El trajecte entre Sarajevo i Belgrad dura nou hores. Són vora 300 quilòmetres. Si es fa amb transport públic, l’autobús voreja les serralades dels Balcans per carreteres estretes i cada cop més elevades. Es tracta d’una ruta molt transitada: camions amb mercaderies que venen o van cap al territori de la Unió Europea, cotxes que es desplacen de poble fronterer a poble fronterer, autobusos plens de gent que visita les seves famílies. La frontera té, a més, un separador físic: el riu Drina, cal vorejar-lo fins a trobar un lloc de pas.
Aquest recorregut es torna més complicat si la persona que l’intenta resseguir no té passaport d’un estat europeu. Per a les persones que fan la ruta migratòria dels Balcans, “fer el game” –com s’anomena col·loquialment l’exercici d’anar travessant fronteres, o intentar-ho– sovint consisteix a caminar durant dies. Per evitar ser vistes, sovint busquen passar-hi per les zones més inaccessibles, com ara àrees boscoses o muntanyoses. Aquest terreny comporta multitud de dificultats, com el pas de rius, temperatures molt baixes i rutes perilloses, a més de l’amenaça constant de la policia fronterera.
Segons denuncia l’organització no governamental internacional Collective Aid, que treballa principalment en solidaritat amb col·lectius refugiats o desplaçats a Europa, el procés pot comportar dies o, en alguns casos, setmanes caminant. Per intentar moure’s de manera discreta i ràpida, moltes persones en aquesta situació porten al damunt les pertinences mínimes, el que cap en una motxilla. El resultat és que passen molt de temps sense menjar o refugi. Fins i tot si aconsegueixen passar la línia fronterera, sovint són interceptades, sotmeses a violència, desposseïdes de les seves pertinences i retornades a l’altra banda de la barrera, deixant-les en una situació pitjor que abans de començar i obligant-les a reprendre de nou el difícil trajecte.
Empeses a les muntanyes
“No tenen alternativa”, assenyala Sara Chianchiano, investigadora i autora de l’informe “Esborrat en la vida i la mort: interseccionant injustícies a què s’enfronten les persones en moviment a Sèrbia”, una iniciativa de Collective Aid. “La criminalització de les persones en moviment i la hipermilitarització de les fronteres amb l’ús de dispositius d’alta tecnologia i intel·ligència artificial, fa que travessar pels llocs oficials comporti un alt risc de detenció i violència perpetrada per la policia fronterera”, apunta Chianchiano. “Després d’una operació policial i militar a gran escala a la frontera de Sèrbia amb Hongria, l’any 2024, una zona geogràficament caracteritzada per un paisatge pla i sense complicacions orogràfiques, les persones en moviment van començar a fer servir cada cop més les rutes migratòries en direcció a Bòsnia, que comportaven travessar àrees de muntanya i el riu Drina”, afegeix, a tall d’exemple, Dan Schoolar, investigador i coautor del mateix informe. L’estiu següent, dotze persones van morir ofegades al riu.
La base de dades de l’organització Border Violence Monitoring Network, que s’encarrega de documentar la violència a les fronteres en col·laboració amb ONG que operen sobre el terreny, recull nombrosos testimonis en els seus informes. En un d’aquests, es recullen testimonis que expliquen que van ser colpejats per tot el cos amb porres per les autoritats, i destaquen especialment els cops rebuts al cap. Un altre, relata que els agents de la policia sèrbia van tancar la porta del camió amb què circulava i el van colpejar a l’interior.
La ruta dels Balcans és un dels principals trajectes migratoris d’Europa. L’informe “Global Overview of Migration Routes”, publicat per l’Organització Internacional per les Migracions (OIM) el novembre de 2025, assenyala una diversificació dels perfils migratoris i, alhora, una davallada significativa dels fluxos respecte a l’any anterior. Segons aquest treball, les persones que van transitar pels Balcans Occidentals durant el 2025 procedien principalment d’Egipte (22 %), de l’Afganistan (16 %) i del Marroc (8 %). S’hi detecta un petit canvi respecte a les dades del 2024 que acaba de publicar l’“anàlisi de risc anual” de l’Agència Europea de Guàrdia de Fronteres i Costes (on s’explica que l’any 2024, les nacionalitats més freqüents de les persones en trànsit eren la siriana (30 %), l’afganesa (14 %) i la turca (9 %).
