacions i plataformes veïnals, com la Plataforma No a la MAT de les comarques de Castelló, i ajuntaments ja han presentat les al·legacions contra un projecte que consideren una “imposició”. En el cas del veïnat de la masia Fraiximeno –una zona ja saturada pels projectes eòlics de l’empresa Renomar, de Fernando Roig, president del Vila-real CF i de Pamesa; i la línia de molt alta tensió Morella-la Plana–, en un document de 111 pàgines, al·leguen fins a dotze incompliments de normatives o afeccions al medi natural. “Tenim diversos parcs eòlics projectats, ja passen diverses línies, i una altra saturaria la zona encara més. De fet, ja tenen problemes tècnics per això”, subratlla Troncho, qui puntualitza que de les 25 torres instal·lades, tres ja són de molt alta tensió i, en cas que la nova línia s’executara, haurien de conviure amb tres més.

En el document de les al·legacions, destaca, per exemple, el fet d’ignorar un informe redactat per la Generalitat Valenciana el 2018 en què “no es considera acceptable” l’execució de noves línies de connexió amb els parcs eòlics previstos a Aragó “en qualsevol de les alternatives plantejades i de qualsevol altra que connecte amb la subestació de Morella, i en especial una línia de 400 kilowatts”; o la “manca d’informació i transparència” amb les afectades, que no han rebut cap notificació directa i, per tant, moltes no han tingut oportunitat d’efectuar al·legacions.

Segons un informe de la Generalitat Valenciana, publicat el 2017, durant el 2016 es van registrar un total de 1.722 casos de mortalitat d’aus per col·lisió amb aerogeneradors

També es pren en consideració la magnitud del projecte, per tal d’exigir la seua “inadmissió” i la redacció d’un “pla especial supramunicipal” que avalue la situació territorial de la superfície afectada per l’anomenat Clúster Maestrazgo, on s’inclouen els 161 aerogeneradors de 22 parcs eòlics i els 132 quilòmetres de cablejat elèctric amb els 585 suports i les corresponents subestacions transformadores. Un total de més de 100.000 hectàrees de terreny afectades per una infraestructura que demanen que siga valorada per mitjà d’una “avaluació ambiental ordinària”, molt més exhaustiva que la simplificada, a causa de les greus afeccions mediambientals que pot suposar. De fet, el mateix Ministeri per a la Transició Ecològica, en un mapa sobre els índexs de sensibilitat ambiental per a l’energia eòlica i fotovoltaica, “no recomana” la instal·lació d’aquest tipus d’infraestructures en l’àrea on es pretén ubicar, una zona de “màxim risc” inclosa en la Xarxa Natura 2000 per ser d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

En la mateixa línia s’expressa la Direcció General de Medi Natural del Govern d’Aragó. Per mitjà d’un informe, al qual va tindre accés el Diario de Teruel, aquest departament va alertar de “l’elevat risc d’afectar de manera molt significativa alguns components de la biodiversitat”. Segons un informe de la Generalitat Valenciana, publicat el 2017, durant el 2016 es van registrar un total de 1.722 casos de mortalitat d’aus per col·lisió amb aerogeneradors. Per això, des del Govern d’Aragó conclouen que el clúster eòlic “suposarà no només un embornal per a les espècies, sinó un efecte barrera que impedirà l’adequada connectivitat entre espais de la Xarxa Natura 2000”.

Infografia |Pau Fabregat

Unes altres de les al·legacions presentades pel veïnat de Fraiximeno són les possibles afeccions al patrimoni arqueològic i a tres paisatges agroforestals protegits pel govern valencià: l’entorn de Forcall i la riera del Bergantes, les serres de Bovalar, Menadella i Turmell i el paisatge de pedra seca. El veïnat de la masia Fraiximeno, però, ja va sentir menyscabada la seua forma de vida arrelada a la terra a principis de l’any 2000, quan els hi van instal·lar la subestació i, progressivament, les torres van anar envaint el territori. Des d’aleshores, conviuen amb el brunzit esgarrifós dels cables. Ara, veuen del tot incompatible continuar mantenint la seua activitat agrícola i ramadera amb una nova línia de molt alta tensió, que provocaria l’exili d’aquelles famílies, la principal font d’economia i subsistència de les quals és el camp i el bestiar.


