Des de l’inici del 2024, els Països Catalans han registrat 34 feminicidis. Un recompte que s’enfila fins als 314 si no caiem en posar el comptador a zero a inici de cada any i mirem els registres oficials de dones assassinades per violència masclista des de l’any 2015 al territori.
L’any encara no ha acabat i els comptabilitzats ja són vuit més que al llarg de tot el 2023. 22 han tingut lloc a Catalunya, 10 al País Valencià, 1 a la Catalunya Nord i 1 a les Illes. Els feminicidis són l’extrem de les violències que, un 25 de novembre més, fan al moviment feminista sortir al carrer per denunciar-les i exigir responsabilitats en el camí de tallar-les d’arrel.
“Es tracta de fer visible com el sistema sosté aquestes agressions i impulsar processos educatius i col·lectius que previnguin futures violències”, planteja Carla Malla, de Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans
Nombrosos col·lectius criden a mobilitzar-se per “exigir l’erradicació de tota forma de violència masclista, assenyalar la impunitat dels agressors i pressionar les autoritats i els governs perquè prenguin mesures efectives”, com recull el manifest de Novembre Feminista. Sota el lema “La vergonya i la por, per als agressors! Governs i estats, assumiu responsabilitats!”, aquest espai, part de Ca la dona, sintetitza els motius per fer-se sentir.
Agressions com les patides per Giselle Pélicot, a França i les denúncies contra l’exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo o contra l’exportaveu de Sumar Íñigo Errejón, són només alguns dels casos que darrerament han posat damunt la taula, un cop més, la necessitat d’abordar amb una perspectiva col·lectiva les violències sexuals i de gènere, “en lloc d’assenyalar únicament la conducta d’un individu”: “Es tracta de fer visible com el sistema sosté aquestes agressions i impulsar processos educatius i col·lectius que previnguin futures violències i generin consciència sobre la cultura masclista”, exposa Carla Malla, militant de Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans, sobre un dels reptes prioritaris del moviment.
Denúncia de la “violència immobiliària”
Les organitzacions que impulsen les mobilitzacions del 25N coincideixen a destacar una “passivitat” en les administracions que es converteix en perpetuació de les violències de gènere. Reclamen dotar de recursos suficients les polítiques que han de garantir la protecció i recuperació enfront de les violències masclistes, “amb implicació de totes les administracions”, especialment en els àmbits d’educació, salut i justícia.
Denuncien una “complicitat institucional” que s’expressa en formes i àmbits diversos: dels processos judicials per violències masclistes a l’absència de regulació en mitjans i xarxes socials davant els discursos d’odi de gènere, passant per la falta de polítiques d’habitatge, recursos econòmics de suport a supervivents de violència.
Les organitzacions que impulsen les mobilitzacions del 25N coincideixen a destacar una “passivitat” institucional que es converteix en perpetuació de les violències de gènere
“Són elements que dificulten un abordatge integral de les violències masclistes, ja que moltes dones es veuen forçades a conviure amb els seus agressors o a quedar-se en entorns familiars hostils per manca d’alternatives”, comenta Montse Benito, membre de Novembre Feminista, que lidera els actes de commemoració del 25N a Barcelona.
“Els desnonaments no només deixen les dones sense llar, sinó que també poden posar en risc la custòdia de les seves criatures. A més, les dones en situació administrativa irregular no tenen accés a ajuts socials ni poden signar contractes de lloguer, fet que les deixa en una situació d’extrema vulnerabilitat”, destaca Benito. A Catalunya s’executa un de cada quatre dels desnonaments que tenen lloc al conjunt de l’Estat espanyol.
Les diverses assemblees de Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans, que criden a partir a la manifestació nocturna del 24 de novembre, posen també el focus en la “violència immobiliària”. Denuncien que les dinàmiques del mercat immobiliari “accentuen les desigualtats de gènere i classe” i agreugen la situació de col·lectius vulnerabilitzats.
“La tragèdia de la dana està travessada per totes les violències masclistes, racistes, classistes que ens afecten cada dia, i que en situacions de catàstrofe s’exacerben”, exposen des de l’Assemblea Feminista de València
Al País Valencià, el 25N arriba amb les conseqüències de la dana a flor de pell als municipis del sud de València. “En vista de la gestió criminal del PP, estem concentrades en donar resposta a les circumstàncies terribles en què ens trobem”, exposa Susanna Ligero, militant de l’Assemblea Feminista de València, alhora que destaca que es tracta d’una catàstrofe “travessada per totes les violències masclistes, racistes, classistes que ens afecten cada dia”.
“En situacions de catàstrofe s’exacerben”, afegeix Ligero. Per això, valora que, enguany, “més que mai, veiem la importància de teixir xarxes entre col·lectius a diferents escales, per a donar-nos suport les unes a les altres quan ho necessitem”.
Aliança de lluites
Les feministes organitzades coincideixen en el fet que cal parar atenció a la diversitat de situacions de vulnerabilitat; així com incorporar la perspectiva de feminista, transfeminista i d’antidiscriminació per tal d’assegurar la prevenció, investigació i reparació efectiva de la violència masclista en el sistema judicial, en concret, i en el marc de l’atenció dels sistemes públics, en general.
L’accés a un habitatge digne, la derogació de la llei d’estrangeria, la regulació dels lloguers, el reconeixement de les treballadores de la llar i les cures dins del règim general de la Seguretat Social, l’educació afectivosexual amb perspectiva feminista i la regulació de plataformes digitals en la difusió de la violència són alguns dels molts altres reclams que se’n deriven de la convocatòria a la mobilització del 25N.
“La interseccionalitat de les lluites es fa imprescindible, ja que la crisi econòmica sistèmica en què vivim no només afecta des d’una perspectiva de classe, sinó també de gènere i raça”, defensen des de la Xarxa de Feministes Anticapitalistes.