Un informe de Collective Aid xifra en 757 les morts en trànsit als Balcans entre 2014 i 2025, quasi doble que les xifres de l’Organització Internacional de les Migracions
En aquest document, Frontex destaca que, tot i la davallada dels passos fronterers “irregulars”, els Balcans continuen sent “un corredor de trànsit crític per a la migració irregular cap a l’Europa Occidental” i adverteix que “aquesta ruta continuarà sent explotada per grups criminals altament organitzats i cada cop més violents, cosa que requerirà més cooperació transfronterera i esforços d’intercanvi d’intel·ligència”.
Contrarestar les dades oficials
Davant d’aquesta situació, organitzacions com Collective Aid treballen per completar i contrastar les dades oficials a partir de la seva presència constant sobre el terreny. En aquest context, el projecte Database 4D (Deceased, Disappeared, Detained (Base de dades 4D – Difuntes, desaparegudes, detingudes) esdevé una eina clau: el projecte, iniciat per un grup d’investigadores a Zagreb, és un registre independent que documenta les morts de persones migrants a Sèrbia i al conjunt de la ruta dels Balcans. “Collective Aid es va basar en aquesta base de dades per recopilar el màxim de dades possible sobre les morts a la frontera amb sèrbia”, indica Sara Chianchiano. En l’informe “Erased in Life and Death” (“Esborrades en vida i mort”), que localitza i documenta l’estat de les tombes de les persones que deixen la vida mentre segueixen la ruta, aquesta organització xifra en 757 les morts en trànsit entre els anys 2014 i 2025, arreu de les vies balcàniques. La dada contrasta amb les 404 morts identificades pel projecte Missing Migrants (Migrants desaparegudes) de l’OIM. Només al territori serbi i a la zona del riu Drina, 4D va registrar almenys 231 persones mortes, principalment en àrees frontereres. Schoolar denúncia, a més, que són els equips voluntaris els que molts cops reben aquesta informació: “Els membres de l’equip de Collective Aid, de tant en tant, són informats de les persones que han estat assassinades pel sistema fronterer externalitzat de la UE a Sèrbia”.
L’organització qualifica aquestes morts d’“evitables” i les classifica segons la causa. De les 231 documentades a 4D, 124 corresponen a ofegaments o desaparicions vinculades a cursos d’aigua, 7 a casos d’hipotèrmia, 7 a accidents ferroviaris, 7 a asfíxies, 5 a electrocucions i 3 a suïcidis, entre altres causes. Aquestes xifres, però, difícilment representen l’abast real de les pèrdues. “És molt difícil creure que l’informe cobreixi totes les morts fins al 2025. Hi ha persones desaparegudes que encara no s’han trobat”, assegura Sara Chianchiano. La investigadora creu que “una xifra més precisa només s’hauria pogut obtenir amb la cooperació d’institucions com el Comissariat Serbi per als Refugiats i la Migració (SCRM), que gestiona tots els centres d’acollida del país, però no ha volgut compartir aquestes dades amb nosaltres”.
Simbologia religiosa imposada
La frontera no només controla la vida i el moviment. També controla la mort i el que passa després. En el seu informe, Collective Aid denuncia que en absència d’un mecanisme centralitzat per registrar les morts a les fronteres, moltes persones acaben enterrades sense nom ni reconeixement i sota símbols religiosos, com creus cristianes, que en molts casos no corresponen a la seva fe. El pes del dol, la recuperació dels cossos i la documentació recau en ONG locals, imams, voluntariat i famílies que busquen els seus éssers estimats.
“Durant la feina de Collective Aid a Sèrbia, l’equip sovint rebia sol·licituds d’ajuda de familiars o persones en moviment que havien perdut el contacte amb algú que viatjava per la ruta”, afirma Chianchiano. “També havíem vist llocs d’enterrament, tant amb nom com sense nom, amb diferents nivells de deteriorament. El nostre mapa és un intent de crear un arxiu d’aquests llocs i inspirar el manteniment per evitar el seu deteriorament i evitar que les restes que encara conserven un nom es quedin sense nom”, afegeix Schoolar.