Una MAT a 400 metres dels pobles

Deixem enrere la masia de Fraiximeno i, carretera amunt, arribem a Cinctorres, on el traçat de la nova línia, amb 27 torres de fins a 65 metres d’alçària, discorreria paral·lel a l’actual; afectant l’entorn de l’ermita de la Mare de Déu (bé de rellevància local), la Torre dels Moros (bé d’interés cultural), un jaciment arqueològic, un càmping, zones agrícoles i domicilis habituals, que quedarien a menys de 200 metres. A la plaça de l’Ajuntament, la Plataforma No a la MAT congrega desenes de veïnes del municipi i la comarca, que volen rebre informació sobre la nova línia de molt alta tensió. Francina Carceller, veïna de Morella, sent molta ràbia i impotència: “Ens tracten com si fórem mercaderia”. Al seu costat, Miquel Guardiola, de Cinctorres, veu amb preocupació la nova infraestructura: “El traçat no està consensuat i, directament, passa per sobre d’habitatges. Juguen brut, a enganyar-nos i a guanyar temps”, critica.

Les comarques del nord de Castelló s'organitzen per fer front a la molt alta tensió

Guardiola té clar que el que necessita la comarca no són més línies d’alta tensió, sinó crear llocs de treball relacionats amb el que estudien les joves “perquè no marxen”, i diversificar els sectors. Des de fa ja alguns anys, el turisme rural s’ha convertit en una de les activitats principals en molts pobles dels Països Catalans, i ha acaparat una bona part de les inversions dels governs locals, que veuen en l’activitat una oportunitat per revertir el despoblament. Algunes veïnes, però, consideren incompatible el turisme rural amb l’arribada dels parcs eòlics: “Fa anys que invertim en turisme rural com a possible solució al despoblament, i de sobte ens empastren el nostre paisatge, i aquest model de negoci es trenca del tot”, conclou Guardiola.

Un dels principals arguments de les empreses impulsores d’aquestes infraestructures és que generen ocupació i, per tant, es presenten com a una via per a aturar l’amenaça de la despoblació; una premissa que alguns ajuntaments i habitants també defensen: “Hi ha molta gent que, si una o dues persones de la família no treballaren en el manteniment, doncs no s’hagueren quedat al poble”, assegura Mireia Mestre, alcaldessa de Cinctorres. En canvi, per a Jordi Marín, professor de Física i Química a l’institut de Vilafranca (els Ports) és “més que qüestionable buscar una correlació entre energia eòlica i lluita contra el despoblament”. “Sobre el paper no es veu. La població ha baixat entre un 17% i 15% i, ara mateixa, tenim nou parcs eòlics” –instal·lats entre 2005 i 2020–, matisa. La professora de la Universitat de Saragossa Rosa Duarte arriba a la mateixa conclusió en un estudi del projecte Infoenergia: “Es manifesta que la generació d’energia és una activitat altament intensiva en capital, per la qual cosa l’ocupació directa i la multiplicadora són molt baixes”.

Des de l’Ajuntament de Cinctorres, que també ha presentat al·legacions –on insisteixen en el seu compromís per col·laborar amb aquells projectes que milloren la situació econòmica del poble–, expliquen a la Directa que l’empresa els ha ofert una compensació econòmica valorada entre 40.000 i 50.000 euros anuals. “Són les primeres xifres. No és res oficial”, matisa Mestre. I afegeix: “Està molt infravalorat. […] Ens pensàvem que eren unes quantitats més importants de diners, tant per al municipi com per als veïns afectats i sempre havien dit que gastarien la línia actual, però això ha decaigut tot”, conclou.

A tan sols 17 quilòmetres de Cinctorres, es troba la Mata, un altre dels municipis afectats per la línia de Forestalia. Joves i grans de tota la comarca es reuneixen a la plaça del poble, on s’ha convocat una assemblea oberta per conéixer millor el projecte i traçar les línies d’acció a seguir. “Necessitem que s’aposte pel que ja hi ha al territori, i que no vinguen des de fora com a salvadors”, critica Èlia Calvo, veïna de la Mata i membre de l’associació de joves Gat i Gata per la Mata. L’alcalde, Jorge Royo, vol deixar clar que estan a favor de les renovables, però no a qualsevol preu: “S’ha de tindre en compte la gent del territori i no posar megaprojectes en zones despoblades per a portar l’energia a les ciutats”.