El treball documental de Collective Aid recorre diversos espais clau de les fronteres sèrbies per seguir el rastre dels cossos i evidenciar com també la mort queda sotmesa al control fronterer. A Subotica, a tocar de la frontera hongaresa, el cementiri municipal només conserva quatre tombes identificades –una amb nom i tres sense–, un reflex minúscul de les morts de migrants que s’hi haurien produït, segons l’entitat. Algunes estan marcades simplement amb la inscripció “N. N.” o “H. H.”. “La doble ena significa nomen nescio, que en llatí significa “sense nom”, destaca Anna Gruber, membre de l’equip jurídic de Collective Aid. “És la designació oficial estàndard que s’utilitza al Registre de Defuncions de Sèrbia per a qualsevol persona morta no identificada, independentment de l’origen o la causa de la mort”, detalla. En el cas de l’H. H., la inscripció prové també del llatí i significa “Crist ha ressuscitat”, un marcatge ortodox habitual a les sepultures dels Balcans.
A Sid, frontera amb Croàcia, els riscos es concentren al voltant de la línia ferroviària. Entre 2016 i el 2025, la base documental 4D identifica almenys 25 morts, amb causes com asfixia i electrocucions amb cables d’alta tensió. L’octubre de 2020, set persones van morir asfixiades en un contenidor que havia estat carregat a la zona i que no es va obrir fins a arribar al Paraguai. Un dels casos descrits a la regió de Tutin, a tocar de Kosovo, és el d’un home que, després de ser-li denegada l’entrada a un centre d’acollida en plena onada de fred, va haver de passar la nit a un edifici abandonat, on fou trobat el seu cos sense vida el matí següent.
Engolides pel Dirna
El riu Drina, que transcorre en bona part del seu curs entre Sèrbia i Bòsnia, és el lloc on la geografia es torna més letal. “És un dels punts fronterers més mortals a causa de la seva estretor i els seus recorreguts sinuosos que creen forts corrents i ràpids” explica Chianchiano. La força dels corrents, els ponts estrets i el pas nocturn són la causa de com a mínim 101 morts documentades per 4D entre 2016 i 2025 al llarg de la frontera fluvial. L’agost de 2024, dotze persones es van ofegar en un intent de travessar el Drina amb una petita embarcació, entre elles un nadó de nou mesos, Lana, el seu pare i la seva mare. Tots tres estan soterrats a Loznica, a la frontera amb Bòsnia i Hercegovina, als cementiris de la qual es poden trobar fins a 24 tombes amb persones en trànsit sepultades, la immensa majoria, sense cap nom inscrit.
A les fronteres del sud, cap a Bulgària i Macedònia del Nord, la combinació de terreny hostil, hiverns durs, expulsions violentes i absència d’ONG agreuja la invisibilització de les morts: entre 2016 i 2025, la base de dades 4D hi registra almenys disset defuncions, una xifra que les mateixes organitzacions consideren molt inferior a la real. En zones com Bosilegrad i Bujanovac només s’han pogut identificar algunes tombes gràcies a la col·laboració puntual entre imams locals i entitats socials.
A Sèrbia, arreu dels Balcans Occidentals i en tants altres llocs, hi ha tombes sense nom. Sense rètols. Sense dates. Res que una família pugui buscar mai. Persones enterrades sense deixar rastre, esborrades una vegada mentre eren vives i una altra vegada en la mort. “La UE ha construït un sistema que mata persones i després amaga les proves. Sèrbia ha estat pressionada per exercir el seu paper, convertida en una zona de seguretat, i s’espera que gestioni la mort de manera silenciosa i econòmica”, adverteix Anna Gruber. “Quan desapareixen registres, quan les tombes queden sense marcar, quan els cossos són enterrats sense identificació, quan les famílies es queden buscant sense respostes, això no és negligència. És disseny. El règim fronterer mata gent i després s’assegura que ningú no en pugui ser considerat responsable”, rebla la lletrada.
Malgrat l’extensa investigació de les organitzacions que treballen a la regió, les xifres de morts a la frontera recollides al mapa que exposa Collective Aid al seu informe, no són exactes. Com explica Sara Chianchiano, moltes morts no es declaren ni es documenten, “ja sigui per les condicions en què de vegades es produeixen, és a dir, durant els intents de travessar zones particularment hostils i perilloses (com ara boscos, rius i muntanyes), durant les expulsions immediates i violentes o per la negligència de les institucions a l’hora de reconèixer la dignitat d’aquestes persones fins i tot en la mort, no podem ignorar la possibilitat que hi hagi cossos abandonats, així com enterrats en forats sense nom”.