En cas que la infraestructura elèctrica tirara endavant, en la Mata, un poble de 160 habitants, s’instal·larien torres a 400 metres del municipi i a escassos 100 metres d’un habitatge

En cas que la infraestructura elèctrica tirara endavant, en aquest poble de 160 habitants s’instal·larien torres a 400 metres del municipi, a escassos 100 metres d’un habitatge i per la ribera del riu, tot i els estudis sobre les afeccions dels camps electromagnètics (CEM) a la salut, que adverteixen que les MAT a menys de 400 metres de distància suposen un risc alt per a les persones. Les ones “poden causar molèsties o interrupció del son, la pèrdua del benestar i, de vegades, malalties com el càncer o l’Alzheimer”, es llig en un informe presentat pel grup de treball Bioinitative Report en l’any 2012 –en què van participar 29 científics experts en salut pública i es van revisar més de 1.800 investigacions sobre els CEM.

Amb tot, l’empresa no ha contemplat dibuixar un traçat alternatiu, com l’evacuació elèctrica cap a la subestació de la Mesquita de Jarque —terme ja saturat—, tot i oferir “menors dificultats quants als àmbits territorials”, es llegeix en el projecte. Els motius són purament econòmics. Suposaria “l’execució d’un projecte la dimensió del qual posaria en dificultats la seua viabilitat econòmica”, conclouen. Ara per ara, segons es descriu en l’anunci de les instal·lacions, publicat el passat 3 de març en el Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE), existeixen dues alternatives de traçat. La primera cosiria cinc municipis: Cantavella i l’Anglesola del Cid, a la comarca del Maestrat; i Portell, Cinctorres i Morella, dels Ports; mentre que la segona afectaria fins a huit pobles: a la comarca d’Aragó, Cantavella, Mirambel i La Cuba; i al nord del País Valencià, La Mata, Todolella, Cinctorres i Morella.


Eòliques i fons d’inversió es reparteixen el pastís

Aquesta línia de molt alta tensió s’emmarca en l’arribada de la segona onada de centrals eòliques i fotovoltaiques, no només controlada per l’oligopoli energètic espanyol, sinó també per empreses xineses, italianes o alemanyes, així com autòctones dels sectors del totxo i del porcí. El nom que més destaca és el de l’empresari aragonés Fernando Samper Rivas, qui l’any 2011 va crear l’empresa Forestalia Renovables, després d’abandonar la líder del sector porcí Grupo Jorge. Samper Rivas ostenta càrrecs de direcció en 196 societats mercantils del sector de les renovables i ha presentat desenes de projectes arreu del territori.

En l’accionariat de Forestalia, en l’any 2017, va entrar el fons d’inversió BlackRock, que va possibilitar que es convertira en la major adjudicatària a les subhastes de renovables del Ministeri d’Indústria espanyol. Als Ports lidera la inversió Renomar, que de moment pretén ubicar fins a 44 nous aerogeneradors a Morella, Olocau del Rei, la Todolella, Vilafranca, Ares, Castellfort i Portell de Morella. Al Baix Maestrat, els impulsa Jesús Martín Buezas, gendre de Florentino Pérez i propietari de Green Capital Power, que alçaria deu aerogeneradors de 180 metres d’alçada a Salzadella, Sant Mateu i Tírig.

Les comarques del nord de Castelló s’organitzen per fer front a la molt alta tensió |Albert Fabregat

“Les línies MAT i els parcs eòlics es retroalimenten. D’una banda, amb l’argument que els parcs generen una energia que no es podria baixar cap a la Plana; i d’altra, amb la MAT, els parcs es justifiquen”, exposa Asier Merino, membre de la Plataforma No a la MAT i afectat per la línia de molt alta tensió Morella-la Plana, impulsada per Red Eléctrica de España (REE) per consolidar l’autopista elèctrica i permetre el transport de l’electricitat generada des de les comarques de l’interior cap a les zones amb més demanda. “La línia passa a 120 metres de la nostra casa. Jo em considere un exiliat, perquè hem hagut de marxar”, lamenta.

Es tracta d’una cicatriu de 86 quilòmetres de cablejat que cosirà setze municipis de les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat, l’Alcalatén i la Plana Alta, des de Morella fins a Almassora, on REE –20% de titularitat pública i 80% de lliure cotització en borsa, amb una participació important del fons d’inversió BlackRock– ja ha anunciat que s’haurà d’ampliar la subestació sobre camps de cultiu de cítrics. De moment, la línia Morella-la Plana, amb una declaració d’impacte ambiental favorable, es troba a l’espera d’aconseguir la declaració d’utilitat pública i la llicència d’obres, les quals es podrien recórrer. “Estem convençuts que es pot aturar. La llicència es pot atacar per via judicial, perquè en l’informe ambiental hi ha coses que no estan gens clares: afeccions a zones LIC, zones BIC…”, recorda Merino.

La línia Morella-la Plana, amb una declaració d’impacte ambiental favorable, es troba a l’espera d’aconseguir la declaració d’utilitat pública i la llicència d’obres, les quals es podrien recórrer

A diferència de la línia d’evacuació projectada per Forestalia als Ports, que està trobant una forta oposició per part dels municipis afectats i les institucions locals, la posició del govern del Botànic sobre la línia MAT de REE és ambigua, i es decanta per intentar reduir l’impacte paisatgístic i ambiental sobre els municipis que travessa. “Nosaltres no els comprem aquest discurs de què no es pot fer res per aturar el projecte”, asseguren des de la plataforma, ja que consideren que els permisos necessaris per a iniciar les obres els ha de donar el Ministeri per a la Transició Ecològica, que avui està en mans del PSOE.

De fet, l’actual presidenta de REE és Beatriz Corredor, exministra d’habitatge del govern de Zapatero, que avui dia té atribuïda una bestreta anual de 546.000 euros per ocupar aquest càrrec. “Esperem que aquestes portes giratòries i els interessos privats de les elèctriques no afecten la decisió del govern de l’Estat ni la posició del govern autonòmic, ja que la funció d’aquesta línia serà transportar l’energia produïda al nord d’Àfrica, a molt baix preu, cap al nord d’Europa, i així poder especular amb el preu de venda”, postil·len.

Per a la plataforma i altres entitats de les comarques de Castelló, com el col·lectiu Els Ports en Moviment o el Centre d’Estudis dels Ports, davant un context “de disminució continuada de la demanda d’energia elèctrica i de la negativa a tancar la central de Cofrents”, aquesta proliferació de megaparcs eòlics i fotovoltaics i línies MAT “només respon a interessos especulatius”. Posen com a exemples els 140.000 milions d’euros que l’Estat espanyol rebrà en el marc del pla de recuperació europeu a llarg termini i el programa Next Generation UE, des d’on es contempla destinar el 37% dels fons a la transició ecològica; així com els preus “desorbitats” que s’estan oferint per construir els projectes en terrenys de cultius productius i la urgència d’algunes empreses per obtenir l’aprovació dels estudis d’impacte ambiental abans que caduquen els permisos. “Tard o d’hora, la bombolla esclatarà, i ací ens quedarà tota una infraestructura morta que definirà el nostre paisatge”, reblen el centre d’estudis i Els Ports en Moviment en un comunicat.

En el cas del Clúster Maestrazgo, Forestalia va obtenir el permís d’accés i connexió a la xarxa el 26 d’agost de 2019. Per tant, segons el Real Decret-llei 23/2020, si no obté l’autorització d’explotació definitiva en els pròxims cinc anys, la llicència caducaria en 2024. “Veiem que el negoci està en la construcció, no en la seua explotació. Volen tancar ràpidament el projecte i després, segurament, vendre’l a un fons d’inversió i repartir-se el pastís”, assegura Troncho. I és el que ja ha fet Forestalia amb altres parcs eòlics a l’Aragó, ara en mans del fons d’inversió danés Copenhagen Infraestructure Partners (CIP).


Poques habitants i molta energia

Des de la Plataforma No a la MAT de les comarques de Castelló no s’oposen al desenvolupament de les energies renovables, però sí a la massificació i les afeccions que suposen projectes d’aquestes magnituds: “Està clar que hem de fer un gir cap a la producció d’energia verda i deixar enrere les fòssils, però el que no pot ser és que tots aquests projectes es planifiquen només a les zones rurals més despoblades i canvien el seu model de vida de dalt a baix, sense que les persones que viuen allí puguen decidir res”. Per això, defensen una planificació justa i participativa, i en cap cas poden estar planificats pels grans oligopolis de l’energia i interessos privats.

Segons les dades facilitades pel Centre d’Estudis dels Ports, la comarca té instal·lada una potència de 357 megawatts, el que representa el 28,8% de la potència eòlica de tot el País Valencià, tot i que la població dels Ports suma un total de 4.404 habitants, en 2020. “Considerem que a la comarca tenim més que cobertes les quotes de solidaritat energètica i interterritorial i ens trobem saturats d’aquest tipus d’infraestructures”, subratllen des de l’entitat. Aquesta saturació els fa proposar alternatives energètiques que caminen cap a l’autoabastiment. “Per què no ens podem abastir a través d’una xarxa d’autoconsum local ben planificada?”, es pregunta Merino, qui aporta per un model de producció local i sostenible.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU